Enguany, l’ISCREB ha reformulat la dinàmica de les sessions presencials a Barcelona. Volem impulsar i potenciar aquestes trobades com a espai de reflexió i diàleg entre tota la comunitat educativa, conscients que tot aprenentatge s’enriqueix a través de la relació personal.
¿És possible viure sense creure en res? ¿Què volen dir termes com espiritualitat, religió o no creient? ¿Seria millor un món sense ateus o sense religions? ¿Els ateus no creuen en res? ¿Pot haver-hi una espiritualitat atea? ¿La indiferència és una perspectiva tan raonable com les altres? ¿Tots els déus s’assemblen? ¿El budisme originari és una religió? ¿L’estat-nació pot esdevenir una substitució dels déus? ¿Pot la ciència donar sentit a la vida de les persones?
Enguany, l’ISCREB ha reformulat la dinàmica de les sessions presencials a Barcelona. Volem impulsar i potenciar aquestes trobades com a espai de reflexió i diàleg entre tota la comunitat educativa, conscients que tot aprenentatge s’enriqueix a través de la relació personal.
La pròxima trobada serà el dissabte 14 de gener al matí. En aquesta ocasió ens proposem reflexionar plegats sobre la relació entre ciència i teologia.
L’horari de la jornada serà el següent:
En el moment d'escollir un tema per a l'elaboració de la tesina, semblava interessant poder articular els dos elements que defineixen l'especialitat d'aquesta llicenciatura, la Identitat Cristiana i el Diàleg amb l'espiritualitat i la mística, donat que són dues dimensions valuoses que afavoreixen la trobada entre les religions. Així doncs, hem pensat en la figura d'Edith Stein que sens dubte emergeix amb tota la seva força, ja que durant la seva vida a més de ser capaç de conviure harmoniosament amb persones de diverses religions (jueves, protestants i catòlique
En el moment d'escollir un tema per a l'elaboració de la tesina, semblava interessant poder articular els dos elements que defineixen l'especialitat d'aquesta llicenciatura, la Identitat Cristiana i el Diàleg amb l'espiritualitat i la mística, donat que són dues dimensions valuoses que afavoreixen la trobada entre les religions. Així doncs, hem pensat en la figura d'Edith Stein que sens dubte emergeix amb tota la seva força, ja que durant la seva vida a més de ser capaç de conviure harmoniosament amb persones de diverses religions (jueves, protestants i catòlique
“Després que Jesús va néixer a Betlem de Judea, en temps del rei Herodes, vingueren uns savis d’Orient…”, Mt 2,1.
Al llibre dels Salms apareix aquesta pregària: «Ensenya'ns a comptar els nostres dies per a adquirir la saviesa del cor.» (90,12). El salmista indica que un mitjà per adquirir la saviesa del cor és aprendre a comptar els nostres dies. Ha de ser aquesta una tasca molt important perquè tingui una conseqüència tan vital per a les persones. De manera una mica simplista, saviesa es vincula al món mental i es relaciona amb les idees. Cor, amb el món emocional i es relaciona amb els sentiments.
El relat de la matança dels innocents reflecteix la crueltat que va acompanyar Herodes durant la seva vida. Per exemple, va fer matar alguns dels seus fills perquè tenia por que li usurpessin el seu tron. El fet que Flavi Josep no esmenti la matança de nens a Betlem ordenada per Herodes i que no tinguem cap més font que la corrobori, fa que no hi hagi manera de saber la historicitat del relat.
Després de portar dies i hores caminant, una parella jove busca recer a l’hostal. La dona està embarassada. No hi troben lloc. Ella està a punt d’infantar. A corre-cuita, com poden, s’aparten del poblat. El naixement del seu fill requereix intimitat. Al camp dels pastors, en un abrigall, improvisen l’acollida. La Vida esclata sota un cel esquitxat d’estrelles.
La conferència d'Adelina Millet es pot seguir també on-line, fes la inscripció en aquest enllaç:
https://iscreb.zohoshowtime.eu/sessions/ssers-mal-fics-i-malalties-simb…
