Aquests darrers anys han sortit a la llum milers de casos de pederàstia produïts en el si de l’Església. No ha estat pas una moda passatgera constatar aquests pecats criminals comesos, en molts casos impunement, per diferents bisbes, preveres, religiosos o laics amb responsabilitats a les comunitats cristianes.

El temps passa de pressa malgrat que el desconfinament vagi a poc a poc. I, donat que aquest temps és propici a la reflexió, podem preguntar-nos: ¿Té sentit celebrar la diada de l’Esperit, Ruaj en hebreu, en temps de pandèmia, quan el futur se’ns presenta embolcallat de negres ombres? Personalment crec que sí i molt.

 (...) no hi ha inútil

cap esperit, si creix lliure en la seva virtut

Elegia IX (fragment), Carles Riba

Ja quasi no ens recordem del temps convuls que hem viscut a casa nostra des del punt de vista polític, perquè ara una altra convulsió sacseja les seguretats de la nostra civilització amb una batzegada de dimensions planetàries. S’han suspès quasi totes les activitats que no siguin imprescindibles per sostenir la vida, s’ha imposat el “distanciament social” amb la seva crueltat pels més febles; ni tan sols s’han permès els actes religiosos per acomiadar els éssers estimats.

L’ISCREB ha continuat amb la proposta de cursos de formació permanent per a mestres i professors de religió.

El GTER/Consell