En els estudis teològics és absolutament imprescindible fer un estudi en profunditat dels sagraments. Començarem per una aproximació al concepte mateix de sagrament enfocada des de la centralitat de la Pasqua, i veurem com tota celebració sacramental està actualitzant aquesta Pasqua salvadora. Posteriorment estudiarem cadascun dels set sagraments de l’Església. Per a fer-ho i en línia amb el que el Concili Vaticà II va promoure, donarem una prioritat a l’estudi de les dades bíbliques i a les que provenen dels Pares de l’Església. Com que la vida sacramental forma part de l’experiència personal, caldrà anar molt alerta a no confondre la pastoral concreta dels sagraments, amb la fonamentació teològica que aquests tenen.

I. SACRAMENTOLOGIA GENERAL

1. El discurs teològic sobre els sagraments
1.1 El concepte sagrament
1.2 El món simbòlic i el culte en les religions
1.3 El món simbòlic i el culte en el judaisme
2. Teologia de l’acció sacramental
2.1 El sagrament cristià. La litúrgia cristiana
2.2 Jesús, sagrament entre Déu i l’home
2.3 La Pasqua, sagrament de la salvació
2.4 El significat de la paraula Pasqua
2.5 La Pasqua històrica dels jueus
2.6 La celebració de la Pasqua dels jueus
2.7 La Pasqua de Jesús
3. La gràcia dels sagraments
3.1 Amb la seva Pasqua, Jesús ens salva
3.2 La celebració litúrgica, anual, de la Pasqua
3.3 La celebració setmanal SdominicalS de la Pasqua
3.4 La celebració eucarística de la Pasqua
3.5 L’Església, sagrament de Crist, gràcies a la presència de l’Esperit Sant
3.6 Els set sagraments, accions de Jesucrist i de l’Església.
3.7 Els sagraments signes «eficaços», «instituïts» per Jesucrist
3.8 La celebració dels sagraments és comunitària: els rituals
3.9 Com cal estudiar cada sagrament.

II. ELS SAGRAMENTS EN PARTICULAR

1. La iniciació cristiana
1.1 Reflexió prèvia: la unitat de la iniciació cristiana
1.2 El Baptisme
1.3 La Confirmació
2. L’Eucaristia del Senyor i de l’Església
2.1 Unes reflexions prèvies: l’Eucaristia, contínua actualització de la Pasqua
2.2 Les dades bíbliques sobre l’Eucaristia
2.3 L’època patrística pre-nicena
2.4 L’època patrística post-nicena
2.5 L’escolàstica, el Concili de Trento i la reforma de sant Pius V (1570)
2.6 El “moviment litúrgic” i la reforma del concili Vaticà II
2.7 Les ADAP, assemblees dominicals en absència de prevere
3. Els sagraments del servei de la comunió: l’Orde i el Matrimoni
3.1 Unes reflexions prèvies: el “servei de la comunió”
3.2 El sagrament de l’Orde
3.3 El sagrament del Matrimoni
4. Els sagraments de la Penitència i de la Unció dels Malalts
4.1 Reflexió prèvia: sagraments de guarició
4.2 El sagrament de la Penitència
4.3 El sagrament de la Unció dels Malalts

Haver cursat i aprovat l’assignatura de Teologia Fonamental i la Metodologia Teològica. Es recomana cursar simultàniament les assignatures de Sagraments i Litúrgia. També es recomanable haver cursat la assignatura de Patrologia.

Trobades presencials: 5 %
Lectura i estudi personal: 48 %
Preparació i realització de les activitats i exercicis: 42 %
Participació en xats, fòrums, debats i consultes al professor: 5 %

Per tractar-se d’una avaluació continuada, es tindrà en compte el contingut, l’elaboració i la redacció de les diferents activitats escrites plantejades a cadascuna de les cinc unitats del curs (90 % de la nota final), així com la participació als xats, fòrums i debats (5 % de la nota final). L’altre 5% ve donat per l’assistència a les classes presencials.

 Competències generals:
1. Coneixement del “fet religiós” i el “fet cristià” com a possibilitat d’opció de vida en els diversos nivells i àmbits de l’existència. Espiritualitat que se’n desprèn.
2. Capacitat per relacionar i transferir els coneixements teòrics a situacions pràctiques.
3. Fonamentació de la pròpia experiència de fe i la seva incidència en la realitat.
4. Assumir valors, actituds i sensibilitats d’acord amb el missatge cristià.

Competències específiques:
5. Coneixement crític, rigorós, actualitzat i contextualitzat de les categories teològiques fonamentals del missatge cristià.
6. Capacitat de posar en diàleg, qüestionar i il•luminar la pròpia experiència de fe amb el contingut fonamental de la teologia cristiana.

1. Presentar de manera global i sistemàtica tota la sacramentalitat cristiana.
2. Aprofundir les categories teològiques de la sacramentologia i el significat dels signes sacramentals per a la vida cristiana i la vida de l’Església.
3. Estudiar cadascú dels set sagraments.

Arnau, R., Tratado general de los Sacramentos, (Sapientia Fidei, Serie de Manuales de Teología 4), Madrid: BAC ³2001.

Borobio, D. [ed.], La celebración de la Iglesia. I. Liturgia y sacramentología fundamental, Salamanca: Ediciones Sígueme, Lux Mundi 57, ⁴1995. II. Sacramentos, Salamanca: Ediciones Sígueme, Lux Mundi 58, ⁴1999.

Rovira Belloso, J. M., Símbols de l’Esperit, (Aula Joan Maragall 5 Cristianisme i Cultura 34), Barcelona: Ed. Cruïlla 2001.

Schillebeeckx, E. H., Jesucrist, sagrament entre Déu i l’home, (Els Daus 67), Barcelona: Ed. Claret 1984.