Un Nadal més autèntic

L’actual context sanitari ens obliga a celebrar el Nadal d’una manera diferent. Haurem de ser, per motius de seguretat, més austers. Menys convidats a taula, menys celebracions multitudinàries, menys bogeria consumista... Però potser és l’oportunitat de redescobrir el sentit d’aquesta festa.

Tabor, el Déu amagat en l'experiència

De tant en tant ens convé oxigenar-nos pujant a una muntanya. El cim ens proporciona una visió panoràmica. Contemplem el nostre entorn des d’una altra perspectiva. Potser veiem els llocs per on discorre habitualment la nostra vida. Tanmateix, el punt de vista canvia. Prenem consciència d’on som, reconeixem espais ja coneguts, i ens adonem de l’existència d’indrets on encara no hem estat.

Esperança

Advent espera i esperança. Sabem qui esperem, l’Emmanuel, però quan hi posem rostre a Aquest esperat, se’ns fa difícil l’esperança. Perquè el Déu-que és amb nosaltres, fet germà nostre en els homes i dones d’avui en dia, viu tants de problemes i sofriments en el món, en la família, personalment. Un Nadal i un altre es van succeint i unint-se, però la marxa del món continua, el món malalt de guerres i violències, malalties com la que ens fer avui en dia; continuen les creixent les injustícies, el gran graó entre països pobres i països rics, la fam...

Moses und Aron: la impossibilitat d'emparaular

L’òpera Moses und Aron és la clau de volta de la producció d’Arnold Schönberg, on el compositor —figura cabdal en l’evolució musical del segle XX— escenifica un dels elements nuclears del seu pensament: el problema de la comunicabilitat i de la comprensibilitat. Per fer-ho, Schönberg escriu i musica un llibret de temàtica bíblica, utilitzant les figures antagòniques i alhora complementàries de Moisès i Aaron, que se situen com a mediadors (però alerta: traduttore traditore, vet aquí el conflicte dramàtic) entre la revelació i el poble.

Déu en el treball

En l’acompliment de l’obligació de treballar assumida en el contracte de treball, els treballadors assalariats tenen dret a un descans mínim setmanal de dia i mig ininterromput, que inclou el dia complet del diumenge, i que sembla respondre, en un inici, a la necessitat de descans pròpia de l’ésser humà.

Amb el Papa Francesc

El Papa Francesc em sorprèn; em captiva la seva humilitat, serenitat i preocupació per la humanitat ferida, especialment per aquella part més feble i amb menys recursos humans per afrontar els efectes devastadors de la pandèmia. Admiro la seva fermesa i discreció en afrontar els problemes que sorgeixen dintre de l'Església.