ORGANITZEN             

 

1

Modalitat d'impartició
Virtual
Calendari

Del 25 de setembre al 11 de desembre de 2024

 

 

Matrícula

Amb el reconeixement del Departament d’Educació com a activitat de formació permanent (50 hores)

  • Presentació

    El curs internacional virtual “Escriptors catalans contemporanis. Noves mirades per a noves docències” comptarà amb la participació de la eUniv dins del seu programa. L’estructura es dividirà en diverses sessions (50 hores en total) que s’impartiran entre el 25 de setembre i l’11 de desembre d’enguany.

    A més de la eUniv, altres universitats com la Universitat de Barcelona (UB), la Universitat Internacional de Catalunya (UIC) o la Universitat Pompeu Fabra (UPF), entre d’altres, participaran en les sessions programades. Alguns dels autors que es cobriran al llarg del curs són Joan Maragall, Víctor Català, Mercè Rodoreda, Josep Carner o Àngel Guimerà, entre molts d’altres.

    D’aquesta manera, dins del marc de la llengua catalana, l’objectiu del curs és abordar diversos escriptors i escriptores catalans, posar-los en valor i projectar la seva obra i la seva mirada vers la docència.

  • Continguts
    sessió dia formador tema
    1 25 setembre  Dra. Alba Ambròs
    Universitat de Barcelona
    Ponència d'obertura · L'educació literària a Catalunya: entre la renovac
    2 2 octubre 

    Dr. Xavier Baró
    Universitat Internacional de Catalunya

    Dr. Andreu Grau Arau
    Universitat de Barcelona

    Catalunya entre 1833 i 2003: una mirada històrica

     

    El pensament a Catalunya durant els segles XIX i XX: filosofia i literatura

    3 9 octubre  Dr. Patrizio Rigobon
    Universitat Ca' Foscari Venècia
    Àngel Guimerà llegit a Itàlia: un viatge d'anada i tornada
    4 16 octubre 

    Dra. Carme Mas
    Inspecció d'Educació de Catalunya

    Dr. Jordi Cornellà 

    Universitat de Glasgow

    Dolors Monserdà: una escriptora imprescindible

    De Felip Palma a Palmira Ventós: èxit i marginació d'una escriptora en trànsit

    5 23 octubre  Dra. Chiara Curti
    Ateneu Universitari Sant Pacià
    Joan Maragall vist des d'Antoni Gaudí i Antoni Gaudí vist de Joan Maragall
    6 30 octubre  Dra. Maria Dasca
    Universitat Pompeu Fabra
    Víctor Català: l'escriptura rebel
    7 6 novembre  Dr. Manuel Montobbio
    Delegació Permanent d'Espanya davant l'OCDE
    Josep Carner: de l'escriptura a la diplomàcia, i viceversa
    8 13 novembre  Sra. Carme Arenas
    Institut Maragall (Barcelona)
    Joan Salvat–Papasseit
    9 20 novembre  Sr. Joan Antoni Forcadell
    Universitat Autònoma de Barcelona
    Sebastià Juan Arbó: l'inútil combat de la vocació literària
    10 27 novembre Sra. Teresa Muñoz
    Institut Obert de Catalunya
    Mercè Rodoreda: de l'exili a l'aula
    11 4 desembre 

    Sra. Míriam El Mouhadab · Sr. Noel Luna
    Institut Gurb (Gurb) · Llibreria La Romàntica (Amposta)

    Dra. Julieta Torrents
    Universitat de Barcelona

    M. Mercè Marçal: del poema a la cançó

     

    12 11 desembre  Sr. Oriol Nolis
    RTVE Catalunya
    Ponència de cloenda · Conferència Anual Virtual 2024. Del periodisme a peu pla a la creació
    de mons literaris

     

CARTELL771.17 KB
Programa70.89 KB
General

La iconografia del Crist de Dalí

Glòria Barrete, directora de Catalunya Religió, entrevista a Mònica Santín, professora del seminari sobre iconografia a l'ISCREB, per reflexionar sobre l'iconografia del Crist de Dalí. L'any 1950, Salvador Dalí visita el monestir carmelita de l'Encarnació a Àvila, on el pare Bruno Froissart li mostra un dibuix de Crist crucificat de sant Joan de la Creu. A partir d'aquesta imatge i dels somnis de Dalí, l'artista pinta 'el Crist'.
General

Raons per creure en una Església sinodal

El temps de Nadal i post Nadal està farcit d'espais i moments, en especial l'espai de la Paraula de Déu, que il·luminen el present i el futur del Sant Poble de Déu que camina pels camins d'aquesta humanitat adolorida i plena de contrastos que sacsegen els nostres somnis i ens ajuden a despertar si és que encara tenim capacitat per despertar-nos i alçar-nos.
General

El llenguatge dels estels

Els savis d'Orient buscaven el nen, més enllà de si mateixos. En canvi, moltes propostes avui d'autorrealització encoratgen els nous cercadors en la bombolla del mateix ego, concentrant les seves energies en el propi melic. Es genera així un sentiment de superioritat i d'aristocràcia espiritual, mancada de senzillesa i humilitat. La prova del cotó per conèixer la veritat del treball i del creixement personal rau en l'amor als altres i en la capacitat de transformar-se en do per als demés.
General

"Els reis duen regals, però també són savis que es donen als altres"

Redactar la carta als reis amb temps i valorar el desig d'una cosa o altra, pot ser d'allò més interessant i amb gran valor pedagògic. Renunciem a algunes coses. Sabem que algunes ens seran donades i altres no. Demanem amb il·lusió però sense exigències i pensant també en els altres. Pensem que els Reis duen regals, però també es donen als altres. Són persones importants, savis que deixen les seves tasques i emprenen un camí, deixant les seves ocupacions per anar i fer una cosa més valuosa, que els demana tota l'atenció.
General

Només l'amor té l'última paraula

Nadal és l'opció de Déu per fer-se present al món sense plegar-se als capricis del poder, especialment quan el seu exercici afecta els més pobres i senzills. Aquesta és l’escletxa que ens queda. Aquesta és l'esperança, que s'alimenta pel fet de tenir Jesús entre nosaltres. Només l'amor té l'última paraula. El meu desig és que no sucumbim davant els embats del poder, sinó que visquem a impulsos de l'amor. Per això, sense complexos i amb alegria, et desitjo «Bon Nadal». És a dir, contempla, sense presses i en silenci, el nen al costat dels seus pares i, com resa Teilhard de Chardin, «adora i confia».
General

Nadal no és una data sinó una persona

Nadal és una bona notícia: “S’ha complert el temps i el Regne de Déu és a prop. Convertiu-vos i creieu en la Bona Notícia” (Mc 1,15). És una frase en imperatiu que inaugura la predicació pública de Jesús però que es pot aplicar també al seu naixement. Es tracta d’una proposició que aspira a situar-nos existencialment en una atmosfera d’expectativa: què esperem?, què desitgem?, què ens cal canviar?