Dr. Lluís Serra i Llansana

Viktor Frankl, en la seva obra L'home a la recerca de sentit, es pregunta pel sentit de la vida. Afirma: «En realitat no importa que no esperem res de la vida, sinó si la vida espera alguna cosa de nosaltres. Hem de deixar de fer-nos preguntes sobre el significat de la vida i, en comptes d'això, pensar en nosaltres com en éssers a qui la vida els inquirís contínuament i incessantment».

Amb motiu d'una conferència a l'Institut Diocesà de Teologia de Menorca (IDITEM) a Ciutadella sobre el tema del Jubileu 2025, Josep Pons Fraga, editor del diari Menorca, em va formular una sèrie de preguntes referides especialment al perdó, un tema recurrent a cada Jubileu. Les respostes es van publicar en aquest diari el divendres 11 d'octubre. En comparteixo algunes.

El calendari assenyala l'any 1025. L'abat Oliba de Ripoll envia uns monjos del seu cenobi a fundar un monestir a la muntanya de Montserrat. El dia 8 de setembre del 2024 s'inicia la celebració del mil·lenari de la comunitat benedictina que, de manera ininterrompuda, més enllà dels vaivens històrics, ha mantingut la seva presència constant. Quan es visita el Sacre Speco de Subiaco a Itàlia, lloc realment entranyable, es veu l'estàtua de sant Benet amb els braços en alt contenint amb la seva pregària les roques que poden caure sobre el monestir. La mateixa estàtua podria ser a Montserrat amb similar objectiu.

Temps de vacances, temps de viatges. Cotxes, autobusos, trens, vaixells, avions... serveixen per arribar a l'objectiu escollit. Amb freqüència, no se sap bé si és més fort l'atractiu per gaudir d'un destí nou que el desig de marxar de l'escenari de la vida ordinària. La distància també té la seva importància. L’espai proper és més conegut. El llunyà porta aparellat una major dosi d'aventura. Dins del nostre planeta, els antípodes del lloc on un està són el punt més allunyat possible, que ronda a una distància de 20.000 quilòmetres. Dos elements bàsics dels viatges, el temps i l' espai, al servei d'un propòsit, d'un perquè.

El Centre d'Art Amatller, situat al Passeig de Gràcia de Barcelona, acull una exposició singular titulada Sorolla, una nova dimensió, en homenatge al pintor amb motiu del centenari de la seva mort, ocorreguda el 10 d'agost 1923. La proposta satisfà, malgrat l'escàs pes d'obres exhibides originals de l'autor, gràcies a l'experiència immersiva, que envolta l'espectador en una bombolla d'imatges. Moments de contemplació per deixar-se penetrar de la llum i del colorit mediterranis que l'autor plasma en els seus quadres. Hi ha altres ofertes que també agraden als visitants, però aquesta és la que més destaca.

Els textos bíblics, sovint, són polièdrics. Admeten diversos nivells de profunditat i permeten òptiques diferents i hermenèutiques diverses. La narració de Lluc corresponent a la visita de Maria a Elisabet (1,39-56), que inclou el cant del Magnificat, s’ha acostumat a interpretar en la majoria dels autors com un acte de servei i disponibilitat cap a la seva cosina, que afrontava la maternitat en edat avançada. Sense negar aquesta interpretació, ens podem apropar al text d'una altra manera, que trobo més suggestiva.