El present curs s’inicia amb una breu síntesi sobre l’inici del Moviment Ecumènic fins al Concili Vaticà II. A continuació, estudia l’evolució ecumènica de 1965 fins a la preparació immediata de la XI Assemblea del Consell Mundial d’Esglésies a Karlsruhe (Alemanya), el 2022. Aquest curs vol complementar la Introducció a l’Ecumenisme que s’ofereix en el Tercer Curs del Batxillerat en Ciències Religioses, on s’estudien els tres principals trencaments de la comunitat cristiana, al segle V amb les Esglésies Orientals, al segle XI amb els ortodoxes i al segle XVI amb la Reforma i el munt de comunitats que s’anaren creant. S’estudià també els inicis i principis del Moviment Ecumènic i l’aportació que l’Església Catòlica hi va fer. Per tant vol oferir un major aprofundiment de l'actual situació de l'ecumenisme, amb totes les seves limitacions i esperances. Apropant-nos als documents i diàlegs bilaterals.

PRIMER BLOC: Definir l’ecumenisme 1.- Els inicis del Moviment Ecumènic 2.- Què és l’ecumenisme? 3.- Aportacions de les esglésies l’ecumenisme, un moviment polièdric SEGON BLOC: Aportacions del Consell Mundial d’Esglésies (CMI). D’Església i Societat (Ginebra 1966), fins a Justícia, Pau i Integritat de la creació(1983-1990) 1.- Els cristians en les revolucions tècniques i socials del nostre temps. Conferència Mundial Església i Societat (Ginebra 1966) 2.- IV Assemblea del CME a Upsala (1968): Catolicitat i compromís social 3.-. V Assemblea del CME a Nairobi (1975): Fe i acció, nova etapa 4.- Conferència d’Església i Societat: Fe, Ciència i futur (MIT 1979) 5.- Fe i Constitució a Lima (1982): Baptisme, Eucaristia i Ministeri (BEM) 6.-VI Assemblea a Vancouver (Canadà, 1983): Exaltació de Fe i Constitució. L’Assemblea de la globalitat 7.- De Vanvouver a Camberra: “Justícia, pau i integritat de la creació” (JPIC) 8.- Primera Assemblea Ecumènica Europea a Basilea (1989): Pau i Justícia TERCER BLOC: Aportacions de l’Església Catòlico-romana des del Vaticà II 1.- Directoris ecumènics 2.- La formació ecumènica 3.- L’Encíclica “Ut Unum sint”: una visió ecumènica fresca i prometedora 4.- El Papa Francesc i l’Ecumenisme QUART BLOC: Els diàlegs teològics. Dificultats i resultats 1.- Característiques i classes de diàlegs 2.- Els diàlegs bilaterals catòlics 3.- Els acords ecumènics entre l’Església catòlica i altres confessions CINQUÈ BLOC: Crisi i reestructuració del Consell Mundial d’Esglésies 1.- VII Assemblea. Camberra 1991. Irrupció/eclosió dels problemes 2.- V Conferència Mundial de Fe i Constitució a Santiago de Compostela 1993 La restauració de la plena comunió (koinonia) 3.- VIII Assemblea. Harare (Zimbabue) 1998 Vers una nova visió? 4.- IX Assemblea. Porto Alegre 2006: reorganització i consens 5.- X Asemblea. Busan (Corea) 2013: Unitat de l’Església 6.- Dues experiències ecumèniques comunitàries SISÈ BLOC: Perspectives ecumèniques pel segle XXI 1. Assemblees Ecumèniques Europees 2.- Models d’unitat 3.- Les confessions cristianes a Catalunya i a Espanya 4.- Perspectives de futur

Cal haver cursat la introducció a l'ecumenisme en el cicle anterior. Tenir coneixements fonamentals i dades que ajuden a comprendre la realitat actual eclesial i ecumènica, i també el diàleg entre les esglésies.

Jornades presencials 5% Lectura i estudi personal 45% Preparació i realització de activitats 40% Tutories i consultes al professor 10% Avaluació Farem avaluació continuada. Cadascuna dels Blocs serà avaluada amb una activitat; es tindrà en compte el contingut, l'elaboració i la redacció. els detalls es donaran en el seu moment. Per aprovar l'assignatura caldrà aprovar cadascuna de les activitats. La mitjana de les qualificacions de les activitats aprovades constituiran el 90% de la nota final. La participació amb tutories, consultes, fòrums constituirà el 10% de la nota final.

Competències específiques per als estudis de Llicenciatura a) Tenir un bon domini d’un camp d’especialització de la seva disciplina a nivell avançat. Estar familiaritzat amb les darreres teories, interpretacions, mètodes i tècniques. b) Ser capaç de seguir i interpretar críticament els darrers avanços en la teoria i en la pràctica c) Tenir competència en les tècniques d’investigació independent i ser capaç d’interpretar-los. d) Ser capaç de fer una contribució original, si bé limitada als cànons de la seva disciplina, per exemple, una tesis final. e) Mostrar originalitat i creativitat respecte a l’ús de la seva disciplina Competències específiques per a l’especialitat de Diàleg interreligiós, ecumènic i cultural a) Explicitar la pertinença per a l’actual conjuntura cultural del coneixement i del reconeixement de les principals tradicions espirituals de la humanitat. b) Valorar l’especificitat de les aportacions de les diverses tradicions espirituals en l’àmbit d’estudi de les Ciències de la Religió: sagrat, divinitat, fe, creença, culte, moral... c) Fonamentar i aplicar models operatius de diàleg intercultural i interreligiós respectuosos amb la singularitat de les tradicions espirituals. d) Identificar i interpretar els diferents models epistemològics proposats per les Ciències de la Religió i la Teologia a les diferents tradicions espirituals. e) Analitzar la coimplicació entre Teologia de les Religions i Teologia del Diàleg Interreligiós. f) Avaluar les societats contemporànies a partir dels models proposats per les Ciències de la Religió. Competències generals de l’assignatura: 1) Coneixement i presa de consciència de l'actual situació de el moviment ecumènic a partir del C. Vaticà II, com a camí irreversible d'unitat. La complexitat i el diàleg entre cristians dins la diversitat cultural, social i teològic. 2) Capacitat per a comprendre, relacionar i situar-se críticament davant els desafiaments de l'ecumenisme. A el mateix temps una cerca de camí cap a una visió comuna d'Església. 3) Sensibilitat seriosa en la necessitat d'unitat dels cristians, respectant la diversitat d'opinions i idees, pràctiques i vida. Competències especifiques: 4) Capacitat d'assumir en la pròpia experiència de fe el contingut de la teologia actual. Assumint també l'imperatiu cristià de la unitat. Capacitat de diàleg i de trobada. Objectius generals de l’assignatura 1. Tenir una visió de conjunt sobre la realitat actual de l'ecumenisme i l'aportació de l'Església catòlica romana a partir del Concili Vaticà II. 2. Desenvolupament del Moviment Ecumènic al segle XX i l'aportació del Consell Mundial de les Esglésies i les seves assemblees. 3. Capacitar per fer una lectura activa i crítica de la realitat eclesial en diàleg amb les diferents confessions cristianes. Diàlegs bilaterals. 4. Capacitat de reflexionar sobre les perspectives de futur per a l'ecumenisme en el segle XXI. Desafiaments i esperances.

- BOSCH, J., Para comprender el ecumenismo, Estella: Verbo Divino 1996. - BOSCH, J., Diccionario de Ecumenismo, Estella: Verbo Divino 1998. - CONCILIO VATICANO II, Unitatis Redintegratio - CONGAR, Y. Mª., Cristianos desunidos, Madrid-Estella: PPC-Verbo Divino 1964. - JUAN PABLO II, Encíclica Ut unum sint. - KASPER, W., Caminos de unidad, perspectivas para el ecumenismo, Madrid: Ed. Cristiandad 2008. - Cosechar los frutos. Aspectos básicos de la fe cristiana en el diálogo ecuménico, Santander: Sal Terrae 2010. - Caminos hacia la Unidad de los cristianos, Santander: Sal Terrae 2014. - MATABOSCH, A., Cuarenta años de Ecumenismo. Iglesia, sociedad, cultura, Lleida: Milenio 2009. - SESBOÜE, B., Por una Teología Ecuménica, Salamanca: Secretariado Trinitario 1999. - VERCRUYSSE, J., Introducción a la Teología Ecuménica, Estella: Verbo Divino 1993.