Professorat Francesc-Xavier Marin Llengua Català

El binomi de religió/llenguatge denota un parentiu original. Les religions han estat transmeses en un ventall de suports que comporten diferents estratègies de construcció d'un món imaginal. La majoria de les expressions religioses es canalitzen mitjançant símbols que demanen, per ser descodificats correctament, passar per processos d'iniciació. Una investigació mínimament profunda mostrarà clarament l’existència d’un reguitzell de símbols presents en les diferents religions, construint entre elles un aire familiar.
 

1. Símbols dels orígens
           a. La creació del món
           b. La creació de l’ésser humà
           c. La irrupció de la mort d. El diluvi
2. Símbols de la fi
           a. La mort i els estadis intermedis
           b. La fi del món
           c. El Paradís i l’Infern
3. El símbol del centre i la consagració de l’espai
           a. Models còsmics i rituals de construcció sagrada
           b. La nostàlgia del paradís c. Les pedres sagrades
4. Símbols solars
           a. El sol i els éssers suprems
           b. Cultes solars
5. Símbols lunars
           a. La lluna i la fertilitat: dona, aigua, vegetació
           b. La lluna i l’esdevenir existencial

• Identificar alguns dels símbols més recurrents a les religions
• Intuir l'aire familiar que permet detectar una sèrie dels mateixos recursos
• simbòlics a les diverses religions
• Ser conscients del recurs als elements naturals per part de les religions per
• interpretar la relació de l'ésser humà amb la transcendència
   

• Exercicis de comprensió: 50%
• Participació al fòrum: 20%
• Exercici d'aplicació final: 30%
   

• Estudi personal: 50%
• Realització d'activitats d'aprenentatge de comprensió i aplicació: 40%
• Participació a l'aula: 10%
   

• Saber fer una exposició oral o escrita sobre qualsevol tema relacionat amb la mitocrítica.
• Conèixer els principis i mètodes de la crítica del mite.
• Comprendre les cosmovisions de les religions a partir dels seus rituals, símbols i mites.
   

Choza J , Walny, W. (eds), Infierno y Paraíso. El más allà en las tres culturas. Madrid:

Biblioteca Nueva 2004.

Desroche, H., El hombre y sus religiones. Estella: Verbo Divino 1975.

Díez de Velasco, F., Lenguajes de la religión. Madrid: Trotta 1998.

Durand, G., Las estructures antropológicas de lo imaginario. Madrid: Taurus 1982.

Durand, G., Mitos y Sociedades. Introducción a la mitodología. Buenos Aires: Biblos 2003.

Eliade, M., Lo sagrado y lo profano. Barcelona: Paidós 2014.

Eliade, M., El mito del eterno retorno. Madrid: Alianza 2011.

Eliade, M., de Historia de las Religiones. 3a ed. Madrid: Cristiandad 2011.

Eliade, M., Imágenes y símbolos. Madrid: Taurus 1999.

Eliade, M., Mito y Realidad. Barcelona: Kairós 1999.

Ries, J. (coord), Tratado de antropología de lo sagrado. 1. Los orígenes del homo

religiosus. Madrid: Trotta 1995.

Jung, C., Kerény, K. (2002). Introducción a la esencia de la mitología. Madrid: Trotta 2002.

Ries, J. (coord), Tratado de antropología de lo sagrado. 3. Las civilizaciones del

Mediterráneo y lo sagrado. Madrid: Trotta 1997.

Ries, J., El símbolo sagrado. Barcelona: Kairós 2013.