​- Per què vas voler estudiar la presència i la simbologia de l'aigua en l'Antic i el Nou Testament?

En la decisió hi van confluir diverses motivacions que neixen de l’experiència personal: sempre m’ha agradat contemplar el mar serè de les platges o el rajar generós d’una font; en els textos bíblics de la Litúrgia, tant de l’Antic com del nou Testament, quan hi trobo l’element aigua hi sento una connexió particular; i de manera especial el fet de reflexionar comunitàriament sobre l’ecologia va fer emergir en nosaltres una nova sensibilitat envers l’ús de l’aigua, un recurs natural molt preuat i escàs, que ens va portar a rehabilitar les cisternes pluvials del monestir, tot rescatant una sàvia tradició menorquina, i des de llavors em vaig convertir en “pouadora”. Gairebé cada dia he d’anar a pouar l’aigua manualment. I aquest servei quotidià, se’n va convertir a poc a poc en “lloc” de reflexió i d’obertura, de compromís i solidaritat amb tantes persones que sofreixen per manca d’aigua. I el més preciós és que em vaig preguntar si a les Escriptures hi trobaria motivacions i conviccions de fe per la cura de la natura. I la presència i simbologia de l’aigua la vaig concentrar en dues figures femenines Agar i la Samaritana, perquè les dones en la qüestió de l’aigua, tant a nivell vital, eclesial, social i polític hi tenen una presència destacada. 

- En la tesina relaciones contaminació i pobresa. Creus que podem canviar la relació que tenim amb el planeta per a millorar les condicions de les persones més vulnerables?

Certament crec que podem fer moltes coses per canviar la forma de relació que tenim amb el planeta. Com persones cristianes som cridades a cuidar i preservar la natura per a les generacions futures; a educar i educar-nos, perquè la relació amb la natura no sigui de domini i explotació, sinó d’harmonia i fraternitat; a canviar el cor i la mentalitat, descobrir una manera nova de ser i fer; retornar a una senzillesa de vida, sabent gaudir amb poc. Perquè el deteriorament del planeta va unit al sofriment de les persones més vulnerables. Penso que només qui assumeix compartir el seu camí, qui se sap compartint la vida amb Jesús entendrà què vol dir ser pobre per elecció, humil, net de cor, constructor de pau, compassiu, custodi de l’aigua, germà i germana de tothom... Per a mi és una tasca bella i joiosa, valenta i silenciosa, de fe i confiança, fraternal i humana, on cada acció a benefici de l’ecologia i per unes relacions “sostenibles”, per petita que sigui, val la pena. Potser no vegem els resultats d’immediat, però si perseverem en el compromís, segur que entre tots quelcom millorarem, i el fet de saber que no estem sols en ajudarà a seguir avançant.

- Afirmes que "la conversió a l'ecologia podria ser un element per a l'apropament entre les diverses religions, fent pinya per treballar junts, en la humil tasca de millorar la "llar" comuna de la humanitat. Creus que aquesta podria ser una nova perspectiva que haurien de prendre les religions contemporànies? 

Sí, crec que seria un compromís que ens ajudaria a trobar-nos en una tasca comuna, a conèixer-nos més i respectar-nos, a conviure en solidaritat i servei, reconeixent la terra com un bé a compartir. Respectant els altres i la naturalesa com un regal compartit. En un món globalitzat em sembla enriquidora la perspectiva d’apropar-nos les diverses les religions en l’interès comú de tenir cura de la vida, de tota vida.