General

El viatge més llarg

Temps de vacances, temps de viatges. Cotxes, autobusos, trens, vaixells, avions... serveixen per arribar a l'objectiu escollit. Amb freqüència, no se sap bé si és més fort l'atractiu per gaudir d'un destí nou que el desig de marxar de l'escenari de la vida ordinària. La distància també té la seva importància. L’espai proper és més conegut. El llunyà porta aparellat una major dosi d'aventura. Dins del nostre planeta, els antípodes del lloc on un està són el punt més allunyat possible, que ronda a una distància de 20.000 quilòmetres. Dos elements bàsics dels viatges, el temps i l' espai, al servei d'un propòsit, d'un perquè.

Lie Tse (segle IV a. C), un savi taoista centrat en l'art de viure, va escoltar del seu mestre Hu-tse el següent pensament: «Les persones que són atretes pel món extern estan sempre buscant una cosa nova i meravellosa que satisfaci els seus sentits. No obstant això, només les persones que es miren a si mateixes trobaran la veritable satisfacció». Atracció i mirada, exterior i interior, fora i dins, distracció i goig profund. Tot interessa, però el món interior, on resideix el sentit de la vida, té prioritat per al mestre de Lie Tse.

Dag Hammarskjöld, segon secretari general de les Nacions Unides (1953-1961) i premi Nobel de la Pau el 1961, va redactar un dietari espiritual d'un home d'acció que va titular Fites. S'hi llegeix: «El viatge més llarg està dins d'un mateix. El viatge d'aquells que han triat el seu propi destí i han emprès el seu viatge que condueix al més profund d'un mateix. Però... ¿tenim un fons? Encara està enmig de tu, però no tens una relació amb ell». Aquest rellevant polític suec considera el viatge interior com el més llarg que es pot realitzar en recerca de la pròpia profunditat personal. Es tracta d'arribar al fons de si mateix, de descobrir-lo, de relacionar-s'hi. Aquí hi ha el fonament, però no és fàcil accedir a les pròpies arrels. La dispersió, les distraccions, la superficialitat... dificulten aquest viatge. Si per a un desplaçament geogràfic, s'utilitza un GPS, quins instruments ens permeten dur a terme aquest viatge interior? Molts recursos psicològics poden ajudar. En el meu cas, considero que l'enneagrama, utilitzat amb preparació i saviesa, presta un servei excel·lent. Hi ha guies, acompanyants? Dante Alighieri va tenir els seus en el seu itinerari, exposat a La Commedia [La divina comèdia]: Virgili i Beatriu. És molt possible que quan una persona arribi el fons de si mateixa descobreixi la font d'espiritualitat. Per arribar el paradís, cal passar per l'infern i el purgatori. La tecnologia escurça el temps entre distàncies, però la vida sovint necessita processos llargs, com els nou mesos de la criatura a l'úter matern. Ni hi ha dreceres.                                                           

Altres notícies
General

Un Nadal ple d’esperança i creativitat: descobreix les nadales dels nostres participants

Nadal no és només una celebració, és una època per retrobar-nos amb allò que ens inspira i ens dona sentit. Des de l’Institut Superior de Ciències Religioses de Barcelona (ISCREB), volem compartir amb vosaltres una iniciativa que ha unit talent, reflexió i espiritualitat: la nostra compilació de Nadales.
General

Participa en la nostra compilació de Nadales a l’ISCREB!

El Nadal és molt més que una festivitat: és un moment de reflexió, d’agraïment i de trobada amb allò que ens inspira i ens dona sentit. A l’Institut Superior de Ciències Religioses de Barcelona (ISCREB), aquesta època és una oportunitat per connectar amb totes les persones que formen part de la nostra comunitat: estudiants, professorat, amics i amigues. I enguany, en el marc de l’Any Jubilar dedicat a l’Esperança, volem celebrar junts aquesta llum que ens guia en el camí.
General

La religió, entre la submissió i la resistència

Avui, vivim en una societat saturada de patiment visual, en les notícies, sèries, pel·lícules… Com explicava Gilles Lipovetsky a L’era del buit (1989), aquesta saturació de catàstrofes, guerres i crueltats, de violència domèstica i agressions sexuals genera en nosaltres una insensibilitat hedonista. L’enduriment del nostre cor prové d’una saturació de patiment i violència que provoquen una total indiferència cap a tot aquell que pot suposar una amenaça per als nostres privilegis, com els refugiats o els migrants que moren per arribar a les nostres costes.