El Mite en la Cultura Contemporània: Una Reflexió sobre Imatge, Relat i Transcendència

José Manuel Losada ens convida a redescobrir el poder simbòlic del mite en la seva conferència sobre la mitocrítica cultural

En la seva conferència "Imatge, relat i transcendència: fonaments de la mitocrítica cultural", el professor José Manuel Losada va oferir una reflexió profunda sobre un dels conceptes més complexos i fascinants de la cultura humana: el mite. Si bé la definició del mite ha estat objecte de múltiples debats al llarg de la història, Losada ens convida a explorar-lo més enllà de les definicions convencionals. En lloc de veure el mite com una simple narració de fets fantàstics, el situa al centre d'una anàlisi cultural que qüestiona la manera com entenem la transcendència, la simbologia i la imatge en les nostres vides.
El mite, com destaca Losada, no compta amb una definició universalment acceptada. Tot i que la seva estructura és senzilla, els seus components varien segons la cultura i la tradició. Losada argumenta que és indispensable proposar-ne una definició vàlida. El professor adverteix contra l'abús del terme, assenyalant que fenòmens contemporanis com el "mite del progrés" o el "mite de l'estadi Santiago Bernabéu" no corresponen al veritable sentit del mite, sinó que són més aviat creences urbanes.
Per a Losada, el mite ha de ser tractat com un camp autònom, amb el seu propi marc d'estudi teòric i metodològic, i no subordinat a altres disciplines com la filosofia, la psicologia, la sociologia o l'antropologia. La seva reflexió va més enllà d'una simple catalogació de mites: proposa que el mite és un relat simbòlic que remet a una transcendència sobrenatural sagrada.
Al llarg de la seva trajectòria, Losada ha treballat en definir-lo com un relat funcional, simbòlic i temàtic, que aborda esdeveniments extraordinaris i es vincula a una cosmogonia o escatologia col·lectiva o individual.
Un punt clau de la conferència és la importància de la imatge en la transmissió del mite. En un món dominat per la imatge i el so, la visualitat adquireix un paper crucial en la construcció dels significats. Losada reflexiona sobre com les imatges no només reflecteixen la realitat, sinó que creen una existència pròpia i simbòlica que, en molts casos, supera el model original. Aquesta reflexió ens convida a pensar en com els mites d’avui, en la seva forma visual, s’infiltren en la nostra cultura a través de pel·lícules, sèries i fins i tot en les imatges quotidianes.
La conferència també convida a reconsiderar el paper dels símbols en la construcció del mite. Com observa Losada, els símbols es presten a una multiplicitat d'interpretacions, cosa que demostra la complexitat del mite i la seva capacitat per connectar el que és humà amb el que és diví. Un exemple clar d’això és la història del diluvi universal, que apareix en diverses tradicions religioses i la interpretació de la qual varia enormement segons el context. Aquesta diversitat de significats subratlla el poder transformador del mite, que continua sent un vehicle essencial per entendre la transcendència i allò sagrat.
Losada també fa un recorregut per l'impacte cultural del mite, mostrant que certs símbols, com el rossinyol en la història de Filomela o la creu en el cristianisme, calen profundament en la memòria col·lectiva i adquireixen una importància que va més enllà del seu origen narratiu. Per a ell, els mites no només expliquen l'origen dels esdeveniments, sinó que també donen sentit a la nostra existència a través dels símbols que configuren la nostra visió del món.
També es refereix a la relació entre mite i religió. A diferència de la religió institucionalitzada, que busca una veritat dogmàtica, el mite opera mitjançant metàfores successives que acosten allò diví. Així, el relat del diluvi evoca la necessitat de la purificació i la renovació. Fins i tot en una era secularitzada, els mites continuen sent una poderosa forma de connexió amb la transcendència.
En definitiva, Losada convida a recuperar el mite com un element essencial de la cultura, una realitat simbòlica que ens connecta amb la transcendència divina, una crida a mirar més enllà de l’immediat i reconèixer, a través de les imatges i els relats, els ecos de les grans civilitzacions i les seves creences. A la seva manera, els relats mítics ens ajuden en la nostra comprensió del món.