General

Què en serà de nosaltres després de la mort?

Antoni Bosch Veciana, a la secció d’opinió de l’Arquebisbat de Barcelona en què col·labora l’ISCREB, reflexiona sobre l’esperança cristiana a l’article titulat Què serà de nosaltres després de la mort?

Segons Bosch Veciana, el cristianisme es pot definir com la religió de la confiança. Aquesta confiança s’expressa a través de les tres virtuts teologals: fe, esperança i caritat, que són inseparables i es manifesten en cada acció cristiana autèntica. Creure és confiar en Déu, esperar és confiar en la seva acció futura, i estimar és confiar en la força transformadora de l’amor diví.

L’autor adverteix que una vida cristiana equilibrada requereix la integració d’aquestes tres virtuts. Posa un exemple extrem per il·lustrar-ho: si algú espera amb entusiasme l’èxit d’un projecte immoral, com ara un camp de concentració, sense fe ni amor, aquest desig pot generar un mal radical.

Bosch Veciana subratlla que l’amor té una dimensió eterna, ja que “Déu és amor” (1 Jn 4,8.16). Per això, la vida cristiana no només mira el present, sinó que s’orienta cap a la plenitud futura: la vida eterna en Déu, que és font de l’autèntica felicitat o benaurança. Aquesta plenitud no s’ha de reservar només per al més enllà; ha de començar a viure’s ja aquí a la Terra.

La pregunta sobre què serà de nosaltres després de la mort —la mateixa que planteja el papa Francesc en el número 21 de la butlla del Jubileu Ordinari de 2025 (Spes non confundit, Rm 5,5)— és clau per entendre el sentit de la vida cristiana. Bosch conclou que l’esperança cristiana abasta tant la nostra vida com la nostra mort, i que el cel comença quan vivim des de la fe, l’esperança i l’amor.

Antoni Bosch convida a redescobrir la confiança com a força que dona sentit a tota l’existència cristiana. Aquesta confiança no és ingènua ni abstracta, sinó profundament encarnada en una vida que creu, espera i estima, tant en allò quotidià com en el misteri últim de la mort. En temps d’incertesa, aquesta visió ofereix un horitzó de plenitud que ja comença a gestar-se aquí i ara.

Llegir article

Altres notícies
General

L’hospitalitat com a camí espiritual i vincle de fraternitat universal

20 gener 2025
L’hospitalitat és més que un gest d’acollida: és un compromís profund amb l’altre que revela la dimensió espiritual i transformadora de la humanitat. Francesc-Xavier Marín, en la conferència "L’hospitalitat: deure d’obertura a la transcendència", la va explorar des de la fenomenologia, subratllant-la com a nucli de la fe i la convivència.
Jornada presencial

Cap a una Església sinodal: comunió, participació i missió

El Sínode sobre la sinodalitat, iniciat l’octubre del 2021, ha estat un llarg camí de reflexió i discerniment dins de l’Església catòlica. La seva missió ha estat escoltar el que l’Esperit diu avui a la Església, promovent la participació activa de tots els fidels en la vida i la missió eclesial. Aquest procés, que s’ha estès durant tres anys, ha permès aprofundir en la importància d’un caminar units, oberts al diàleg i compromisos amb els signes dels temps.
General

Ocell de bosc

No és el mateix ser un ocell de bosc que un ocell de gàbia. L’ocell de bosc gaudeix de llibertat, viu en plena natura, exercita constantment el vol, s’alimenta de manera variada, interactua amb altres ocells, corre riscos, és més vulnerable… L’ocell de gàbia observa sempre la realitat a través dels barrots, es mou en un espai reduït, la seva alimentació és repetitiva, la seva interacció social és limitada, se sent més protegit, obté més seguretat a costa de reduir la seva llibertat…