En aquesta entrevista, Ivan Sánchez, doctor en Psicologia i professor del curs "La Música Callada", explora la intersecció entre la música dels Beatles i la recerca espiritual. A través de pràctiques de silenci, reflexió i escolta, Sánchez detalla com les cançons del mític quartet de Liverpool poden obrir camins d’autoconeixement i introspecció personal. En un entorn natural i acollidor com el Santuari del Miracle, convidem els participants a connectar amb els seus records, emocions i, en última instància, a trobar el sentit més profund del seu viatge interior.  Informació i matrícules del curs

Ens podria explicar què espera que els participants descobreixin o experimentin a través de la música dels Beatles?

Hi ha molts camins cap a la transcendència i l’espiritualitat, que passen necessàriament per un procés d’autoconeixement i reflexió personal.

Els Beatles plantegen, junts o per separat, diversos camins de recerca personal, doncs vet aquí que, un bon dia qualsevol, en Paul (Yesterday) ens parlà de l’ahir, que en John (Imagine) del futur; que en George (My Sweet Lord) de l’eternitat; i que en Ringo, que hi creia en Papà Noël, del present absolut.

Cal dir, però, que tot i que els Beatles ens han acompanyat sovint a la vida, no sempre en vam ser conscients de la transcendència del seu missatge.

L’acompanyament de la música dels Beatles servirà de marc per respondre a qüestions universals i profundes com són: Fins on i quan es perllonga el camí de l’amor? Fins quan i per què els cap a tots els dols? Per què resulta tan fàcil i difícil alhora sentir Déu? Què ens queda, encara, del nen o la nena que vam ser?

Com es relacionen els versos de Sant Joan de la Creu amb la música dels Beatles en el context del curs?

El títol del cicle “La música callada”, on s’insereix aquest seminari sobre els Beatles i “la llum interior”, parteix de la tesi del seu “Cant espiritual”, en referència a aquella música callada que ressona dins l’ànima que és, en el fons, la veu de Déu. La motivació d’aquest cicle, doncs, és que sota la música, que és quelcom sagrat per pertànyer al misteri del Creat, traspua la paraula divina, perquè la música frega el més inexpressable de l’ànima, allò que s’escapa més enllà dels límits dels mots o de la raó.

De manera general sembla que tothom accepta que l’espiritualitat només es troba en les músiques litúrgiques, fetes per una funció religiosa o de l’àmbit de la música culta. Però hi ha altres músiques que, al marge de les què han estat pensades per aquests marcs contextuals, també es poden formular com a mediadores d’una espiritualitat més privada i introspectiva. Gèneres musicals que, en definitiva, són més propers al sentir general i s’han adoptat sovint com a formes alternatives d’introspecció espiritual.

Per aquest motiu, aquest cicle pretén donar a conèixer altres vies des de la música pop-rock per accedir a l’espiritualitat, aprofitant el marc de natura, silenci i religiositat que ofereix l’entorn del Santuari del Miracle. L’edició anterior va estar dedicada a l’obra de Leonard Cohen amb la mateixa intenció; l’edició d’enguany, en canvi, se centrarà en la contribució dels Beatles.

Per què creu que la música dels Beatles, més enllà del seu èxit popular, és un mitjà adequat per a la recerca espiritual i introspectiva?

Hi ha una transformació significativa en la música i les aspiracions dels Beatles a partir del moment en què accedeixen al misticisme, la meditació i la introspecció a partir de la influència orientalista, la lectura de certs texts amb forta càrrega espiritual i per descomptat l’experiència lisèrgica. Aquest canvi no va esdevenir únicament en el plànol estètic o musical, sinó també psicològic. Cadascú dels membres dels Beatles va començar a prendre consciència de la seva pròpia individualitat trobant un camí personal per fer possible la projecció del seu jo interior.

Com ajuden les activitats i la metodologia (silenci, escolta, reflexió) a assolir aquest estat de connexió interior?

Evidentment, la part que ens interessa desenvolupar més en aquest seminari és la recerca espiritual a través de la introspecció, tant per mitjà d’activitats que tenen a veure amb l’escolta d’aquesta veu interior com també de la contemplació de la natura. La música dels Beatles, doncs, només serà una excusa per concentrar l’atenció en allò que ens lliga des del record, des de l’emoció i des de la projecció de conceptes com els de la infància, l’amor, el dol i Déu. Entesos com a arquetips, es prendran com a punts de fuga per obrir noves perspectives d’autoanàlisi i de reflexió personal sobre el propi jo.

Encara que sembli que la música dels Beatles ha de ser constant, només sonarà en moments puntuals, perquè del que es tracta és de deixar molt de marge lliure perquè el silenci ocupi el seu lloc per tal de fomentar la reflexió activa i l’escolta d’aquesta veu interior, al voltant dels conceptes que acabem de citar.

Quins “camins de recerca personal” considera que representen les cançons triades?

Com ja s’ha dit, els quatre eixos sobre els quals versaran les activitats prenen als Beatles com a guies d’aquests camins de recerca personal: el camí que ens porta cap a la nostàlgia (per l’ahir o per tot allò que creiem massa lluny del que som avui); el camí que ens porta fins al present des de la innocència que vam perdre de mica en mica durant tot aquest trajecte (el nostre nen interior); el camí que ens porta cap a la por, la ràbia, la incertesa o la tristor davant d’un futur que obre més dubtes que expectatives; i finalment el camí cap al qual hi ha més enllà de tot el que coneixem o crèiem conèixer (Déu?).

Quins moments destacaria del cap de setmana, com ara l'obertura amb “The Long & Winding Road” o altres sessions de preparació espiritual?

Hi ha activitats de tota mena i no voldríem destacar-ne cap en concret. Estan pensades per a treballar els aspectes esmentats des de diverses maneres. Algunes pretenen buscar el goig a través dels sentits (l’escolta, la contemplació, els àpats); altres volen oferir un espai per a la reflexió, el prec en silenci i la generositat per compartir emocions, records i pensaments; i amb altres esperem provocar el goig per la sorpresa.

En quina mesura la localització influeix en l’experiència que es busca oferir?

Resulta molt difícil obrir aquests camins de recerca personal en contextos sorollosos o dins de les zones de confort que, sense ser-hi conscients del tot, ens empresona l’ànima o ens limita la percepció d’aquests horitzons.

L’entorn natural del Miracle, emmarat en el silenci, fomenta l’activitat contemplativa i, conseqüentment, possibilita les millors condicions per a la introspecció i l’exploració del jo més íntim.

Tanmateix, el clima familiar i proper que ofereix la Casa d’Espiritualitat del Miracle contribueix significativament a brindar un espai molt personal on no té cabuda la sensació de soledat. És un lloc que fomenta els valors de comunitat perquè afavoreix el diàleg, el silenci, la cura i l’amabilitat, però alhora convida a gaudir de l’entorn per a treballar individualment aquests camins d’introspecció que serà necessari solcar durant el cap de setmana que us proposem.

Què aporta la música dels Beatles per a qui no té una fe concreta o que vol explorar des d'una perspectiva més universal?

La música dels Beatles és, com bé dius, universal. Agrada a tothom, traspassa fronteres i cultures, ha transcendit generacionalment, ha creat vincles molt forts entre les persones en l'àmbit afectiu com també amb certs records associats. Els Beatles han parlat de la necessitat de trencar amb les cadenes, de la llibertat, l’amistat, el pare, la mare, la mort, la por, la vellesa i la bellesa, i abastament sobre l’amor, entès aquest des de moltíssims vessants que no només se centren en el més carnal o sentimental.

Aquest Amor amb majúscula és també el què ens proposa Sant Joan de la Creu, la poesia sufí i els místics del Romanticisme: lliga tot i tothom. Si som el que som és, per bé o per malament, per allò que altres abans que nosaltres vam deixar al món. L’amor és sens dubte una conseqüència més, però no pas l’única. Els Beatles van ser conscients d’aquesta limitació fent un pas més enllà, el què obligava també a canviar d’estil, de manera de pensar, d’expressar-se i, en definitiva, de viure.

Si no els va moure la fe, va ser la necessitat de trencar amb el qual no volien seguir sent: calia, doncs, explorar nous camins de recerca, i tot camí requereix un nord més o menys clar. Déu és només una excusa per a obrir horitzons, com una oració és, tanmateix, la clau que, mitjançant la paraula, obre portes cap a la il·lusió, el desig, la voluntat o la transcendència.

Aquest efecte també el provoquen certes connexions particulars amb algunes cançons dels Beatles, depenent de les experiències íntimes de cada persona.

Quina mena de perfil de participants solen atraure aquest tipus d’activitats?

Els Beatles són universals. Han agermanat quatre generacions des que van publicar el seu primer single. Déu també és etern i no li ha calgut tenir pressa per fer-se sentir.

Com hi col·labora l'ISCREB amb aquesta iniciativa?

L’ISCREB ha donat un suport inestimable aportant publicitat i dipositant la seva fe en un projecte tant il·lusionant com encoratjador. Organitzar aquest seminari implica també una gran responsabilitat pel compromís d’algunes persones que formen part del seu equip docent. Cal esperar complir amb les expectatives amb escreix i que Déu proveirà d’esperança.

Informació i matrícules del curs