Cada any, les festes de Santa Eulàlia marquen el mes de febrer a Barcelona. Santa Eulàlia, màrtir cristiana nascuda al voltant del 290 dC., és una de les patrones de la ciutat, juntament amb la Mare de Déu de la Mercè. La seva figura és fonamental en la devoció cristiana catalana i la seva història s’inscriu en les narracions hagiogràfiques dels primers segles del cristianisme. Encara que alguns aspectes de la seva biografia són qüestionats, el seu culte ha perdurat.

Les relíquies de Santa Eulàlia van ser localitzades el 878 pel bisbe Frodoí a Santa Maria de les Arenes, lloc on avui s’aixeca Santa Maria del Mar, i van ser traslladades solemnement a la catedral de Barcelona, on es van dipositar al segle XIII en un sarcòfag gòtic.

El 2004, la seva figura va ser retirada del Martirologi Romà, però el seu culte continua viu a nivell local. Segons la tradició, va néixer en una casa senyorial en el que es coneixia com el Desert de Sarrià, on va experimentar una aparició angelical que li va profetitzar que esdevindria santa i patrona de Barcelona. En record d’aquest prodigi, els xiprers del bosc es van transformar en palmeres, arbre desconegut a la ciutat en aquell temps.

Santa Eulàlia també era coneguda per la seva bondat i esperit caritatiu, especialment per oferir almoina als pobres, cosa que desagradava els seus pares. En una llegenda, mentre portava pa amagat sota la faldilla per lliurar-lo a una persona necessitada, el seu pare li va preguntar què duia. Ella va respondre que portava flors, i el pa es va transformar miraculosament en flors.

Un altre relat narra que, quan dues noies van demanar ajuda per un pou eixut, Santa Eulàlia va estendre el seu mantell sobre el brocal, i l’aigua va començar a brollar amb tanta intensitat que es deia que encara alimentava els pous de la ciutat.

Durant la persecució cristiana ordenada per l’emperador Dioclecià, Santa Eulàlia es va presentar davant el procònsol Dacià per denunciar les injustícies. Va refusar renunciar a la seva fe i va ser empresonada i sotmesa a tretze tortures, una per cada any de vida. Els martiris incloïen flagel·lacions, esquinçaments amb garfis, cremades als peus, amputacions, oli bullent sobre les ferides i immersió en plom fos. Un dels martiris més coneguts va ser tancar-la en una bóta plena de claus i vidres trencats i fer-la rodolar pel pendent de la Baixada de Santa Eulàlia. Aquest episodi es va vincular al gremi de boters, que la va adoptar com a patrona.

Segons altres relats, va ser tancada en un corral ple de puces, fet que podria explicar l’origen del nom del Call de les Puces. També se l’associa al miracle del foc: en ser sotmesa a les flames, aquestes es van desviar cap als seus botxins.

Finalment, la llegenda diu que Santa Eulàlia va ser crucificada nua en una creu en forma d’aspa a la Plaça de l’Àngel. Per preservar la seva dignitat, els seus cabells van créixer miraculosament fins a cobrir-la, o bé va començar a nevar fins a amagar el seu cos. Quan va morir, l’ànima de Santa Eulàlia va ascendir al cel en forma de colom blanc.

Diversos llocs de Barcelona han reivindicat ser l’escenari del seu martiri, com el Pla de la Boqueria. En memòria d’aquests esdeveniments, la ciutat conserva diverses referències a la santa, com la Baixada de Santa Eulàlia i la seva imatge a la Rambla.

Santa Eulàlia és representada com una jove verge amb una palma de martiri i una creu en forma de “X”, símbol del seu sacrifici. En algunes representacions, se la mostra envoltada de flocs de neu, referència al miracle que va acompanyar la seva mort. La seva imatge també apareix en vitralls, pintures i escultures d’esglésies i museus.
Les Festes en Honor a Santa Eulàlia inclouen actes religiosos i culturals, com la processó de les Laies, on gegantes representen diverses versions de Santa Eulàlia pels carrers de Barcelona, cercaviles, castellers i espectacles de llum.

Santa Eulàlia ha deixat una empremta profunda en la cultura popular barcelonina. La seva història ha inspirat artistes, escriptors i historiadors, i la seva figura es conserva a través de les obres d’art i escultures, així com en les reinterpretacions modernes. Avui, la festivitat de Santa Eulàlia segueix sent una celebració important per la ciutat, recordant la seva determinació i fe. Encara que el seu patronatge oficial ha estat substituït, continua essent una figura estimada pels barcelonins, amb una gran presència en les manifestacions religioses i culturals de la ciutat.