L’objecte d’aquesta tesina és el de buscar el sentit de la vida i existència humanes en un context de sofriment, amb plena consciència de la funció i els límits de la raó i la praxi a l’hora de pronunciar-se en aquest sentit. Per fer-ho em valdré del llibre de Job, en tant que arquetipus d’un sofrent –com ho és el nostre temps– en conflicte amb la Transcendència.

El tema del present treball està en continuïtat amb l’encetat amb motiu de la presentació de la tesina de master Url-Iscreb,”Henri Le Saux, experiència advaita i experiència cristiana”. En aquella primera presentació centràrem la nostra atenció en la lectura de bona part de la seva obra escrita –els seus llibres1:

El present estudi es proposa analitzar quina és la repercussió funcional, iconogràfica i artística del símbol de la creu en les marques termals del bisbat de Girona, així com la vinculació que hi ha entre aquestes mostres d’art popular i les altres creus de caràcter commemoratiu i processional.

No parlem de cristians pocs formats, doncs alguns són doctors en filosofia o teologia, ni tampoc de gent poc compromesa ja que viuen una vida de fidelitat a la seva vocació de servei a la comunitat, dins el si de l’Església. Què els porta a iniciar aquesta dura aventura? Com la viuen al llarg de la seva vida? Quins criteris de discerniment fan o podem fer servir nosaltres per estar segurs de que es tracta realment d’una Doble Pertinença Religiosa i no d’un miratge? 

El propòsit d'aquest treball ha estat assenyalar la relació entre les tradicions iconoclastes, tant la jueva com la bizantina, i les obres de dos autors que pertanyen a aquestes, crucials per a la comprensió de l'art contemporani. Això no vol dir que no hi hagi altres elements que hagin condicionat i fonamentat les obres d'ambdós, però pot afirmar-se que, en tots dos casos, la tradició religiosa que els alimentava suposa un element necessari sense el qual no seria possible la fonamentació que plantegen. 

El discurs teològic és desafiador, sorprenent i sorprès, perquè parlar d'allò que va més enllà del contrast suposa apuntar-se tant a la necessitat del desafiament com a sorpresa que hagi estat possible aquesta necessitat. Per a fer-nos una idea d'això, és necessari que ens situem en l'àmbit on la sorpresa i el desafiament poden donar-se: l'àmbit del contrast. 

Des d’un punt de vista de l’experiència, marcat per l’activitat de l’autor com a voluntari en una associació protectora d’animals, l’estudi planteja com el concepte teològic d’Encarnació Profunda (no molt estès al nostre entorn, i acollit en 2011 pel teòleg luterà danès Niels Henrik Gregersen) pot ajudar als cristians (i als éssers humans en general) a articular la seva relació amb el món natural.