Un diàleg constructiu sobre els problemes ètics associats a la comunicació digital i a la intel·ligència artificial.
Ens trobem en un món on la intel·ligència artificial (IA) i els seus algoritmes estan cada dia més presents a les nostres vides, algunes vegades de manera patent, i en altres ocasions de manera més discreta i inclòs oculta. La presa de decisions dels individus, les empreses i les administracions és assistida (sinó induïda o dirigida) per uns algoritmes cada vegada més potents, suportats a l’enorme font d’informació que suposa el big data i en processadors llur capacitat sembla avançar sense límits.
Tot això passa en una societat on la comunicació digital té un paper molt rellevant, tant en les relacions interpersonals com en les comercials i les laborals, conformant un modus de vida en el que els mons on-line i off-line es combinen i entrecreuen de manera estreta. Compartim elements de la nostra vida quotidiana amb desconeguts davant de centenars o milers de persones a les xarxes socials (RRSS), informació que, a més a més, és aliment per l’enorme negoci (concepte d’economia de dades) d’unes grans empreses tecnològiques llur poder, influència i fins i tot domini de la societat és un motiu de controvèrsia creixent.