Dr. Lluís Serra i Llansana

- Doctor en Psicologia (URL)
- Llicenciat en Filosofia (UB)
- Llicenciat en Teologia (Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma
- Mestre
- Docent a la Facultat de Teologia de Catalunya, a l'ISCREB i al CEVRE
- Secretari de la Província marista L’Hermitage (Algèria, Catalunya, França, Grècia i Hongria)
- Ha realitzat tasques directives i docents a la Universitat Ramon Llull i ha estat (2008-2020) secretari general de l’URC (Unió de Religiosos de Catalunya) i director del CEVRE (Centre de Vida Religiosa i Espiritualitat)
- Columnista a Catalunya Cristiana i col·labora a Ràdio Estel en el programa «La taula de l’Evangeli»
- Blog a www.catalunyareligio.cat
- Autor de diversos llibres, entre els quals “El eneagrama de las pasiones”

Ocell de bosc
No és el mateix ser un ocell de bosc que un ocell de gàbia. L’ocell de bosc gaudeix de llibertat, viu en plena natura, exercita constantment el vol, s’alimenta de manera variada, interactua amb altres ocells, corre riscos, és més vulnerable… L’ocell de gàbia observa sempre la realitat a través dels barrots, es mou en un espai reduït, la seva alimentació és repetitiva, la seva interacció social és limitada, se sent més protegit, obté més seguretat a costa de reduir la seva llibertat…

L'art de la guerra
Sun Tzu, general xinès i pensador del segle VI a. C., és l'autor del llibre L'art de la guerra. Aquest text antic no proposa una exaltació de la guerra, òptica que qualsevol lector ha d'excloure. És preferible la victòria sense violència: «Evitar la guerra no és signe de debilitat, sinó d'habilitat». La diplomàcia i la prudència són preferibles.

Donald Trump, 47è president
Com ens afecta la presidència de Donal Trump als EUA? Els grans mandataris estan pendents dels seus moviments. Uns, per contrarestar-lo. Altres, per desenvolupar polítiques similars, especialment en els moviments migratoris. Dues veus profètiques ens ajuden a considerar aquests fets des d’una òptica humanista i evangèlica: el papa Francesc i l'episcopaliana Mariann Edgar Budde.

Dues preguntes existencials
Viktor Frankl, en la seva obra L'home a la recerca de sentit, es pregunta pel sentit de la vida. Afirma: «En realitat no importa que no esperem res de la vida, sinó si la vida espera alguna cosa de nosaltres. Hem de deixar de fer-nos preguntes sobre el significat de la vida i, en comptes d'això, pensar en nosaltres com en éssers a qui la vida els inquirís contínuament i incessantment».

El perdó
Amb motiu d'una conferència a l'Institut Diocesà de Teologia de Menorca (IDITEM) a Ciutadella sobre el tema del Jubileu 2025, Josep Pons Fraga, editor del diari Menorca, em va formular una sèrie de preguntes referides especialment al perdó, un tema recurrent a cada Jubileu. Les respostes es van publicar en aquest diari el divendres 11 d'octubre. En comparteixo algunes.

Montserrat, saviesa mil·lenària
El calendari assenyala l'any 1025. L'abat Oliba de Ripoll envia uns monjos del seu cenobi a fundar un monestir a la muntanya de Montserrat. El dia 8 de setembre del 2024 s'inicia la celebració del mil·lenari de la comunitat benedictina que, de manera ininterrompuda, més enllà dels vaivens històrics, ha mantingut la seva presència constant. Quan es visita el Sacre Speco de Subiaco a Itàlia, lloc realment entranyable, es veu l'estàtua de sant Benet amb els braços en alt contenint amb la seva pregària les roques que poden caure sobre el monestir. La mateixa estàtua podria ser a Montserrat amb similar objectiu.