General

Ventades de Pentecosta

Les nostres societats estan canviant acceleradament, tan ràpid que ens costa seguir el ritme dels canvis. De fet, s’ha creat una transició increïble entre el que érem com a societat fa només unes dècades i el que ens estem convertint. Les normes i valors que imperaven no fa tant s’han destrossat literalment a favor d’una llibertat que preocupa a molts. Fins on arribarem en aquesta emancipació que s’esdevé per tot arreu?

En aquesta carrera frenètica cap al futur, és important preguntar-nos què volem construir o assolir com a societat. El que podem observar actualment és una crida general a obrir-nos al món, a sortir dels nostres horitzons tancats, a trencar els nostres marcs massa estrets, a plantejar els profunds valors de fraternitat, d’acollida, d’obertura, que són també els valors de l’Evangeli.

Aquest clima i aquesta necessitat sentida d’obertura i d’alliberament no significa la promoció d’un món sense regles ni referents. Anar en aquesta direcció, evidentment, ens conduiria cap al caos i afavoriria un desordre insostenible, inevitablement contraproduent.

M’ha semblat que la paraula de Crist relatada al 4t Evangeli pot inspirar la perspectiva justa en la qual hom pot situar-se com a cristià. Quan Jesús diu: «Jo soc el camí, la veritat i la vida» (Jn 14,6), es revela com a Paraula viva i no com a llei fixa. Qui és la nostra llei, Crist, es fa present en nosaltres mitjançant el seu Esperit. Per aquesta presència, un principi d’adaptació i d’integració és inherent a la nostra condició de creients, de comunitat cristiana, tots cridats a crear un nou camí de justícia, de pau, d’amor mutu. No som esclaus, sinó homes i dones lliures. L’Esperit ens fa persones lliures des de dins i ja no persones determinades només des de fora, necessàriament controlades per tradicions fixes.

Com Israel a Egipte, Déu ens convida a sortir i creuar el mar i el desert cap a una terra promesa. Acompanya el seu poble dia i nit i ens convida a construir relacions justes i saludables entre nosaltres i amb ell. La humilitat, la confiança i l’audàcia ens són necessàries. El repte és immens; aquesta és una nova creació a produir. El món és obert i la promesa infinita, d’acord amb el mateix Déu.

En virtut d’aquesta llibertat oferta, ja no tindrem por d’evolucionar; només tindrem por d’endurir-nos amb unes lleis que potser en el passat estaven destinades a protegir-nos, però que eventualment esdevenen obsoletes. Com a societat, tenim diverses passes per fer, de manera lliure i responsable, i per això tenim un guia segur, Crist, que és camí d’humanització. Si no som prou madurs per adaptar-nos i transformar-nos, correm el risc de retrocedir i adoptar actituds extremistes, les mateixes que denunciem a altres llocs.

Anem amb compte de no caure en una reacció de vertigen i de por que ens fes escapar de tot canvi. Recordem les paraules que el Senyor va dir als deixebles: «Que els vostres cors s’asserenin. Creieu en Déu, creieu també en mi» (Jn 14, 1). I de nou aquestes paraules de l’Apocalipsi: «Jo faig que tot sigui nou» (Ap 21,5). L’Esperit de Pentecosta continua bufant, no ho oblidem i sobretot, no impedim que bufi.
 

Altres notícies
Cursos

Música i espiritualitat: un viatge Interior amb els Beatles

En aquesta entrevista, Ivan Sánchez, doctor en Psicologia i professor del curs "La Música Callada", explora la intersecció entre la música dels Beatles i la recerca espiritual. A través de pràctiques de silenci, reflexió i escolta, Sánchez detalla com les cançons del mític quartet de Liverpool poden obrir camins d’autoconeixement i introspecció personal. 
General

El millor missatge és no parar?

Aquests dies, tot i conèixer-se ja les dimensions de la catàstrofe que la DANA havia ocasionat sobretot a la zona d’Albacete i València, la Lliga de futbol professional va decidir que no es podia suspendre la jornada, i ho va fer amb un argument que va explicar entre llàgrimes el seu president, el sempre polèmic Javier Tebas: «El millor missatge és no parar».
General

Testament de Job. Vers una religiositat més humana

Testament de Job és una obra intertestamentària jueva del segle I aC, segons la majoria d’autors, probablement escrita en grec, inspirada en el Job bíblic (LXX Job) amb ampliacions i digressions narratives i amb afinitats amb el llibre de Tobit. Vol ser una catequesi dirigida als jueus de la diàspora.