Tolstoi: el seu pensament religiós en “La mort d’Ivan Ilitx”

El pas de Tolstoi per la història ha deixat un llegat literari i filosòfic únic. Tanmateix des de sempre la seva obra literària, amb obres de renom com Guerra i Pau, Anna Karènina o Resurrecció, ha eclipsat la seva obra filosofico-religiosa. El ressò d’aquestes grans novel·les contrasta amb el desconeixement d’assajos rellevants com: Confessió, L’Evangeli abreviat o Què és l’art?, entre tants d’altres. A l’escriptor rus se li ha reservat un lloc en la història com a novel·lista, però no pas com a pensador religiós.

La Setmana Santa: experiència d'humanitat i d'esperança

A tots els cristians la setmana santa ens ve a trobar per introduir-nos en el misteri pasqual de mort i resurrecció i posar-nos al costat de Jesús en la seva màxima donació. El trobem acorralat pel sofriment, i el descobrim en les pregàries dels Salms: «Fes-me justícia, Déu meu, defensa la meva causa contra una gent que no estima" (Sl 43,1). El camí és dur però Jesús no podia viure lluny de la voluntat del Pare: «Ensenya’m a fer la teva voluntat, tu ets el meu Déu » (Sl 143,10). Prou que podia clamar també a Déu, la seva roca: «Per què t’oblides de mi?

Ecumenisme i Misericòrdia

L’Associació d’Antics Alumnes i d’Amics de l’ISCREB, seguint la dinàmica d’efectuar diverses activitats, va organitzar una conferència a la sala Pere Tarrés sobre el tema de la Misericòrdia i Ecumenisme que va ser impartida per Mn. X. Artigas DP, qui també és membre de la nostra associació i adscrit a la parròquia de St. Pere de Gavà.

Qüaresma: això era i no era

En el nostre camí quaresmal cap a la joia de la Pasqua, uns dels textos que la litúrgia ens ofereix és la paràbola del Fill pròdig. El temps de Quaresma és com un viatge pel desert cap a la terra promesa. Aquest viatge però no es fa pels camins i les viles de la nostra terra, sinó a través de la geografia del nostre cor.

Aprendre a acollir

L’Espai Interreligiós, de la Fundació Migra Studium, vol ser centre. Punt de trobada de diferents sensibilitats religioses, l’Espai mostra, a través d’itineraris diversos, la riquesa de les expressions culturals que deriven de les religions. El fenomen de la pluralitat, els accents en matèria de religió o les preguntes sobre la(s) identitat(s), condueixen al visitant des de bon començament per l’itinerari marcat. Diversitat palesa, però amb vocació de trobada. 

Siràcida: “Sou convidats, doncs, a llegir aquest llibre amb benevolència i atenció”

El llibre de Ben Sira, escrit en hebreu, se situa entre finals del segle III aC i començaments del segle II aC; no pertany al cànon jueu però és citat en els escrits rabínics. El net de l’autor, per allà el 132 aC, en troba un exemplar a Egipte qualificant-lo de “gran valor educatiu” motiu pel qual s’afanya a traduir-lo al grec. El llibre conrea varietat de temes emmarcats en l’àmbit de la saviesa com a fruit de l’experiència i la reflexió del seu autor amb intencionalitat instructiva, dit amb poques paraules.

Misericòrdia i ecumenisme

L’Associació d’Antics Alumnes, Alumnes i Amics de l’ISCREB convoca una conferència sobre la Misericòrdia i l’Ecumenisme.

Mn. Xavier Artigas DP, delegat d’Ecumenisme i Relacions Interreligioses del Bisbat de Sant Feliu, parlarà de la Misericòrdia en l'àmbit de les relacions interconfessionals. L’acte es celebrarà el dia 29 de febrer de 2016, a les 18.30h. a la Sala Pere Tarrès del Seminari de Barcelona (carrer Diputació 231, Barcelona).

El drama dels refugiats i la hipocresia d'Europa

El passat dia 8 de febrer el Parlament de Catalunya va acollir una celebració de la “Setmana de l’harmonia interconfessional” decidida per l’ONU el 2010. L’acte fou organitzat pel Grup de Treball Estable de Religions (GTER).

Totes les intervencions, des de la Presidenta del Parlament, el representant de l’ACNUR, la Samaritan’s Purse (organització evangèlica d’ajuda) i Caritas, denunciaren des de diferents punts de vista el drama dels refugiats i la hipocresia dels Estats europeus, en concret del govern espanyol.

Una mica més orfes

El P. Cebrià M. Pifarré i Clapés, monjo benedictí del Monestir de Montserrat, ens ha deixat en la vigília de l’Epifania del Senyor d’enguany. Que reposi en la pau del Senyor. Nosaltres aquí ens hem quedat una mica més orfes…