General

Religions i pau

La història de les religions està plena de conflictes i violència per imposar-se les unes sobre les altres, tot i que ja no és com en altres temps, encara es donen a molts llocs del món. Malgrat tot, des de les diferents religions es parla i es demana molt sovint la pau, com per exemple, en un acte que cada any se celebra a la plaça sant Jaume de Barcelona durant la setmana per la pau Arcadi Oliveres organitzada per Justícia i Pau.

En aquest acte, tot un seguit de religions i conviccions diverses expressen desitjos de pau, però això no fa que la violència de diverses formes, exercida per persones o pobles en nom de les religions, desaparegui. Continua present a molts llocs del món. Es pot dir, que s'utilitza la religió per justificar atacs i guerres que amaguen altres interessos, però si no es fa un pronunciament enèrgic contra la violència, la religió n'esdevé còmplice.

La pau no és una situació o estat que es doni al marge de la dinàmica vital global. La pau no és només absència de situacions violentes sinó que és presència de condicions necessàries i imprescindibles per tal que sigui una realitat duradora i benèfica per a tothom. A l'Escriptura, en els escrits dels profetes de l'Antic Testament i els salms la pau plena, no la que es pacta entre bel·ligerants, es relaciona amb la justícia (Is 9,5-6), i amb la fidelitat i l'amor (Sl 85, 11-12), per tant, la pau necessita una conversió profunda amb generositat, compromís i esforç.

La pau amb justícia, fidelitat i amor requereix una mirada ampla que abasti tot el món. Quan vivim en un entorn agradable i gaudim de tranquil·litat, ens fa la sensació que tot va bé i que la pau és un fet. Però les necessitats i les injustícies continuen presents al món, gran part de la humanitat pateix tota mena de mals, guerra, falta d'aliments, persecució i injustícies, i és expulsada de casa seva barrant-li el pas per trobar un lloc on viure més plenament. Sempre que hi hagi alguna guerra en algun lloc del món d'alguna manera ens concerneix i molt més en els temps actuals en què la globalització ha creat connexions en l'àmbit mundial. Mentre no hi hagi justícia i drets per a tothom, creure que vivim en pau és una actitud curta de vista que ens allunya de viure seriosament i profunda el nostre compromís cristià.

El Papa Joan XXIII demanava tenir una nova mirada vers la humanitat des de l'evangeli: "Hem de defensar en tot i abans que tots els drets de la persona humana i no solament de l'Església catòlica. No és l'Evangeli que canvia. Som nosaltres que comencem a entendre'l més bé... cal reconèixer els signes dels temps i mirar més enllà".

Tal com diu el Papa Joan XXIII hem d'entendre millor l'Evangeli, i seguir Jesús en les seves actituds i paraules. Les benaurances, en les que Jesús ens diu com hem d'anar construint la nostra vida cristiana, precisament els qui treballen per la pau, Déu els anomenarà fills seus (Mt. 5,9) i a (Lc 6,22 ss) més que treball per la pau insisteix en l'amor a tothom i sobretot a l'enemic. A l'evangeli de Joan en el seu discurs de comiat Jesús, amb la promesa de l'Esperit Sant, ens dona la pau: "Us deixo la pau, us dono la meva pau. Jo nous la dono pas com el món la dona. Que els vostres cors s'asserenin * i no temin".(Jn 14,27), i quina és la pau que Jesús ens dona, en primer lloc, ens demana no tenir por, asserenar el cor per saber-nos acompanyats i estimats per Déu.

La pau que dona el món, habitualment s'assoleix després d'un conflicte bèl·lic, hi ha vencedors i vençuts, i aquesta pau mai és duradora ni està aparellada amb la justícia, el vencedor imposa condicions al vençut que pretén deixar-lo sotmès. En altres escrits del Nou Testament també trobem textos importants amb relació a la pau. En la carta als romans, Pau afirma que el Regne de Déu és qüestió de justícia i de pau i cal cercar el que porta la pau i edifica la comunitat (Rm 14,17.19), i a la carta als Gàlates ens diu que els fruits de l'Esperit Sant són: amor, goig, pau, paciència, benvolença, bondat i fidelitat. Cal treballar per la pau arreu, però no una pau buida sinó plena de drets, justícia i amor. Els cristians i també persones d'altres religions i creences, hem de treballar per aquesta pau. Si hi ha raons per la guerra, més raons hem de trobar per la pau.

Altres notícies
General

El viatge més llarg

Temps de vacances, temps de viatges. Cotxes, autobusos, trens, vaixells, avions... serveixen per arribar a l'objectiu escollit. Amb freqüència, no se sap bé si és més fort l'atractiu per gaudir d'un destí nou que el desig de marxar de l'escenari de la vida ordinària. La distància també té la seva importància. L’espai proper és més conegut. El llunyà porta aparellat una major dosi d'aventura. Dins del nostre planeta, els antípodes del lloc on un està són el punt més allunyat possible, que ronda a una distància de 20.000 quilòmetres. Dos elements bàsics dels viatges, el temps i l' espai, al servei d'un propòsit, d'un perquè.
Cursos

Jesús, autoritat i Església

El passat mes de maig, a l’Escola de Teologia del Maresme (Mataró) i convidada pel director i bon amic meu, Josep Maria Solà, vaig parlar de “Jesús, autoritat, Església” presentant el contingut del petit llibre (138 pp.) Christ's idea of Authority in the Church del teòleg neerlandès John Wijngaards. L’autor el va publicar a finals de l'any passat, amb la intenció de fomentar el debat teològic i pastoral sobre la qüestió de la reforma estructural profunda a l'Església.
Formació permanent per a mestres i professors de religió

Conclou amb èxit la sisena edició del "Verano Sur"

Aquest estiu, Granada va ser l'escenari d'una iniciativa educativa de gran envergadura organitzada per l'Asociación de Maestros de Andalucía (AMRA). L'esdeveniment, batejat com "Amoris Laetitia", va tenir lloc durant els dies 1, 2 i 3 de juliol, i va reunir a més d'una vuitantena de mestres de religió.