General

Publicació del 5è número de la Revista Horitzó

Ens complau presentar el 5è número de la revista Horitzó. Ciències de la religió. Seguim compromesos en aportar elements per a la reflexió que ajudin a comprendre més profundament la realitat que vivim des de les ciències de la religió.

En aquesta ocasió, donem molt de protagonisme a la força expressiva de les diverses arts a l’hora de fer una aproximació a les recerques existencials humanes. Així, Ignasi Roviró aporta l’anàlisi de la pintura de l’Anunciació de Robert Campin, del Tríptic de Mérode, en el qual el visible, l’invisible i l’espai simbòlic esdevenen, junts, la narració del sagrat. En Joan Grimalt proposa un recorregut pel procés de subjectivització com a teoria del rubato musical que acompanya amb referències molt expressives de la literatura, els altres arts i la filosofia. En el camp de la literatura, Gabriel Magalhâes desenvolupa l’estudi de l’espiritualitat de Benito Pérez Galdós a la llum de l’espiritualitat contemporània. Finalment, Montserrat Camps Gaset ofereix una relectura de la pandèmia com a metàfora del mal moral tot basant-se en exemples literaris del s. XX que il·luminen la realitat viscuda recentment amb la COVID-19.

Aquesta mirada a la pandèmia es complementa i dialoga amb l’article de Sergi Grau, que explora les metàfores emprades pels grecs a les pandèmies dels segles als s. VI i V. a.C. i evidencia com ens poden ajudar a interpretar la COVID-19. La revista es completa amb tres aportacions que aborden temes ben actuals. Patrice Chocholski presenta la tasca feta pel grup d’investigadors, teòlegs i historiadors de diferents països “el Misteri d’Israel” que cerquen requalificar el poble d’Israel com a veritable interlocutor de Déu amb vista a poder avançar en el diàleg amb el judaisme. Francesc Bellauví aporta la seva reflexió per tal de contribuir a bastir un nou paradigma cultural respectuós amb la geosfera: la geoètica.

Finalment, Ezequiel Mir ha realitzat la primera traducció al català de l’article clàssic de Louis Beirnaert, Introducció a la Psicoanàlisi freudiana de la religió. Ens sembla una bona manera de contribuir al  coneixement de l’obra freudiana. Agraïm a tots els autors el fet d’obrir perspectives ben enriquidores, així com als autors que aporten les recessions d’obres recents que creiem que són interessants a tenir en compte i, finalment, al consell de redacció per la seva dedicació a fons perdut.

Llegir aquí tota la revista

Altres notícies
General

L’hospitalitat com a camí espiritual i vincle de fraternitat universal

20 gener 2025
L’hospitalitat és més que un gest d’acollida: és un compromís profund amb l’altre que revela la dimensió espiritual i transformadora de la humanitat. Francesc-Xavier Marín, en la conferència "L’hospitalitat: deure d’obertura a la transcendència", la va explorar des de la fenomenologia, subratllant-la com a nucli de la fe i la convivència.
Jornada presencial

Cap a una Església sinodal: comunió, participació i missió

El Sínode sobre la sinodalitat, iniciat l’octubre del 2021, ha estat un llarg camí de reflexió i discerniment dins de l’Església catòlica. La seva missió ha estat escoltar el que l’Esperit diu avui a la Església, promovent la participació activa de tots els fidels en la vida i la missió eclesial. Aquest procés, que s’ha estès durant tres anys, ha permès aprofundir en la importància d’un caminar units, oberts al diàleg i compromisos amb els signes dels temps.
General

Ocell de bosc

No és el mateix ser un ocell de bosc que un ocell de gàbia. L’ocell de bosc gaudeix de llibertat, viu en plena natura, exercita constantment el vol, s’alimenta de manera variada, interactua amb altres ocells, corre riscos, és més vulnerable… L’ocell de gàbia observa sempre la realitat a través dels barrots, es mou en un espai reduït, la seva alimentació és repetitiva, la seva interacció social és limitada, se sent més protegit, obté més seguretat a costa de reduir la seva llibertat…