La festa de Pentecosta és coneguda popularment com a Pasqua Granada. Els primers fruits de la mort i resurrecció de Jesús es manifesten amb el do de l’Esperit als deixebles.

Francesc-Xavier Marín, professor en el Diploma de Mitologia i Simbologia

L'Església sovint ha sigut guardiana de les arts i les humanitats, i amb el Concili Vaticà II es va proclamar "experta en humanitats", em sembla que pot ser vist com un bon auguri que l'ISCREB ofereixi un Diploma en Mitologia i simbolisme

Antoni Ma

Aquest treball de recerca «Ecologia en Santa Clara d’Assís, relació-comunió amb tota la Creació» és un camp d’investigació des de l’ecologia integral que resta obert a noves investigacions i a nous temes, com pot ser l’ecofeminisme.

Un grup d'una quinzena d'alumnes, que estan cursant diverses assignatures de Batxillerat i DECA

Volem manifestar unànimement la nostra consternació i enèrgic rebuig pels atemptats perpetrats a SriLanka, en un dia tan especial per la majoria dels cristians d’arreu del món com és el Diumenge de Pasqua.

Entenem que res pot justificar l’assassinat de persones innocents i condemnem qualsevol atac terrorista vingui d’on vingui. Les religions viscudes autènticament són mostra d’amor, de bé i d’humanitat.

Fou la pregunta del matí de la primera Pasqua. «Dos homes amb vestits resplendents» ho demanaren a les dones agosarades que havien anat «al sepulcre portant els olis aromàtics que havien preparat» per tal d’ungir el cos del qui havia mort crucificat. I reberen l’anunci de la resurrecció: «No és aquí: ha ressuscitat.» Elles, abans de veure’l, ja el cregueren!

Enllaç de l'article original, aparegut a Catalunya Religió

L'Iscreb lamenta l'incendi de la Catedral i uneix les seves pregàries a les dels parisencs. Eloi Aran, professor de l'Iscreb, escriu aquest article a Catalunya Religió. 

La peregrina Egèria ens explica que a Jerusalem a finals del segle IV el diumenge abans de Pasqua s’hi feia una processó que anava des de la Muntanya de les Oliveres fins a la basílica de l’«Anàstasi». La gent portava rams i cantava, precedint el bisbe que feia present Jesús. Es tractava de tornar a fer “en el mateix lloc” allò que havia passat els darrers dies de la vida de Jesús.