En els estudis teològics és absolutament imprescindible fer un estudi en profunditat dels sagraments. Començarem per presentar de manera global i sistemàtica tota la sacramentalitat cristiana. Per això, aprofundirem unes quantes categories teològiques de la sacramentologia, com són la naturalesa simbòlica dels sagraments, les implicacions antropològiques que això comporta, les categories fonamentals de “memorial” i “epiclesi” que defineixen la celebració, i el significat dels signes sacramentals per a la vida cristiana i la vida de l’Església enfocats des de la centralitat de la Pasqua, i veurem com tota celebració sacramental està actualitzant aquesta Pasqua salvadora. Posteriorment estudiarem cadascun dels set sagraments de l’Església començant pel conjunt els sagraments de la iniciació, la celebració de l’Eucaristia i la seva centralitat, la vinculació intrínseca amb el sagrament de l’orde, els aspectes sacramentals del sagrament del matrimoni, i l’estudi dels sagraments de la reconciliació i de la unció dels malalts. Per a fer-ho i en línia amb el que el Concili Vaticà II va promoure, donarem una prioritat a l’estudi de les dades bíbliques i a les que provenen dels Pares de l’Església. Com que la vida sacramental forma part de l’experiència personal, a part de la presentació teològica, també es mirarà de fer referència a la dimensió pastoral de cadascú dels set sagraments.

I.       SACRAMENTOLOGIA GENERAL
 
1. El discurs teològic sobre els sagraments
1.1          El concepte sagrament
1.2          El món simbòlic i el culte en les religions
1.3          El món simbòlic i el culte en el judaisme
2. Teologia de l’acció sacramental
2.1          El sagrament cristià. La litúrgia cristiana
2.2          Jesús, sagrament entre Déu i l’home
2.3          La Pasqua, sagrament de la salvació
2.4          El significat de la paraula Pasqua
2.5          La Pasqua històrica dels jueus
2.6          La celebració de la Pasqua dels jueus
2.7          La Pasqua de Jesús
3. La gràcia dels sagraments
3.1          Amb la seva Pasqua, Jesús ens salva
3.2          La celebració litúrgica, anual, de la Pasqua
3.3          La celebració setmanal dominical de la Pasqua
3.4          La celebració eucarística de la Pasqua
3.5          L’Església, sagrament de Crist, gràcies a la presència de l’Esperit Sant
3.6          Els set sagraments, accions de Jesucrist i de l’Església.
3.7          Els sagraments signes «eficaços», «instituïts» per Jesucrist
3.8          La celebració dels sagraments és comunitària: els rituals
3.9          Com cal estudiar cada sagrament.
 
II.     ELS SAGRAMENTS EN PARTICULAR
 
1. La iniciació cristiana
1.1          Reflexió prèvia: la unitat de la iniciació cristiana
1.2          El Baptisme
1.3          La Confirmació
2. L’Eucaristia del Senyor i de l’Església
2.1          Unes reflexions prèvies: l’Eucaristia, actualització de la Pasqua
2.2          Les dades bíbliques sobre l’Eucaristia
2.3          L’època patrística pre-nicena
2.4          L’època patrística post-nicena
2.5          L’escolàstica, el Concili de Trento i la reforma de sant Pius V (1570)
2.6          El “moviment litúrgic” i la reforma del concili Vaticà II
2.7          Les ADAP, assemblees dominicals en absència de prevere
3. Els sagraments del servei de la comunió: l’Orde i el Matrimoni
3.1          Unes reflexions prèvies: el “servei de la comunió”
3.2          El sagrament de l’Orde
3.3          El sagrament del Matrimoni
4. Els sagraments de la Penitència i de la Unció dels Malalts
4.1          Reflexió prèvia: sagraments de guarició
4.2          El sagrament de la Penitència
4.3          El sagrament de la Unció dels Malalts
 

5.  Els Sagramentals

Haver cursat i aprovat l’assignatura de Teologia Fonamental i Metodologia teològica. Es recomana cursar simultàniament les assignatures de Sagraments i Litúrgia. També es recomanable haver cursat la assignatura de Patrologia.

Classes magistrals: 40 %

Lectura i estudi personal: 40 %
Preparació i realització de les activitats i exàmens. 20 %
 
Avaluació: 

Farem avaluació continuada.

Cadascuna de les unitats serà avaluada amb una activitat que el professor plantejarà a l’inici de cada unitat; aquesta activitat pot ser un treball escrit, un comentari de text, un examen de control, un debat, etc.
La mitja de les qualificacions de les activitats constituirà la nota final.

Competències generals:

1)    Coneixement del “fet religiós” i el “fet cristià” com a possibilitat d’opció de vida en els diversos nivells i àmbits de l’existència. Espiritualitat que se’n desprèn.
2)    Capacitat per relacionar i transferir els coneixements teòrics a situacions pràctiques.
3)    Fonamentació de la pròpia experiència de fe i la seva incidència en la realitat.
4)    Assumir valors, actituds i sensibilitats d’acord amb el missatge cristià.
 
Competències específiques:

5)    Coneixement crític, rigorós, actualitzat i contextualitzat de les categories teològiques fonamentals del missatge cristià.
6)    Capacitat de posar en diàleg, qüestionar i il·luminar la pròpia experiència de fe amb el contingut fonamental de la teologia cristiana.
 
Objectius:

Presentar de manera global i sistemàtica tota la sacramentalitat cristiana.

Aprofundir les categories teològiques de la sacramentologia i el significat dels signes sacramentals per a la vida cristiana i la vida de l’Església.
Estudiar cadascú dels set sagraments.