1. Raons històriques objectives
En aquests dies estem celebrant la Setmana Santa, però de manera diferent. Ni vull aclaparar amb un altre missatge aterrant en el nostre confinament ni, menys encara, donar ales als sobresalts i temors, que ja prou en tenim. A més a més sé molt bé que hi ha circumstàncies on les reflexions tenen poc a fer. Això no obstant, necessitava escriure alguna línia.
Afirmar que vivim en un món en crisi ja no és sinònim de semblar un profeta apocalíptic, un líder messiànic, un polític populista d'esquerres o un ancià amb malenconia repetint que qualsevol temps passat va ser millor. No, per desgràcia per a la humanitat i per al planeta que ens acull, la crisi, o millor dit, les diferents crisis, moral, econòmica, política, mediambiental, etc., ens han esclatat a la cara i ara com ara no sabem ben bé com reaccionar.
El desembre del 2019, a la ciutat xinesa de Wuhan, s'hi identifiquen els primers casos d'una malaltia anomenada COVID-19 ocasionada per un nou tipus de coronavirus. Avui dia ha sigut declarada com a pandèmia per l'OMS.
El coronavirus ha posat en estat d’alerta el nostre món: l’economia, la política, la religió, la sanitat pública, les escoles i universitats, etc. És com si, de sobte ens quedéssim flotant en l’aire sense trepitjar terra ferma. Ens agafa por a tots, una certa dosi d’incertesa, de preocupació i d’angoixa, semblant a la que tenien els apòstols quan navegaven pel llac de Tiberíades i un fort vent sacsejava la barca fins al punt de posar-la en risc d’enfonsar-se.
Estem vivint una Pasqua excepcional en la qual, com diu el Ramon M. Nogués en el seu escrit "Pasqua Interior", a causa del confinament per la pandèmia, no tenim la celebració comunitària, i per viure la Pasqua "només" tenim l'Evangeli, que és la peça clau. Per això val la pena a llegir i meditar els texts de la resurrecció del Senyor i sentir-nos deixebles com els primers que van rebre l'anunci joiós.
L'ANUNCI DE LA RESURRECCIÓ: la por i l'alegria, el dubte i la confiança.
(Mt 28,1-10; Mc. 16,1-8; Lc 24,1-12)
L'ISCREB ha suspès l'atenció, les classes presencials, i la jornada presencial pels alumnes virtuals amb seu a Barcelona (prevista el 18 d'abril) seguint les directrius del Departament de Salut i Ministeri de Sanitat. Aquestes mesures van començar el divendres 13 de març, i s'allargaran fins on decideixi el govern. La decisió s'ha pres per prevenir la propagació del coronavirus - covid 19.
El símbol és un element estructural de la vida psíquica. A partir de la relació entre el fet simbòlic i la psicologia analítica de Carl Jung podem construir una concepció de la persona, i de la malaltia. També existeix un vincle rellevant entre el simbòlic i el simptomàtic, i és per això que la psicologia analítica considerarà el símbol en el moment de moure’s dins de l'àrea simptomàtica, també en l'atenció a urgències.
Aquesta tesina gira entorn de dos grans temes, el primer, i de caràcter més teòric, és situar a les religions dins del que anomenarem sistemes de significació cultural o Projectes axiològics col·lectius (PAC) per a així, veure que les religions van ser sistemes d'organització social pre-industrials que van complir amb dues funcions: (1) organitzar a la societat tant a nivell col·lectiu com individual i (2) orientar al col·lectiu i als individus cap al cultiu del que els nostres avantpassats van dir espiritualitat.