La teologia reflexiona avui enmig d’una crisi profunda de la raó. Aquesta crisi, que ho és del sentit, abraça tots els àmbits del pensament i de la vida humana. En iniciar els estudis de teologia cal, avui, abordar de dret la problemàtica del sentit i afrontar el repte d’esbrinar-ne les seves condicions de possibilitat. En el logos de la teo-logia s’articulen harmoniosament el Logos de Déu i el logos de l’ésser humà. La teologia esdevé el lloc d’encontre entre el pensar i el creure, un pensar i un creure guiats pel Sentit de la Paraula encarnada.

1. El moment present: nihilisme i crisi del sentit.
2. La paraula (logos) com a manifestació del Sentit (Logos). El Sentit fet carn (sarx): la presència del sentit. L’experiència del Sentit. Gratuïtat del Sentit en la paraula.
3. La Teologia com a logos i el logos de la Teologia. Creure. Gratuïtat del creure. El logos del
creure.
4. L’articulació entre el pensar i el creure. La sarx del pensar i el logos del creure.
5. La unitat del logos que s’expressa diversament en la filosofia, en la ciència i en la teologia. La raó i la veritat. Racionalitat i raonabilitat. Dir i fer la veritat. La bondat i la be-
llesa del Logos esdevingut sarx.
6. Lectures sobre la relació entre el pensar i el creure.
 

Resulta imprescindible la presència de l'alumnat per tal de poder fer possible el treball de grups.

A banda d'una classe introductòria, la resta de les sessions seran de treball en grup a partir d'uns textos proposats pel professor. En cada sessió s'abordarà un text que prèviament l'alumnat haurà d'haver llegit individualment i després, es discutirà en grup. Es dedicarà la darrera part de cada sessió a posar en comú el treball dels grups. El professor dirigirà, orientarà i clourà les sessions de treball.

Activitat de treball a l’aula: 40%
- Exposicions del professor: 6%
- Treball de grup: 26%
- Posada en comú: 8%

Activitat fora de l’aula: 60%
- Elaboració dels resums de les sessions, tant personals com del grup: 20%
- Elaboració de la recensió del llibre: 40%

Avaluació:

1. Presentar resum personal diari de les aportacions al grup de treball (40%).
2. Presentar resum de les discussions del grup de treball (40%).
3. Elaborar la recensió d'un llibre indicat pel professor (20%).

1. Capacitat d’anàlisi i síntesi.
2. Capacitat d’organització i planificació. Capacitat critica i autocrítica .
3. Comunicació oral i escrita.
4. Treball en equip.
5. Capacitat per a generar noves idees (creativitat).
6. Coneixement i comprensió pràctica del mètode emprat en l’elaboració del coneixement teològic.
7. Capacitat de transmetre de forma organitzada i coherent els coneixements adquirits.
8. Exemplificar la coimplicació entre Ciències de la Religió i Teologia a propòsit d’autors i obres rellevants.
 
 
Objectius:

1. Conèixer la problemàtica que gira a l'entorn de les ciencies religioses, especialment la referida a la raonabilitat del creure.
2. Comprendre el moment present que viu la nostra cultura.
3. Discernir els elements que teixeixen la relació entre la fe i la raó en diversos autors.
4. Prendre consciència de l'abast filosòfic i teològic de la relació entre el pensar i el creure
5. Conèixer alguns dels moments històrics de més relleu en la relació existent entre el pensament filosòfic i científic i el pensament teològic.

Amengual, G., La religió en temps de nihilisme. (Cristianisme i cultura, 45). Barcelona: Cruïlla 2003.

Bosch-Veciana, A., «Creure, en F. Torralba (coord.), Creure després del segle de la sospita. (Temes d’ara mateix, 23). Barcelona: Mediterrània 2001, pp. 103-129

Duch, L., Reflexions sobre el futur del cristianisme. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1997.

Duch, L. Del cel i de la terra. Assaigs d’antropologia. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat 2014.

Hereu, J., Raó i veritats (Eixos, 30). Barcelona: Barcelonesa d’edicions, 1998

Jou, D., «Esperances davant d’incerteses. Tecnologia, humanitats i dristianisme en les cerisis d’avui»(Quaderns, 105). Barcelona: Fundació Joan Maragall 2014.

Lluís Font, P. «La raonabilitat dels enunciats religiosos», Enrahonar. Quaderns de Filosofia 52 (2014) pp. 9-25.

Maldamé, J.-M., Science et foi en quête d’unité. Discours scientifiques et discours théologiques. París: Du Cerf 2003.

Marion, J.-L. et Devillars, L., «Foi et raison»,
Études, 420 (2014/2) pp. 67-76.

Martín Velasco, J., «La experiencia cristiana de Dios. Hacia una comprensión de su estructura», en J. Martín Velasco, La experiencia cristiana de Dios. Madrid: Trotta 2001, pp. 19-85.

Torres Queiruga, A., Fin del cristianismo premoderno. Retos hacia un nuevo horizonte (Presencia Teológica, 110). Santander: Sal Terrae, 2000.