Dr. Marc Mercadé i Serra

Avui, vivim en una societat saturada de patiment visual, en les notícies, sèries, pel·lícules… Com explicava Gilles Lipovetsky a L’era del buit (1989), aquesta saturació de catàstrofes, guerres i crueltats, de violència domèstica i agressions sexuals genera en nosaltres una insensibilitat hedonista. L’enduriment del nostre cor prové d’una saturació de patiment i violència que provoquen una total indiferència cap a tot aquell que pot suposar una amenaça per als nostres privilegis, com els refugiats o els migrants que moren per arribar a les nostres costes.

A la tercera jornada de teologia d’aquest curs, al Seminari Diocesà de Ciutadella (Menorca), Marc Mercadé, professor de filosofia i religió, va parlar sobre el tema “La paraula viva de Déu”, oferint una reflexió sobre la Dei Verbum, un dels documents del Concili Vaticà II.

“El setè dia, Déu havia acabat la seva obra. El dia setè, doncs, va reposar de tota l’obra que havia fet.” (Ge 2,2). El repòs forma part de la creació, com el descans de la nostra vida. El repòs es defineix com cessar l’activitat, l’agitació, la inquietud del dia. El descans és un temps diferenciat al de l’exercici, el treball o qualsevol altra activitat. El descans està lligat a la nostra naturalesa finita i temporal, el necessitem cada cert temps per recuperar-nos del cansament que tota activitat comporta, per això parlem del descans diari, setmanal, vacacional i, fins i tot, de la mort com a repòs etern.

Aquest fet dolorós ens convida a una reflexió teològica sobre la pregunta que molts creients ens fem: com és possible que no es fes res?

Un grup d'una quinzena d'alumnes, de Batxillerat i DECA, ha celebrat aquest cap de setmana, la tradicional trobada presencial a Mallorca. L'eix temàtic de la trobada ha tingut com a protagonista Ramon Llull.

Crònica de la trobada presencial d'alumnes de Mallorca