Logo

Tesines

Déu en el treball

Montserrat Gispert Bosch

En l’acompliment de l’obligació de treballar assumida en el contracte de treball, els treballadors assalariats tenen dret a un descans mínim setmanal de dia i mig ininterromput, que inclou el dia complet del diumenge, i que sembla respondre, en un inici, a la necessitat de descans pròpia de l’ésser humà.

Però santificar el diumenge amb el descans és també un deure religiós cristià. Altres religions tenen també preceptes que obliguen els seus seguidors a certes pràctiques religioses que impliquen la necessitat de disposar de temps per atendre-les. En el cas dels catòlics, la previsió del descans coincideix amb el seu precepte religiós, i, en general, no es produeix conflicte. Però, què passa quan el temps religiós no coincideix amb la norma legal establerta del descans laboral?

D’entrada, les eventuals restriccions que es puguin imposar al dret a la llibertat religiosa en l'àmbit laboral es limiten al dret del treballador (assalariat) a manifestar, en el marc de la seva prestació de serveis, les seves conviccions i creences religioses. De forma que mentre els drets romanen en el fur intern del treballador resulten irrellevants des de la perspectiva del contracte de treball. Ara bé, en el moment que aquests drets s'exterioritzen, el seu exercici pot tenir rellevància en l'àmbit laboral si suposen un incompliment contractual en contravenir les ordres empresarials.

En aquest context, la qüestió que em plantejo per al treball de tesina és si les creences religioses d’un treballador haurien de permetre invocar la modificació de les condicions de la seva relació laboral, en concret pel que fa al descans laboral setmanal.

Societat, litúrgia i inculturació

David Torras i Llauradó

L’espurna que encén la flama de la tesina és la lectura d’un article a La Vanguardia (PLAYÀ MASET, Missa per a agnòstics, 26 maig 2019) en què es descriu una iniciativa que té lloc a la parròquia de Santa Anna a Barcelona i que, tal com recull el titular periodístic, algunes persones anomenen missa per a agnòstics.

Aquesta iniciativa té com a objectiu acostar la doctrina catòlica a persones que no presenten una pràctica religiosa continuada o bé que estan en fase de recerca espiritual. Amb aquesta finalitat, la celebració eucarística es presenta amb algunes característiques diferencials com ara un cuidat joc de llums, la disposició dels assistents al voltant de l’altar, una especial cura de l’acompanyament musical, un èmfasi especial en l’homilia, així com l’ús de pantalles que mostren imatges i lletres de les cançons i pregàries per facilitar-ne el seguiment.

A partir de les dades anteriors, em vaig plantejar dues qüestions: la primera, explorar quins són els límits de la litúrgia catòlica que poden afavorir aquell desig que expressa el proemi de la constitució Sacrosanctum Concilium quan manifesta que la seva intenció és «promoure tot allò que pugui contribuir a la unió de tots aquells que creuen en Jesucrist i enfortir allò que serveix per convidar tots els homes al si de l’Església». La segona qüestió, necessàriament enllaçada amb la primera, consisteix en analitzar en quin tipus de societat ens trobem en què aquesta crida que fa la Sacrosanctum Concilium resulta en l’actualitat probablement peremptòria.

De l’encavalcament de les dues anteriors qüestions hauria de brollar un mapa dels camins i les fites que la Sacrosanctum Concilium, amb el seu desenvolupament posterior, ens ensenya perquè l’individu contemporani pugui sentir-se convidat al si de l’Església.

Tesina Luisa de Haro

Tesina Luisa de Haro

La pedagogia religiosa de l'art romànic al nord d'Aragó. Un apassionant descobriment.

Luisa de Haro

Amb aquest treball he pretès crear una eina que faciliti el descobriment de la riquesa que tenim “a l'abast de la mà”. Poder esprémer el fet de trobar-nos en un lloc privilegiat per a comprendre el que va suposar l'art romànic, la relació que té amb l'origen d'Aragó, així com la seva estreta vinculació amb la història, la fe i la cultura. Per aquestes terres es van passejar comtes, reis, reines i infants fent créixer aquest regne, i no podem permetre'ns empobrir el llegat que ens van deixar; i és que només hi ha una manera que protegim els nostres tresors, el nostre patrimoni, i és des del coneixement. Perquè, com se sol dir, la ignorància és molt atrevida.

 

Els docents tenim una gran responsabilitat. És imprescindible contagiar als joves amb les ganes de descobrir les seves arrels, el seu patrimoni. Despertar en ells inquietuds. Que gaudeixin el recorregut pels llegats que els van deixar els seus avantpassats, com si d'una meravellosa aventura es tractés. Hem d'animar-los a fer aquest viatge en el temps. Tenim l'obligació d'ajudar-los a desxifrar els secrets del romànic; amb fe o sense fe, a descobrir el sentit de la transcendència; acostar-los al suggestiu món de la simbologia; fer-los creure en el valor de la humanitat. Però, sobretot, hem de ser capaços de fer-los sentir orgull de les seves arrels i del seu patrimoni, només així seran capaços de gaudir-ho, protegir-ho i posar-ho en valor, i qui sap si, de pas, experimentaran la trobada amb Déu.

Tesina José Bobadilla

Tesina José Bobadilla

Signes d'una espiritualitat laica

José Bobadilla

Aquesta tesina gira entorn de dos grans temes, el primer, i de caràcter més teòric, és situar a les religions dins del que anomenarem sistemes de significació cultural o Projectes axiològics col·lectius (PAC) per a així, veure que les religions van ser sistemes d'organització social pre-industrials que van complir amb dues funcions: (1) organitzar a la societat tant a nivell col·lectiu com individual i (2) orientar al col·lectiu i als individus cap al cultiu del que els nostres avantpassats van dir espiritualitat. Per a exposar aquesta idea, en el marc teòric es presentarà el treball del epistemològic Marià Corbí comparant-lo amb les idees de l'antropòleg Clifford Geertz.

Tots dos autors s'han aproximat a l'estudi de les religions comprenent-les com una necessitat al servei de la supervivència humana. El segon gran tema d'aquesta tesina consisteix en un exercici pràctic on s'analitzarà de manera simbòlica la (re)presentació que diferents tradicions religioses com l'Islam, el Budisme, l'Hinduisme, el Taoisme, el Judaisme, el Cristianisme i fins i tot la tradició pagana Celta van fer del que es denominarà més endavant: la dimensió no modelada de l'espècie humana. Aquesta anàlisi es fa directament sobre textos fundacionals d'aquestes tradicions exceptuant el paganisme cèltic.

La doctrina del amor segons Ibn al-‘Arabi

Ana Eva Jarabo

La doctrina del amor segons Ibn al-‘Arabi

Ana Eva Jarabo

Ibn ‘Arabi assenyala com n’és de difícil definir l’amor. Tan sols és possible albirar-lo a partir de les empremtes que deixa en els amants i els fruits que produeix en ells. L’amor tan sols el pot conèixer “aquell en qui s’estableix”, qui queda sord a tota paraula que no sigui la del Benamat, cec a qualsevol mirada que no sigui la del Benamat, indiferent a tota paraula que no emani d’Ell. Ell mateix ha estat subjugat per aquest amor, de tal manera que sofreix una visió mística que el trasbalsa en tot el seu ésser durant dies. Durant aquesta experiència percep una presència permanent al seu costat, que el fa conscient que és Déu qui es troba en la interioritat més íntima de l’ésser humà. Dins i fora, ocult i aparent, brolla de la part més íntima del seu ésser i es manifesta en totes i cadascuna de les criatures que Ell ha creat.  

null

null

El concepto de encarnación profunda como clave para articular la relación de los cristianos con la naturaleza, en especial con el mundo animal.

Andoni Aguirre

Des d’un punt de vista de l’experiència, marcat per l’activitat de l’autor com a voluntari en una associació protectora d’animals, l’estudi planteja com el concepte teològic d’Encarnació Profunda (no molt estès al nostre entorn, i acollit en 2011 pel teòleg luterà danès Niels Henrik Gregersen) pot ajudar als cristians (i als éssers humans en general) a articular la seva relació amb el món natural. Tot això, en el marc d’una acuitant crisi ecològica que ha aixecat grans alarmes i despertat la sensibilitat de molts cristians en relació amb la natura, amb la publicació de Laudato Sí per part de Francesc durant 2015 com a fita fonamental.

Jesús en les religions, com a element pel diàleg interreligiós

Xavier Padilla

Si Déu és U, perquè hi ha diverses religions? Si només una d’elles és verdadera, com es que totes poden reivindicar simultàniament aquesta exclusivitat? Si totes elles són camins per arribar a Déu, cóm és que no és possible una aproximació religiosa única al misteri? Si, pels cristians, Jesús és l’únic Salvador universal, com és que les religions no poden creure en Ell? Si l’Esperit de Jesús suscita actors dintre i fora de l’Església que desposseeixen al mal del seu domini, quina necessitat hi ha de la seva mediació humana? Si l’Església no és la única seu de l’Esperit, en què es basa per dir que ha rebut la plenitud dels mitjans de salvació? Si les altres religions són mitjanceres de salvació, quina relació hi ha entre elles i amb la Església? Si el vincle entre les religions està ocult, com es podrà accedir a la totalitat? Si la història prossegueix, després de Jesús, amb el seu curs ambigu, en què consisteix la seva obra salvadora?

Ecologia en Santa Clara d’Assís

Rita Maria Da Paixao OSC

Aquest treball de recerca «Ecologia en Santa Clara d’Assís, relació-comunió amb tota la Creació» és un camp d’investigació des de l’ecologia integral que resta obert a noves investigacions i a nous temes, com pot ser l’ecofeminisme

TEOLOGÍA, DICHO DE ASOMBRO Y DESAFÍO. LA TRANSFIGURACIÓN DE LOS CONTRASTES

Moisés Sánchez

La iconoclasia en la abstracción y el atonalismo. Schönberg y Kandinsky

María Gelpí

Bhakti, el camí de la devoció

Mireia Patiño Coll

La Doble Pertinença Religiosa. Repte per al pensament cristià

Joaquim Fernández Angelats

Les creus de terme historiades del bisbat de Girona

Josep Narcís Pujol

Henry Le Saux

Alfred Tejedor

Job la veu d'una humanitat sofrent

Roser Estrada

L’AIGUA I LA DONA A LA BÍBLIA - Agar a l’Antic Testament i la samaritana al Nou Testament

Gadi Bosch Pons Germana clarissa de Ciutadella de Menorca

Chillida: una finestra oberta a la transcendència

Jòrdan Faugier