- Inici de curs: 5/10/2024
- Final de curs: 25/06/2026
- Preu del màster: 2717,00 €
- Preu per ECTS: 45 €
- Taxes matrícula: 18 €
- Inici de matriculacions: 13/05/2024
- Final de matriculacions: 30/09/2024
-
Presentació
La complexitat creixent del nostre món depèn en bona part del fet que el grau de comunicació i d’intercanvi entre les cultures ha augmentat vertiginosament en els darrers decennis. El que fins fa pocs anys podíem considerar com a referents culturals relativament llunyans a la nostra realitat, avui constitueixen elements que intervenen d'una forma decisiva en la conformació de les nostres societats. En tot aquest procés, la categoria de diàleg és central per tal d’afavorir la trobada, l’intercanvi, el contrast, l’enriquiment, la recerca conjunta. Per això, quan ens proposem de reflexionar sobre la nostra realitat necessitem noves claus interpretatives.
Aquests nous signes del nostre temps ens han esperonat a preparar el Curs de Màster que ara presentem. El curs se suggereix no només obrir una via de coneixement ordenat i acadèmicament rigorós a les religions de més influència en el món, sinó també reflexionar sobre les claus del diàleg interreligiós i intercultural. L’acostament a la comprensió de les tradicions religioses suposa també una oportunitat d’aprofundir en la comprensió dels mateixos plantejaments en aquest àmbit de coneixement.
METODOLOGIA
- Totes les assignatures s’imparteixen virtualment.
- L’estudiant no és un mer receptor d'una matèria que s’imparteix magistralment, sinó que intervé de manera activa i continuada en el procés d’aprenentatge. D'aquesta manera cada estudiant pot seguir el curs posant l’èmfasi en els aspectes que li resultin més interessants.
- L’avaluació serà continuada i comptarà amb una diversitat d’estratègies d’avaluació que s’especificaran en cada matèria en funció de la seva especificitat (exposicions orals, treballs en grup, elaboració de recensions i monografies...). Aquest tipus d’avaluació requereix el seguiment de l’alumnat a les sessions del Màster, així com la seva implicació i adquisició estratègies metodològiques d’aprenentatge autònom. El Màster compta amb un treball de fi d’estudis que consisteix en l’elaboració d’una tesina a través de la qual l’alumnat mostra una aptitud real per a la recerca científica amb l’assumpció d’una metodologia rigorosa, una expressió lingüística precisa i haver assolit un coneixement aprofundit del tema tractat.
- Als estudiants que, si bé disposen d'un grau acadèmic, no han cursat la Diplomatura en Ciències Religioses se’ls recomana cursar Fenomenologia de la religió com a assignatura propedèutica que millorarà el seu grau l’aprofitament del Màster.
- El Màster compta amb un treball de fi d’estudis que consisteix en l’elaboració d’una tesina a través de la qual l’alumnat mostra una aptitud real per a la recerca científica amb l’assumpció d’una metodologia rigorosa, una expressió lingüística precisa i haver assolit un coneixement aprofundit del tema tractat.
-
Requisits d'accés
- Es podrà accedir al Màster en Diàleg Interreligiós, Ecumènic i Cultural preferentment amb el Grau en Humanitats, Ciències Religioses, Comunicació, Ciències Polítiques, Història de l’Art, Història, Educació. També es podran matricular tots aquells que posseeixin una titulació universitària prèvia d'almenys 240 crèdits. Caldrà dur a terme una entrevista prèvia (en línia o presencial) a la realització de la matrícula amb un dels coordinadors del màster.
- Als estudiants que, si bé disposen d'un grau acadèmic, no han cursat la Diplomatura en Ciències Religioses se’ls recomana cursar Fenomenologia de la religió com a assignatura propedèutica que millorarà el seu grau l’aprofitament del Màster.
-
Objectius
- Explicitar la pertinença per a l’actual conjuntura cultural del coneixement i del reconeixement de les principals tradicions espirituals de la humanitat.
- Valorar l’especificitat de les aportacions de les diverses tradicions espirituals en l’àmbit d’estudi de les Ciències de la Religió: sagrat, divinitat, fe, creença, culte, moral... per tal de copsar els punts de confluència així com l’originalitat de cada tradició religiosa estudiada.
- Dominar els instruments d’anàlisi històrica i conceptual que calen per comprendre els trets bàsics del pensament occidental a principis del segle XXI que configuren el nostre context cultural.
- Demostrar que sap fer una lectura filosòfica i una crítica raonada dels trets culturals que es desprenen dels continguts mediàtics de gran consum.
- Valorar la diversitat i riquesa de les aportacions de les diferents confessions cristianes que es troben presents en el nostre context social.
- Conèixer i avaluar els àmbits, estratègies i institucions que treballen per afavorir el diàleg entre les diverses tradicions religioses amb incidència en el mateix context cultural.
-
Destinataris
- El curs està pensat per a persones que tenen interès a conèixer aspectes fonamentals de diferents tradicions religioses de gran impacte mundial.
- El coneixement de la pluralitat religiosa és un factor cada cop més rellevant en diferents àmbits de la vida professional (món educatiu, sanitari, de l’educació social, de l’esport, de la comunicació...). Per això aquest Curs de Màster possibilita un enriquiment acadèmic i també suposa una millora de la qualitat en l’exercici de la mateixa professió.
SORTIDES PROFESSIONALS
- Mediació i Facilitació del Diàleg Interreligiós: mediació o facilitació en organitzacions dedicades a promoure el diàleg i la comprensió entre diferents tradicions religioses i culturals. Això podria inclou
- Treball en Organitzacions Religioses i Ecumèniques: coordinar projectes, accions, esdeveniments per promoure la pau, la justícia social, o la cooperació interconfessional.
- Educació i Formació: mestres, professors, educadors o formadors en institucions acadèmiques, com ara escoles, instituts, universitats, altres centres de formació. El coneixement pot servir per gestionar la diversitat a l’aula i també per ensenyar cursos relacionats amb la religió, la diversitat cultural, i el diàleg interreligiós.
Desenvolupament Comunitari: Coordinació de programes de desenvolupament comunitari en comunitats religioses. Identificar necessitats i coordinar projectes per millorar la qualitat de vida i la cohesió social. - Assessorament Interreligiós: serveis d'assessorament en àmbits com el respecte cultural, la integració intercultural, o la resolució de conflictes interreligiosos, treballant amb organitzacions governamentals, ONGs o institucions religioses.
- Mitjans de Comunicació i Periodisme: Periodistes i professionals en mitjans de comunicació, cobrint temes relacionats amb la religió, la diversitat cultural, i el diàleg interreligiós.
- Treball en Organitzacions Internacionals: Algunes organitzacions internacionals, com les Nacions Unides o la Unió Europea, poden contractar professionals amb experiència en diàleg interreligiós i diversitat cultural per a tasques relacionades amb la pau, els drets humans, o el desenvolupament internacional.
- Consultoria en Relacions Internacionals: Consultoria en relacions internacionals amb especialitat en qüestions de diversitat religiosa i cultural, ajudant a governs, organitzacions internacionals o empreses a gestionar relacions interculturals i interreligioses.
Aquestes són només algunes de les possibilitats, i és important explorar les teves pròpies passions i interessos dins d'aquests àmbits per trobar la carrera professional que millor s'ajusti a les teves necessitats i objectius.
Religions, ecumenisme i cultura (25 ECTS)
Curs 2024-2025:
| Assignatura | ECTS | Semestre | Professor |
|---|---|---|---|
| Buddhisme | 5 | 1 | Dr. Juan Manuel Cincunegui |
| Cristianisme | 5 | 1 | Dr. Jordi Corominas i Escudé |
| Esglésies Orientals | 5 | 1 | Llic. Carles-Xavier Noriega |
| Trets Fonamentals de la cultura actual | 5 | 2 | Llic. Miquel Calsina i Buscà |
| Els Fonaments de l'Islam | 5 | 2 | Dr. Josep Bellver i Martínez |
| Assignatura | ECTS | Semestre | Professor |
|---|---|---|---|
| Metodologia i tècniques per a l'elaboració de la tesina | 5 | 1 | Llic. Andreu Bernat Grau i Caldú |
Tesina (15 ECTS)
Seminari sobre diàleg (5 ECTS)
1 seminari a escollir entre:
| Assignatura | ECTS | Semestre | Professor |
|---|---|---|---|
| Seminari II: Diàleg Principis i Exercici | 5 | 1 | Dr. Jordi Corominas i Escudé |
| Seminari I: Instruments per al diàleg | 5 | 1 | Dr. Joan Hernández i Serret |
2 assignatures a escollir entre
Curs 2024-2025:
*Aquestes assignatures s’impartiran nomes em llengua castellana
Curs 2025-2026:
*Aquestes assignatures s’impartiran nomes em llengua castellana
-
Normativa de la tesina
Una decisió que cal madurar
La decisió de presentar la tesina s’ha de madurar degudament abans de formalitzar els primers tràmits. Aquesta reflexió s’ha de fer tenint en compte els propis interessos i les disponibilitats, ja que la tesina demanarà temps tant per elaborar-la com per presentar-la.
Aquest treball, necessari per acabar el cicle dels estudis de Llicenciatura en Ciències Religioses, està sotmès a una normativa molt específica per ajudar que el treball arribi a bon port. Per això mateix, cal haver-la repassat i ajustar-s’hi fidelment.Objectiu
Des del punt de vista del mètode, l’estudiant ha de mostrar una aptitud real per a la recerca científica. Això suposa una aplicació rigorosa del mètode i una expressió lingüística precisa. Des del punt de vista del contingut, demana assolir un coneixement aprofundint del tema tractat. Per tant, no és un treball d’investigació científica que fa una contribució positiva al progrés científic (aquesta és la finalitat de la tesi doctoral).
Contingut concret
S’aconsella que el contingut de la tesina sigui concret, tant pel que fa al tema (no han de ser mai temes genèrics, sinó com més específics millor), com pel que fa al nombre d’obres que s’han de treballar. En resum: temes concrets i en llocs ben determinats. D’aquesta manera es podrà posar el pes convenient en el mètode..
De qualsevol àrea del quinquenni
El tema de la tesina pot versar sobre qualsevol assignatura del quinquenni, ja sigui de les de primer cicle o de les especialitzacions del segon cicle; això és conseqüència de la pluralitat de disciplines. Si és possible, en les tesines s’hauria de reflectir una certa interdisciplinarietat.
És bo que l’estudiant miri quin dels Departaments o Àrees de l’Institut Superior és el que s’adiu més als propis interessos. En segon lloc, cal precisar en quina de les matèries del Departament o Àrea centra primordial l’atenció. També va bé recordar com li ha anat l’estudi d’aquesta matèria i quins interessos li ha despertat, quines dificultats li ha comportat, quin desig d’aprofundir més en algun dels seus aspectes li ha desvetllat, etc.Adaptat a la capacitat de cada alumne
És convenient adaptar la dificultat del treball i l’exigència a la capacitat de cada alumne/a. No tothom pot aspirar a tenir un excel•lent, ni tothom s’ha de conformar amb un aprovat. El director de la tesina procurarà adaptar-se les diverses capacitats i fer-les rendir fins al límit possible. Això és especialment aplicable a la temàtica que l’alumne/a ha d’estudiar.
Passos inicials a seguir
El treball de la tesina es pot iniciar a partir del segon semestre del quart curs i l’alumne/a inscriurà el títol de la tesina un cop cursats la meitat dels crèdits de Llicenciatura. L’alumne/a que es proposa fer la tesina ha de fer els passos següents:
- Parlar amb la Direcció sobre la possible temàtica i director de la tesina.
- La Direcció ha de parlar amb el possible director. Aquest ha de ser professor de l’Institut. Excepcionalment pot ser un llicenciat o doctor que no sigui professor de l’Institut, amb el permís del Director de l’Institut, el qual es reserva el dret de nomenar un codirector que sigui professor de l’Institut.
- L’alumne/a ha de presentar una sol·licitud d’inscripció de l'esquema de la tesina amb un format que li serà lliurat a Secretaria adreçada al Director de l’ISCREB. Aquesta sol·licitud haurà d’incloure el títol i un esquema provisional de la tesina signat per l’alumne i pel director de la tesina. Cal que el Director de l’ISCREB aprovi el tema i l’esquema.
- Una vegada el Director hagi aprovat el tema i l’esquema, la Secretaria comunica a l’estudiant que la seva sol·licitud ha estat admesa i que ha de fer efectiu l’import de la inscripció de la tesina, el qual correspon al cost dels 15 ECTS de la tesina. En aquest cas, el títol de la tesina, l’esquema i el nom del director queden registrats. En el cas que el Director refusi la sol·licitud, l’estudiant/a haurà de reformular-la en el sentit que la direcció li aconselli.
- A l’hora d’escollir el tema s’ha de valorar la possibilitat de fer-ne una presentació que s’ajusti a la normativa: la tesina ha de tenir unes 50 planes de cos central (sense comptar la introducció, bibliografia i notes). Es tracta d’escollir un tema que es pugui treballar en aquesta extensió i que parteixi d’una bibliografia especialitzada però bàsica.
Trobades entre el director de la tesina i l’alumne/a
Almenys ha de tenir tres reunions, per aquest ordre:
- Sobre el tema de la tesina: delimitar el tema i les lectures a fer; fer un esquema inicial per tal de presentar-lo perquè sigui aprovat; fer un pla de treball adaptat a la capacitat de cada estudiant (segons els casos, es necessitarà una o més reunions).
- Presentació al professor del treball fet abans d’iniciar la redacció (fitxes fetes, esquema ampli, etc.).
- Presentació progressiva i comentari del professor sobre els capítols ja redactats.
Estructuració de la tesina
- El treball de la tesina ha de constar de les parts següents:
- Una introducció on s’exposi la finalitat del treball, com s’ha dut a terme, amb quins mitjans, etc.
- Un capítol de contextualització (sobre el tema, l’autor tractat, l’època, etc.)
- El cos del treball ben estructurat per capítols.
- Les conclusions, que no han de ser un simple resum del que s’ha exposat en el cos del treball.
- La bibliografia.
- L’índex general del treball.
Termini de redacció
L’alumne/a disposa de dos anys acadèmics més, un cop cursats tots els crèdits de cinquè curs, per a presentar la tesina. Esgotat aquest període, es perd el dret al títol de la tesina.
Per tal de mantenir els drets, caldrà demanar una pròrroga per dos cursos més i abonar l’import de 2 ECTS. En cas, de necessitar
