Dr. Diego Sola i Garcia
- Màster en Formació del Professorat per la Universitat Autònoma de Barcelona (2016)
- Doctor en Història per la Universitat de Barcelona (2015), Premi Extraordinari de Doctorat
- PhD Visiting Student a la Faculty of History de la Universitat de Cambridge (2013)
- Màster en Estudis Històrics, menció en Història Moderna, per la UB (2012)
- Llicenciat en Història per la Universitat de Barcelona (2010)
- Professor d’Història Moderna de la Universitat de Barcelona i coordinador del màster en Història i identitats a la Mediterrània Occidental (segles XV-XIX) de la mateixa universitat
- Coordinador del curs de la Facultat de Geografia i Història Història espiritual d’Occident (segles XV-XX)
- Especialista en etnografia missionera i construcció de xarxes religioses a l’època moderna, ha investigat en diversos arxius internacionals com l’Arxiu Secret Vaticà o l’Arxiu General d’Índies
- Co-Investigador Principal del projecte de recerca del Ministeri de Ciència i Innovació Redes de información y fidelidad: los mediadores territoriales en la construcción global de la Monarquía de España (1500-1700), Universitat de Barcelona
- Professor d’Història de l’Església moderna i contemporània a l’Institut Superior de Ciències Religioses de Barcelona
| Assignatura | Estudis | Modalitat |
|---|---|---|
| Història de l'Església II | Història de l’Església II | Presencial |
| Història de l'Església II | Batxillerat en Ciències Religioses | Presencial |
| Història de l'Església a Catalunya | Especialitat en Teologia Bíblica | Presencial |
| Història Església a Catalunya | Especialitat en Diàleg interreligiós ecumènic i cultural | Presencial |
El debat ciència i teologia a l’Església dels segles XVI-XVII-XVIII
El proppassat 3 de novembre, a l’Escola de Teologia del Maresme, a Mataró, vam tenir l’oportunitat de parlar sobre el ric i controvertit debat sobre ciència i teologia a l’Església entre els segles XVI i XVIII, un moment transcendental per a la definició de les relacions entre el pensament cristià i el saber científic a Occident. Va ser aleshores que es van posar els fonaments d’una síntesi plenament vigents per a molts creients avui dia (també del món de la ciència), que és la compatibilitat entre un credo religiós personal –amb tradicions cosmològiques pròpies– i l’observació crítica (i empírica) de la realitat natural.
Història dels papes
Fragmenta publicarà, aquest 25 de maig, en català i en castellà, el llibre Història dels papes, en el qual el professor Diego Sola explica les fases històriques de la que «és, potser —juntament amb la casa imperial japonesa—, la institució vigent més antiga del món». Ho fa amb un discurs àgil, fresc i amè.
