General

Setmana Santa, Setmana Gran

És el punt d’arribada del llarg camí de la Quaresma, camí que vàrem començar el Dimecres de Cendra, amb un signe sorprenent, gens habitual: «som cendra»! Hem passat pels cinc diumenges que en el cicle A —el d’aquest any— són especialment dedicats a preparar la renovació del nostre Baptisme. Recordem-los: les Temptacions de Jesús (Mt 4,1-11) —i les nostres—; la Transfiguració (Mt 17,1-9) —nosaltres també som fills de Déu—; el diàleg amb la Samaritana (Jn 4,5-42) —l’aigua de la vida, la del Baptisme—; la guarició del cec de naixement (Jn 9,1-41) —la llum que permet caminar en la vida—; i la resurrecció de Llàtzer (Jn 11,1-45) —la vida nova que ja hem de viure «ara»—.

Tota aquesta dinàmica ens porta al Diumenge de Rams que és el pòrtic de la Setmana Santa. Jesús entra aclamat com a Rei a la ciutat de Jerusalem, la ciutat que el veurà morir: «Hosanna al Fill de David. Beneït el qui ve en nom del Senyor. Hosanna a dalt del cel» (Mt 21,9). Nosaltres també acompanyem Jesús —representat en el celebrant— i entrem amb ell al temple per reconèixer-lo sincerament com a aquell que ens porta el Regne de Déu amb la seva mort i resurrecció.

Hem entrat en la setmana gran que culmina en el Tríduum Pasqual. El Dijous, Jesús ens deixarà l’Eucaristia com a «memorial» seu per a la nostra vida i, rentant els peus als deixebles, ens donarà el manament d’estimar —ara sí!— com Ell ho ha fet (Jn 13,1-15). El Divendres, morirà a la creu (Jn 18,1-19,42); nosaltres no celebrem els sagraments: escoltem el relat de la passió, fem la pregària universal, venerem la creu salvadora i combreguem amb la Reserva Eucarística del Dijous.

Arribem així a la solemne Vetlla Pasqual, la celebració més important de tot l’any, la que dona sentit a la nostra fe, la que fa que tot sigui diferent. És la nit —l’albada— en què es produeix l’esdeveniment nou de la Resurrecció de Jesús: «No tingueu por, vosaltres. Sé que busqueu Jesús, el crucificat. No hi és, aquí. Ha ressuscitat tal com havia predit» (Mt 28,5-6). Encendrem el Ciri Pasqual i sentirem l’anunci de la Pasqua; escoltarem la Història de la Salvació resumida en les lectures i cantarem el Glòria i l’Al•leluia; renovarem el nostre Baptisme perquè nosaltres també hem passat amb Jesús a una vida nova; i celebrarem l’Eucaristia més rellevant de l’any.

Jesús ha estat ressuscitat; Déu l’ha ressuscitat! Jesús ha estat portat «més enllà», «més enllà de tot». I en el cel està assegut a la dreta del Pare. Per això ens pot enviar el seu mateix Esperit, aquell Esperit que tot ho fa nou, aquell del qual Ell estava ple i li donava una vida nova. Amb aquest Esperit tot pot tornar a començar. És l’Esperit que dona la raó de ser a l’Església: n’és dipositària i l’ha de repartir, ha de ser el signe visible que per mitjà de la visibilitat dels sagraments que administra dona l’Esperit de Jesús que és el que també a nosaltres ens fa anar «més enllà de tot»; ens fa nous!

Per això, celebrem, exultants, que Jesús està al nostre costat perquè també nosaltres passem més enllà en la nostra vida. Al•leluia! És Pasqua!
 

Altres notícies
General

L’hospitalitat com a camí espiritual i vincle de fraternitat universal

20 gener 2025
L’hospitalitat és més que un gest d’acollida: és un compromís profund amb l’altre que revela la dimensió espiritual i transformadora de la humanitat. Francesc-Xavier Marín, en la conferència "L’hospitalitat: deure d’obertura a la transcendència", la va explorar des de la fenomenologia, subratllant-la com a nucli de la fe i la convivència.
Llicenciatura

La invisibilitzada dimensió femenina de la divinitat a l'origen de les grans religions

Hi ha bases històriques, teològiques, culturals o socials, en l'origen de les diferents religions per a defensar que hi hagi hagut històricament una invisibilització de l'aspecte femení de la divinitat en elles? Aquesta pregunta és la que es fa Iosu Murgia González de Mendoza, titulada: "La invisibilizada dimensión femenina de la divinidad en el origen de las grandes religiones". 
General

Preparem els camins del Senyor a través del desert

Aquesta setmana, amb el Dimecres de Cendra, iniciem la Quaresma, un temps que ens convida al silenci i a la pregària per recentrar-nos en Déu. Durant aquests 40 dies, ens retirem al desert, seguint l’exemple de Crist entre el seu baptisme i l’inici de la seva vida pública. En aquest esperit de recolliment, rellegeixo amb atenció la magnífica carta de sant Jeroni a Heliodor, en què l’exhorta a abandonar el món i tornar al desert.
Font: pixaby, @jeffjacobs1990