Tancant (en part) la porta de les vacances
Per què anar de vacances? Les vacances consisteixen en un retorn. Sobre un mateix, però també al passat.
Nosaltres, els occidentals, necessitem aquest temps de vacances, aquest retorn a un mateix o aquest viratge enrere, per extreure’ns del remolí del temps, i tornar a quelcom difícil de definir. Aquest quelcom seria com un alè que trobem a faltar a la vida quotidiana, especialment a les ciutats. El perill és, per descomptat, fer de les vacances una mena d’espai prolongat del qual experimentem la resta del temps: activitats saturants, un programa sense pauses ni respirs. Aquesta temptació és força comprensible, ja que el salt entre aquestes dues parts de l’any pot semblar immens.
I, tanmateix, hem de tornar d’aquestes vacances. La tornada pot ser dolorosa, i de vegades sembla generar un nou confinament. No obstant això, es tracta de mantenir el que s’ha recollit i transformat en una mel de sabor particular, durant aquest temps. I tenir presents les veritats sobre un mateix, la parella o la família, recordar les decisions preses, les «bones» resolucions. Aquestes poden resultar anecdòtiques, però ens diuen que és possible viure de manera diferent el fluir del temps, com una joia i una creació. I així experimentar una intensitat, una comprehensió intuïtiva de l’eterna novetat del món.