Difícilment es pot dur a terme una investigació científica sense un ordre metodològic. L’ordre és la vertadera llei del treball intel·lectual. Sense mètode ni nocions precises sobre l’objecte que s’ha d’aconseguir, els esforços de qui investiga esdevenen inútils i res no s’arriba a aprofitar. Posseir un mètode, doncs, suposa una economia d’esforç i de temps. El que es proposa en aquest curs és una propedèutica general per elaborar la tesina. En parlar de propedèutica, ens referim al conjunt de nocions generals que cal conèixer a fons abans d’encetar l’estudi d’una determinada qüestió. La finalitat de la nostra propedèutica serà establir una guia que garanteixi la productivitat intel·lectual en els diversos terrenys de les ciències religioses. La nostra finalitat és assegurar l’assimilació de les regles de l’organització del treball intel·lectual i l’aplicació dels principis de la metodologia científica en l’elaboració i exposició de la tesina.

1. La tesina.
2. Àrees i direcció.
3. El mètode.
4. Aspectes formals de la redacció i de la presentació de la tesina.
5. L’exposició oral.

Haver cursat el Grau universitari de Ciències Religioses.

ESTRUCTURACIÓ:

Les cinc grans unitats de l’assignatura estan dividides en lliçons d’extensió diferent.
1. Tutoria: (12%).
2. Consultes: (3,2%).
3. Jornada presencial: (4%).
4. Lectura i estudi: 5 (44,8%).
5. Preparació de la tutoria: (36%).
Material: En nombre de pàgines, el corresponent a cinc crèdits ECTS: de 480 a 576 pàgines, comptant lectures.
Activitats: Es proposaran cinc activitats: una per unitat.
1. Elaboració d’un mapa conceptual.
2. Elaboració de fitxes bibliogràfiques.
3. Dues ressenyes bibliogràfiques.
4. Resum de la tesina.

Les activitats fetes es lliuraran al professor perquè pugui corregir-les, puntuar-les i comentar-les amb els i les alumnes particularment. S’insistirà, especialment, en l’activació i la millora del mecanisme de processament d’informació gràcies a la confecció de mapes conceptuals i d’esquemes. Temporització: La temporització figura en cada unitat. La divisió de les hores en (a) hores d’estudi i (b) hores de realització dels exercicis es perquè l’alumne/a s’orienti en la distribució d’ambdues activitats. El criteri que s’ha seguit en aquesta distribució obeeix a la relació de proporcionalitat entre la dificultat de la matèria, la quantitat d’informació i la classe d’exercici.

AVALUACIÓ:

El nombre total d’exercicis que s’avaluaran és 5. L’alumne/a, per tant, tindrà cinc notes valorades de 0 a 10 punts.
1. Per aspirar a aprovar l’assignatura amb la nota mínima, cal haver presentat 4 dels 5 exercicis i haver-ne obtingut una mitjana de nota no inferior a 5.
2. Per aspirar a aprovar l’assignatura amb nota, cal haver presentat les 5 activitats i haver-ne obtingut una mitjana de nota de 5 o superior a 5.
3. En ambdós casos, (A) i (B), es farà la mitjana de les notes obtingudes en els exercicis. Qui no arribi a la nota de 5 es donarà per suspès.
4. Qui no s’adapti a les opcions (A) i (B) es considerarà no presentat.
La nota màxima que es podrà obtenir dels exercicis lliurats fora del termini és: 8.
La participació en els temes del fòrum serà valorada per pujar nota.

1. Desenvolupament de la capacitat crítica respecte d’un objecte d’estudi determinat.
2. Capacitat de comprendre, relacionar i situar-se críticament davant d’idees, valors, actituds.
3. Capacitat per relacionar i transferir els coneixements teòrics a situacions pràctiques.
4. Capacitat de transmetre de forma organitzada i coherent els coneixements adquirits.
5. Tenir un bon domini d’un camp d’especialització de la seva disciplina a nivell avançat. Estar familiaritzat amb les darreres teories, interpretacions, mètodes i tècniques.
6. Ser capaç de seguir i interpretar críticament els darrers avanços en la teoria i en la pràctica.
7. Tenir competència en les tècniques d’investigació independent i ser capaç d’interpretar-los.
8. Ser capaç de fer una contribució original, si bé limitada als cànons de la seva disciplina, per exemple, una tesis final.
9. Mostrar originalitat i creativitat respecte a l’ús de la seva disciplina.
10. Haver desenvolupat competència a nivell professional.
11. Explicitar la pertinença per a l’actual conjuntura cultural del coneixement i del reconeixement de les principals tradicions espirituals de la humanitat.
12. Valorar l’especificitat de les aportacions de les diverses tradicions espirituals en l’àmbit d’estudi de les Ciències de la Religió: sagrat, divinitat, fe, creença, culte, moral...
13. Identificar i interpretar els diferents models epistemològics proposats per les Ciències de la Religió i la Teologia a les diferents tradicions espirituals.

OBJECTIUS:

1. Conèixer els principis de la producció intel·lectual.
2. Distingir entre treball des síntesis i treball d’investigació.
3. Administrar correctament el temps de dedicació a la tesina.
4. Utilitzar bé els recursos.
5. Reunir i separar la informació rebuda.
6. Saber trobar la bibliografia adequada al nostre estudi.
7. Organitzar i distribuir les lectures.
8. Conèixer el mètode científic i aplicar-lo en la investigació.
9. Adquirir un bon estil en la redacció.
10. Dominar l’ortotipografia bàsica.
11. Realitzar un discurs de defensa de la tesina coherent i convincent.

Alcina, J., Aprender a investigar. Métodos de trabajo para la redacción de tesis doctorales, Madrid, Literaria, 1994.

Blaxter L. – C. Hugues – M. Tight, Cómo se hace una investigación, Barcelona, Gedisa, 2000.

BUNGE, M., Teoría y realidad, Barcelona, Ariel, 1981.

CASSANY, D., La cuina de l’escriptura, Barcelona, Les Naus d’Empúries, 1995.

ECO, U., Cómo se hace una tesis. Técnicas y procedimientos de investigación, estudio y escritura, Barcelona, Gedisa, 1982.

González,  I., Metodología del trabajo científico, Madrid, Sal Terrae, 31973.

HEMPEL, Carl G., Filosofía de la Ciencia Natural, Madrid, Alianza Universidad, 1976.

Lasso de la Vega, J., El trabajo intelectual. Normas, técnicas y ejercicios de documentación, Madrid, Fundación Universidad Española, 1975

PUJOL, J. M. – SOLÀ, J., Ortotipografia. Manual de l'autor, l'autoeditor i el dissenyador gràfic, Barcelona, Columna, 1995.

ROMANO, David, Elementos y técnica del trabajo científico, Barcelona, Teide, 1973.

Valor, J. A., Metodología de la investigación científica, Madrid, Biblioteca Nueva, 2000.