“Francesc Cambó és un home contradictori i polèmic. Com a polític va fracassar perquè no va aconseguir el que volia, però com a mecenes va tenir més llums que ombres”. L’historiador Borja de Riquer resumeix d’aquesta manera el vessant polític i filantròpic de l’home que va patrocinar la Fundació Bernat Metge i la Fundació Bíblica Catalana, dues institucions que han deixat un llegat que arriba fins als nostres dies. D’aquesta manera ho ha explorat la Jornada Pedagògica Catalunya Coneixement sobre les tradicions clàssica i bíblica a la Catalunya contemporània, que ha reunit una trentena d’acadèmics aquest dissabte, 4 de novembre, al Seminari Conciliar de Barcelona, en un acte organitzat per la Societat Catalana d’Història Cultural (SCHC), l’Institut Obert de Catalunya (IOC) i l’Institut de Ciències Religioses de Barcelona (ISCREB).

• La Jornada Pedagògica Catalunya Coneixement sobre les tradicions clàssica i bíblica a la Catalunya contemporània reuneix sectors de l’ensenyament, la política i la cultura al Seminari Conciliar de Barcelona.
• Els acadèmics exploren el llegat de la Fundació Bernat Metge i la Fundació Bíblica Catalana, en el seu centenari; dues institucions patrocinades pel polític català.
• L’expresident Artur Mas inaugura l’acte reivindicant la llengua i la literatura catalana: “Un país sense consciència és un país que no té ànima”.
• L’historiador Borja de Riquer, autor de L’últim retrat, destaca l’herència de Cambó com a mecenes i polític per entendre l’actualitat.
• La jornada explora també la petja cultural de les dues institucions en grans autors contemporanis, com Joan Brossa i Maria Mercè Marçal, i el seu ensenyament a secundària.

“Francesc Cambó és un home contradictori i polèmic. Com a polític va fracassar perquè no va aconseguir el que volia, però com a mecenes va tenir més llums que ombres”. L’historiador Borja de Riquer resumeix d’aquesta manera el vessant polític i filantròpic de l’home que va patrocinar la Fundació Bernat Metge i la Fundació Bíblica Catalana, dues institucions que han deixat un llegat que arriba fins als nostres dies. D’aquesta manera ho ha explorat la Jornada Pedagògica Catalunya Coneixement sobre les tradicions clàssica i bíblica a la Catalunya contemporània, que ha reunit una trentena d’acadèmics aquest dissabte, 4 de novembre, al Seminari Conciliar de Barcelona, en un acte organitzat per la Societat Catalana d’Història Cultural (SCHC), l’Institut Obert de Catalunya (IOC) i l’Institut de Ciències Religioses de Barcelona (ISCREB).

Artur Mas, 129è president de la Generalitat, ha inaugurat la trobada reivindicant la figura de Cambó com a mecenes i ha advertit que “el país no cuida el mecenatge”. Ha aprofitat també per fer una defensa ferma del coneixement de la llengua i la literatura catalana -“el català ha demostrat que és present en totes les disciplines”- i ha llançat una advertència: “Un país sense consciència és un país que no té ànima; i un país sense ànima és un país que no pot viure”.

El Francesc Cambó del s.XXI

Qui més ha aprofundit en la trajectòria de Cambó és l’historiador Borja de Riquer, autor de L’últim retrat, que n’ha remarcat la seva complexitat: “Era més que un catalanista”. N’ha destacat el seu vessant filantròpic patriòtic i ha lamentat que avui costen de trobar filàntrops de la seva talla. De fet, per analitzar l’actualitat de Cambó també s’ha celebrat una taula rodona amb Eduard Arruga, economista i president del Centre d'Estudis Econòmics i Socials; Ignasi Buqueras, economista i president de la Fundació per a la Difusió i la Promoció del Patrimoni Mundial d'Espanya; Fernando Sánchez Costa, historiador i docent de la Universitat Internacional de Catalunya (UIC), i Xavier Baró, historiador i professor a la UIC. N’han subratllat “la coherència”, la seva condició com “un dels grans economistes del segle XX” i “les seves apel·lacions al perdó i a la reconciliació en etapes convulses”. Tot i així, han assenyalat que “sorprenentment és un personatge molt poc citat des de les tribunes polítiques”.

Per la seva banda, Raül Garrigasait, president de La Casa dels Clàssics, ha analitzat la creació i col·lecció de la Fundació Bernat Metge, de qui diu que “va contribuir a la modernització de la cultura catalana”. I el president de la Societat Catalana d’Història Cultural (SCHC), Pere Poy, ha aprofundit en la Fundació Bíblica Catalana en el marc de les traduccions bíbliques catalanes i ha apuntat que “encara no hi ha cap història de les traduccions bíbliques catalanes de forma aprofundida; tampoc de la Fundació Bíblica Catalana”.

Les tradicions clàssica i bíblica a la literatura

La jornada, que ha durat tot el dia, ha canviat de registre a la tarda posant el focus en el llegat de les fundacions centenàries en els àmbits de la cultura i l’educació. En primer lloc, en les tradicions clàssica i bíblica en la literatura de Joan Brossa i Maria Mercè-Marçal, a càrrec de Glòria Bordons, directora de la Càtedra Joan Brossa de la Universitat de Barcelona (UB), i Míriam El Mouhadab, de l’Institut Obert de Catalunya (IOC). En segon lloc, amb una taula de propostes didàctiques sobre com explicar literatura catalana contemporània a l’aula de secundària, a càrrec de diferents docents de l’IOC. Han compartit experiències sobre com explicar autors del segle XX i XXI, com Marià Manent, Mercè Rodoreda, Carmen Laforet i Valentí Puig, entre d’altres.

La jornada ha comptat amb el patrocini de l’Ajuntament de Barcelona, el Departament de Cultura i la Institució de les Lletres Catalanes. També amb la col·laboració de l’Associació Bíblica de Catalunya, La Casa dels Clàssics, la llibreria Al·lots, la llibreria Romàntica, la Universitat Europea d’Andorra i l’Escola de Llengües Clàssiques. I el suport de la Universitat de Barcelona (UB) i l’Institut de Recerca en Cultures Medievals (Ircvm).