Iniciem un nou curs a l’ISCREB. Tot i les circumstàncies en les quals ens trobem, i prenent les mesures de seguretat convenients, comencem tant els estudis presencials com els virtuals.

L’espurna que encén la flama de la tesina és la lectura d’un article a La Vanguardia (PLAYÀ MASET, Missa per a agnòstics, 26 maig 2019) en què es descriu una iniciativa que té lloc a la parròquia de Santa Anna a Barcelona i que, tal com recull el titular periodístic, algunes persones anomenen missa per a agnòstics.

La crisi del coronavirus, i el confinament que aquesta ha comportat, han trasbalsat la nostra normalitat. Aquests han estat uns dies diferents, en què sovint ens hem sentit interpel·lats a diferents nivells, en què la vida mateixa s'ha posat en qüestió, en què hem pogut captar escletxes de llum i d'esperança en molts gestos, iniciatives...

Els darrers 1, 2 i 3 de juliol de 2020 vam celebrar el 2n Espai de Verano Sur de España per Educadors en la fe, en un ambient, sense dubte de preocupació però oberts a l’esperança. Cinquanta educadors, equips de pastoral i animadors de diverses províncies (Granada, Jaén, Sevilla, Màlaga, Múrcia, Ciutat Real, Madrid i València es van congregar a la casa d’espiritualitat San Juan Pablo II de la Zubia per a aprofundir des de diverses disciplines el document Chritus Vivit.

El llibre “Societat plural i el repte de les religions” (Ed. Pagès, 2020) parteix d’una constatació de sociologia religiosa avui dia evident. Religiosament parlant, la nostra societat ha fet un canvi extraordinari. En aquest cas no ens referim als canvis a l’interior del catolicisme, que també són molt importants i se’n  fan molts estudis sociològics i pastorals. No. El llibre es refereix al pluralisme de confessions religioses i religions a Catalunya i al conjunt d’Espanya.

Hi va haver un temps en què es valorava la tempo-sensibilitat: als canvis climàtics i la seva incidència en la naturalesa hi responia l’ésser humà adaptant-hi les activitats laborals, festives i religioses. En les societats agrícoles-ramaderes, el calendari era l’expressió directa de la incidència astronòmica-meteorològica sobre el temps viscut. Per això tantes festes estan lligades als cicles naturals. Es tracta, doncs, d’una combinació d’activitats i d’estats anímics que vivificaven les comunitats humanes.

El romànic és molt més que un estil artístic, és tot un estudi de pedagogia aplicada. Aquells artistes van ser capaços de plasmar en la pedra, en les pintures, en miniatures, etc., tota una sèrie de missatges perquè els que ho veiessin, comprenguessin.

Des de la reforma litúrgica del Concili Vaticà II, aquesta festa, anomenada popularment “el Corpus” o “Corpus Christi” i que enguany celebrem els 700 anys de la primera processó a Barcelona, és anomenada com a "Solemnitat del Santíssim Sagrament del Cos i de la Sang de nostre Senyor Jesucrist". La festa del Cos i de la Sang del Senyor commemora la institució del Sagrament de l’Eucaristia. És una crida a aprofundir en el significat de l’Eucaristia i del seu lloc en les nostres vides.