Professor: Dr. Xavier Melloni i Ribas

Professor Assistent: Dr. Xavier Marín

Encara que tots els fenòmens religiosos ens puguin informar sobre la religió, cal esperar que siguin les seves realitzacions més eminents les que ens ofereixin més riquesa d'elements i dades més significatives sobre la seva naturalesa. Això és el que apareix en aquests cims de la història de les religions que és la mística. La distingeix haver realitzat amb una profunditat i intensitat inigualades l'experiència subjacent a tots els elements que componen una religió. Es presenta com aquest coneixement experimental del sagrat que origina les paraules, els ritus, les institucions en què cristal·litza després allò que anomenem una religió.

1.- L'acotació del fenomen místic
    1.1.- La polivalència del concepte “mística”
    1.2.- La mística i les zones frontereres de l'experiència humana
    1.3.- Anàlisi de la categorització de la mística segons Juan Martín Velasco

2.- Mística, Simbolisme i Llenguatge
    2.1.- La dimensió evocativa, testimonial i autoimplicativa del llenguatge místic
    2.2.- Els recursos simbòlics i els límits del llenguatge aplicat a la mística
    2.3.- Llenguatge i silenci a la mística

3.- Anàlisi de l'obra de Margarite Porete “El mirall de les ànimes simples”
 

1.- Delimitar el significat de la mística
2.- Analitzar la relació entre els fenòmens religiosos i els mítics
3.- Identificar els passos bàsics de la metodologia d'aproximació a la mística
4.- Reflexionar sobre els límits i possibilitats del llenguatge simbòlic aplicat a la mística
 

• Ejercicios de comprensión: 50%
• Participación en el foro: 20%
• Ejercicio de aplicación final: 30%
   

Lectura i estudi de textos 40%
Preparació de les activitats d'autoaprenentatge 40%
Participació al Fòrum 5%
Sessions conjuntes en línia 10%
Tutories amb el professor 5 %
 

a. Competències transversals:

- Saber fer una exposició oral o escrita sobre un tema relacionat amb la dimensió simbòlica de la mística.

- Comprendre el valor de la interdisciplinarietat i la complementarietat metodològica.

- Transmetre, comunicar, exercir l'ensenyament i la divulgació de coneixements rellevants a l'àrea de la Psicologia Analítica, Ciències Humanes i de les Arts en diferents àmbits i contextos.

- Emprendre una investigació original, ben fonamentada i planificada.

b. Competències específiques:

- Aplicabilitat del pensament junguià a l'anàlisi de diversos fenòmens culturals i altres disciplines.

Cirlot, V.; Garí, B. (2008). La mirada interior. Escritoras místicas y visionarias en la Edad Media. Madrid: Siruela.

De Gier, I. (2014). “Text as Authority: Marguerite Porete’s Mirouer des simples ames”. En V. Fraeters; I. de Gier (eds). Mulieres religiosae. Shaping Female Spiritual Authority in the Medieval and Early Modern Periods. Turnhout: Brepols. Pp. 127-150.

Dickens, A. (2009). The Female Mystic. Great Women Thinkers of the Middle Ages. London- New York: Tauris.

Dubois, D. (2017). Natural and Supernatural Virtues in the Thirteenth Century: the case of Marguerite Porete’s Mirror of Simple Souls. Journal of Medieval History, 43, 2: 174-192.

Field, S. (2012). The Beguine, the Angel and the Inquisitor: The Trials of Marguerite Porete and Guiard of Cressonessart. Notre Dame: University of Notre Dame Press.

Garí, B. (1995). El camino al ‘Pais de la libertad’ en el ‘Espejo de las almas simples”. Duoda. Revista d’Estudis Feministes, 9: 49-68.

Martín Velasco, J. (2004). La experiencia mística. Madrid: Trotta.

Martín Velasco, J. (2009). El fenómeno místico. Madrid: Trotta. 3ª edición.

McGuinn, B. (1998). The Flowering of Mysticism. Men and Women in the New Mysticism. Vol. III. The Presence of God: A History of Western Christian Mysticism. New York: Crossroad Publishing Company.

McGuinn, B. (2001). Meister Eckhart and the Beguine Mystiks. Hadewijch of Bravant, Mechthild of Magdeburg and Marguerite Porete. New York: Continuum.

Pérez de Madrid, P. (2023). El beso de Dios. Las beguinas y la espiritualidad del Amado y los cuidados. Madrid: San Pablo.

Porete, M. (2023). El espejo de las almas simples. Madrid: Siruela.

Rudy, G. (2002). Mystical Language of Sensation in the Later Middle Ages. New York: Routledge.

Sells, M. (2001). Tres seguidores de la religión del amor: Niẓām, Ibn ‘Arabī y Marguerite Porete. En  P. Beneito; L. Piera; J.J. Barcenilla (eds). Mujeres de luz. La mística femenina, lo femenino en la mística. Madrid: Trotta. 137-156.

Stabler Miller, T. (2014). The Beguines of Medieval Paris: Gender, Patronage, and Spiritual Authority. Philadelphia: University of Pennsylvania Press.