Les competències i els objectius del Màster en diàleg interreligiós, ecumènic i cultural han de garantir tant els coneixements teòrics com les estratègies pràctiques i les actituds necessàries. Aquest seminari, doncs, pretén aportar un coneixement fonamental i concret entorn les institucions, àmbits i nivells de diàleg que incideixen en el propi context. Alhora, aborda les estratègies que s’empren en aquets per afavorir la trobada, el mutu enriquiment i comprensió així com l’establiment de relacions orientadores a la millora del nostre context social. El treball del seminari inclourà visites a diverses institucions i també la intervenció de persones que treballen en diversos àmbits de diàleg. El coneixement acurat de la gamma actual dels escenaris de diàleg interreligiós, ecumènic i cultural acrediten per si mateix el potencial d’aquest diàleg, la creativitat d’itineraris, el pluralisme d’organitzacions implicades i les oportunitats dels col•lectius compromesos.

1. Referents conceptuals significatius sobre el diàleg: filosòfic, antropològic, teològic
2. Alguns principis bàsics de la pedagogia del diàleg interreligiós, ecumènic i cultural.
3. Diàleg: metodologia, contingut, actitud?
4. Instruments vinculats a institucions: consells, delegacions, assemblees...
5. Instruments vinculats al discurs reflexiu: parlaments de la religió, grups de treball, fundacions, centres...
6. Instruments vinculats a dimensió l’artística: narrativa, cinema, música, arquitectura...
7. Instruments vinculats a l’educació: escola, universitat, lleure...
8. Instruments vinculats a la vida monàstica i l’espiritualitat: trobades institucionals, experiències monàstiques...
9. Instruments vinculats al mitjans de comunicació: portals, setmanaris, observatoris...
10. Instruments vinculats a l’acció social i solidària.

Cap.

Les sessions d’aula es desenvoluparan a partir d’una breu exposició del professor que juntament amb les aportacions dels estudiants, el debat dirigit i les posades en comú de les activitats
proposades anticipadament, exploraran el conjunt d’instruments indicats en els continguts.
Puntualment participarà algun convidat, expert o autor per tal de presentar alguna experiència concreta.
S’haurà de realitzar un important treball dirigit fora de l’aula consistent en estudi de situacions, visites, lectura de textos, projeccions cinematogràfiques, etc. que quedarà recollit en les
activitats d’avaluació.

Hores presencials: 45 hores (50% exposició professor i/o convidats; 50% exposicions estudiants, debats i posada en comú)
Hores d’estudi de l’alumne: 80 hores (25% estudi personal; 75% activitats dirigides).

Avaluació inicial: una entrevista.
Avaluació formativa: intervencions orals i exposicions; elaboració d’un portafoli; realització de l’observació i estudi; elaboració del projecte.
Avaluació final:
a) Portafoli (25%): Elaboració d’un elenc desenvolupat dels diversos instruments de diàleg intercultural, interreligiós i ecumènic.
b) Observació-estudi (50%): Anàlisi i presentació oral durant el seminari de 3 instruments concrets de diàleg (un de cada àmbit –intercultural, interreligiós, ecumènic-). S’haurà d’adjuntar una petita fitxa.
c) Projecte (25%): Elaboració (millora, adequació, etc.) d’un projecte de diàleg en un context real i conegut per l’estudiant.

Competències TRANSVERSALS:
- Capacitat d’anàlisi i síntesi
- Capacitat oral i escrita
- Capacitat de crítica i autocrítica
- Reconeixement de la diversitat i interculturalitat
- Capacitat d’aplicar els coneixement a la pràctica
- Coneixement de cultures i costums d’altres països
- Habilitats d’investigació

Competències ESPECÍFIQUES:
- Dominar els instruments d’anàlisi històrica i conceptual que calen per comprendre els trets bàsics del pensament occidental a principals del segle XXI que configuren el nostre context cultural.
- Demostrar que sap fer una lectura filosòfica i una crítica raonada dels trets culturals que es desprenen dels continguts mediàtics de gran consum.
- Valorar la diversitat i riquesa de les aportacions de les diferents confessions cristianes que es troben presents en el nostre context social.
- Conèixer i avaluar els àmbits, estratègies i institucions que treballen per afavorir el diàleg entre les diverses tradicions religioses amb incidència en el propi context cultural
- Analitzar críticament i en el seu context diversos suports i propostes metodològiques de diàleg intercultural, interreligiós i ecumènic.

- Conèixer un marc bàsic que fonamenti i caracteritzi l’acció dialogal en el context de les relacions interreligioses, ecumèniques i culturals.
- Prendre consciència de la diversitat d’iniciatives i de llurs característiques que desenvolupen el diàleg intercultural, interreligiós i ecumènic.
- Analitzar d’una manera crítica diversos instruments de diàleg atenent els seus objectius, àmbits i propostes.
- Elaborar una relació d’instruments de diàleg intercultural, interreligiós i ecumènic amb les seus principals trets.

 AVELINE, J-M (dir.), Sur le chemin de l’autre. Eduquer au dialogue interrreligieux en Méditerranée. Contributions d’Universités catholiques, Marseille: Publications Chemins de Dialogue 2010.

BASSET, J-C., El diálogo interreligioso, Bilbao: Desclée de Brouwer 1999.

Equip GERFEC, Pedagogia del diàleg interreligiós, Barcelona: Edebé 2010.

INSTITUT SUPERIOR DE CIÈNCIES RELIGIOSES DON BOSCO, A l’encontre del diferent. Propostes de pastoral de joventut, Barcelona: ISCRDB 2005.  

GARCÍA MAESTRO, J.P., La Teología del siglo XXI. Hacia una teología del diálogo, Madrid: PCC 2008.

MELLONI, X. – PIÑEIRO, F., Pedagogia del pluralisme religiós. Una proposta metodològica, Barcelona: Edebé 2008.

NAVARRO LECANDA, A.M., “Colloquium salutis”. Para una teología del diálogo eclesial. Un dossier (Victoriensia 80), Vitoria-Gasteiz: ESET 2006.

PANIKKAR, R., El diàleg indispensable, Barcelona: Proa 2003.