Publicació del 5è número de la Revista Horitzó
Ens complau presentar el 5è número de la revista Horitzó. Ciències de la religió. Seguim compromesos en aportar elements per a la reflexió que ajudin a comprendre més profundament la realitat que vivim des de les ciències de la religió.
En aquesta ocasió, donem molt de protagonisme a la força expressiva de les diverses arts a l’hora de fer una aproximació a les recerques existencials humanes. Així, Ignasi Roviró aporta l’anàlisi de la pintura de l’Anunciació de Robert Campin, del Tríptic de Mérode, en el qual el visible, l’invisible i l’espai simbòlic esdevenen, junts, la narració del sagrat. En Joan Grimalt proposa un recorregut pel procés de subjectivització com a teoria del rubato musical que acompanya amb referències molt expressives de la literatura, els altres arts i la filosofia. En el camp de la literatura, Gabriel Magalhâes desenvolupa l’estudi de l’espiritualitat de Benito Pérez Galdós a la llum de l’espiritualitat contemporània. Finalment, Montserrat Camps Gaset ofereix una relectura de la pandèmia com a metàfora del mal moral tot basant-se en exemples literaris del s. XX que il·luminen la realitat viscuda recentment amb la COVID-19.
Aquesta mirada a la pandèmia es complementa i dialoga amb l’article de Sergi Grau, que explora les metàfores emprades pels grecs a les pandèmies dels segles als s. VI i V. a.C. i evidencia com ens poden ajudar a interpretar la COVID-19. La revista es completa amb tres aportacions que aborden temes ben actuals. Patrice Chocholski presenta la tasca feta pel grup d’investigadors, teòlegs i historiadors de diferents països “el Misteri d’Israel” que cerquen requalificar el poble d’Israel com a veritable interlocutor de Déu amb vista a poder avançar en el diàleg amb el judaisme. Francesc Bellauví aporta la seva reflexió per tal de contribuir a bastir un nou paradigma cultural respectuós amb la geosfera: la geoètica.
Finalment, Ezequiel Mir ha realitzat la primera traducció al català de l’article clàssic de Louis Beirnaert, Introducció a la Psicoanàlisi freudiana de la religió. Ens sembla una bona manera de contribuir al coneixement de l’obra freudiana. Agraïm a tots els autors el fet d’obrir perspectives ben enriquidores, així com als autors que aporten les recessions d’obres recents que creiem que són interessants a tenir en compte i, finalment, al consell de redacció per la seva dedicació a fons perdut.