I, com cada any, la pregunta obligada: on fem el pessebre?
—l’any passat el vam posar al rebedor, però, amb el nou moble, pot ser una mica difícil... O, si no, el podem fer a la taula rodona, encara que l’ocupi tota i ens tregui espai...
La mare, al final, trobà la solució...
—El podríem fer sota l’escala. Posem unes capses i a sobre la fusta que tenim al terrat i així quedarà una mica aixecat.
L’estudi de les llengües clàssiques ens obre la porta al coneixement de les nostres arrels. La llengua és l’element cultural que reflecteix una manera concreta de concebre i estar en el món. L’existència d’uns termes o uns altres, d’unes estructures gramaticals concretes esbossen el marc mental de la civilització que les articula. Apropar-se a una llengua, per tant, no és només conèixer-la gramaticalment sinó que suposa obrir-nos al coneixement d’una altra manera de veure el món.
Vaig conèixer al-Shaykh al-akbar durant l’assignatura Perspectives de l’Islam plural. Em va cridar l’atenció que fos murcià, com el meu pare, i que sent un místic tan rellevant en l’Islam no n’hagués sentit mai a parlar. Per aquest motiu vaig escollir indagar en el Maqâm al-mahabba (el Tractat sobre el coneixement de l’estació espiritual de l’Amor). Aquest document s’inserta en la inmensa obra Kitâb al-Futûhât al-makkiyya, obra gegantina de 560 capítols.
El rol dels infants a la societat ha anat canviat al llarg de la història a Europa. Pren especial rellevància durant la revolució industrial, on s’evidencia que ha d’existir una protecció de la infància, regulant la seva feina i educació.
Com a punt d'inici, el doctor Marin recupera la frase de Sòcrates: "Una vida no examinada no mereix ser viscuda".
Analitzar la importància del moviment que els joves estan protagonitzant al carrer els darrers anys, ens planteja d'entrada diversos problemes, podríem dir conceptuals. A banda, òbviament, d'acceptar la premissa base que els joves són presents en les mobilitzacions recents al carrer (com a forma de referir-nos a l'espai públic).
Distrets
Jesús proposa als qui l'escolten l'aventura de Noè. El problema del temps de Noè és que la gent no s'adonava del que passava, estaven distrets, vivien distrets. Es donava per suposat que Noè havia advertit els seus contemporanis i no li havien fet cas. I havia emprès l'aventura d'aquella arca salvadora. En temps de Jesús també n'estaven de distrets...
Des d’un punt de vista de l’experiència, marcat per l’activitat de l’autor com a voluntari en una associació protectora d’animals, l’estudi planteja com el concepte teològic d’Encarnació Profunda (no molt estès al nostre entorn, i acollit en 2011 pel teòleg luterà danès Niels Henrik Gregersen) pot ajudar als cristians (i als éssers humans en general) a articular la seva relació amb el món natural.
Novembre sempre comença amb la celebració de Tots Sants on recordem els nostres avantpassats. Tots Sants està íntimament lligats a la celebració de l’endemà, el Dia dels Morts.
