Josep Otón (Barcelona, 1963) és doctor en història (UB), catedràtic d’ensenyament secundari i docent a l’Institut Superior de Ciències Religioses de Barcelona. Ha escrit diversos llibres al voltant de la interioritat i de l’espiritualitat: El inconsciente, ¿morada de Dios? (Sal Terrae, 2000; ed. brasilera: 2003), Vigías del abismo. Experiencia mística y pensamiento contemporáneo (Sal Terrae, 2001), Debir, el santuario interior.
Un problema intraislàmic
El temps de la indiferència dels veïns de Nigèria davant l’amenaça de Boko Haram va quedar enrere, després de què Benin, Camerun, Txad i Níger es mobilitzessin per a formar la Força Multinacional Mixta, composada per 8.700 membres, amb la missió de “crear un entorn segur i protegit a les regions afectades per les activitats de Boko Haram i més grups terroristes.” N’Djamena, la capital txadiana, albergarà un quarter general d’aquesta força, el seu control serà assumit de forma r
Normal
0
21
false
false
false
Ez 18: “...Per tant, poble d’Israel, jo jutjaré a cada un segons la seva conducta...” (v 30).
Ja des de l'inici del cristianisme el fet de la resurrecció ha estat central.
Al llarg de la història de la Salvació, Déu ha mostrat reiteradament la seva glòria però és en la creu quan Déu manifesta plenament la seva glòria perquè és ara quan se’ns diu, sense vels, fins a quin punt Déu estima la humanitat. Per això, en la Passió i mort de Jesús hi trobem no solament el record d’uns fets històrics esdevinguts en el segle primer de la nostra era sinó també la revelació definitiva d’un Déu que per amor es fa feble, fràgil i vulnerable.
Fer memòria del patiment no és gens fàcil en una cultura que tendeix a l’amnèsia però, per a les religions, la salvació mai no s’obté a costa de la desmemòria. Ben al contrari, l’imperatiu espiritual consisteix en prendre bona nota de la realitat, revelar allò que corre el risc de passar desapercebut o interessadament amagat. No n’hi ha prou amb anunciar sense denunciar si no es vol acabar perdent la sensibilitat espiritual per l’esmussament de la vigília crítica.
Padre Vicente. ¿Cómo definiría este documento del Papa Francisco «Evangelii gaudium»?
Lo dice el mismo Francisco: no es un documento doctrinal. Tampoco pretende ser un documento de doctrina social. Es un documento pastoral en el que el Papa nos propone las líneas de acción para toda la Iglesia en este momento concreto de la historia. Como él mismo dice, es un documento “programático”, es decir, que nos muestra lo que debe ser el programa de acción de todos en la Iglesia.