General

L’ou com balla i una catifa floral per Corpus

El claustre de Sant Miquel del Seminari Conciliar de Barcelona (SCB) acollirà la celebració del Corpus cultural per segon any consecutiu. Es podran visitar, del 7 al 10 de juny, l’ou com balla i la catifa floral dissenyada pel seminarista Xavier Campmany de Arquer inspirada en el salm 85: «La fidelitat germinarà de la terra, i la bondat mirarà des del cel».

Per fer l’ou com balla en mig d’un decret de sequera, s’ha habilitat un circuit tancat amb aigua de pluja recollida aquests últims dies que, posteriorment, es reutilitzarà per regar les zones verdes de l’edifici. El guarniment de l’ou com balla el fa PSM Viver del Rec i el de la catifa floral va a càrrec de seminaristes i col·laboradors del Seminari.

Amb aquesta tradició, tan arrelada a la nostra ciutat de Barcelona, s’obre l’edifici del SCB per apropar-lo a la ciutadania, mostrar-ne el patrimoni, la vida acadèmica i els serveis que s’ofereixen, per prendre consciència que «el cor de la Diòcesi» batega amb ritme.

L’horari de visita és dimecres 7, de 15 a 20 h; dijous 8 i divendres 9, de 9 a 20 h; dissabte 10, de 9 a 13.30 h. L’accés és lliure.

Les institucions participants

Es consolida la col·laboració entre les diferents institucions amb seu al Seminari:

Ateneu Universitari Sant Pacià
Biblioteca Pública Episcopal del Seminari de Barcelona
Centre de Pastoral Litúrgica
Institut Superior de Ciències Religioses de Barcelona
Secretariat Diocesà de Pastoral Familiar de Barcelona
Servei d’Acompanyament en el Dol i la Malaltia de Barcelona
Seminari Conciliar de Barcelona

Festa popular i litúrgica

L’ou com balla ens ensenya la màgia de la senzillesa. Aquesta manifestació, pròpia de la festa de Corpus barcelonina, ha esdevingut amb el pas dels anys un símbol de la identitat festiva de la ciutat. Els elements de l’ou com balla són l’ou, l’aigua i l'abundor de flors, tots tres amb interpretacions simbòliques de fecunditat i regeneració, pròpies de l’estació primaveral en plena vitalitat. Popularment, l’ou com balla representa la Sagrada Forma dins una rica custòdia ornada amb pedres precioses.

És difícil de precisar-ne l’origen. Sembla que ja existia l’any 1440, tal com es dedueix d'una anotació dels llibres de comptes de l’obreria de la seu. Segons aquesta anotació, el claustre de la Catedral de Barcelona va rebre l’encàrrec d’arranjar la capella per la diada de Corpus i, a més, s'hi registra el cost d’una partida d’ous per al brollador. A l’hora de cercar-ne l’origen, també hem de tenir presents les similituds entre l’ou com balla i els jocs d’aigua que feien els musulmans en els brolladors dels patis interiors. Un d’aquests jocs consisteix justament a fer gronxar una piloteta sobre el raig d’aigua d'una font.

El brollador del claustre de la Catedral de Barcelona i la Casa de l’Ardiaca són els indrets tradicionals on trobarem l’ou com balla. Actualment, es pot veure en més patis d’edificis històrics i singulars de Barcelona. Aquest impuls de la diada de Corpus com a festa ciutadana ens posa a l’abast un seguit d’ous balladors que ens conviden a sortir al carrer i a passejar pels racons més bells de la ciutat. Enguany, el claustre de Sant Miquel del SCB, situat a l’Eixample, se suma per segona vegada a la llista de 21 patis i claustres d’encís on l’ou balla a la font. 

Web de l’Ajuntament de Barcelona: Festivitat de Corpus Christi

Per a més informació: Quiteria Guirao 627 562 934 – 933 022 235

Altres notícies
General

L’hospitalitat com a camí espiritual i vincle de fraternitat universal

20 gener 2025
L’hospitalitat és més que un gest d’acollida: és un compromís profund amb l’altre que revela la dimensió espiritual i transformadora de la humanitat. Francesc-Xavier Marín, en la conferència "L’hospitalitat: deure d’obertura a la transcendència", la va explorar des de la fenomenologia, subratllant-la com a nucli de la fe i la convivència.
Llicenciatura

La invisibilitzada dimensió femenina de la divinitat a l'origen de les grans religions

Hi ha bases històriques, teològiques, culturals o socials, en l'origen de les diferents religions per a defensar que hi hagi hagut històricament una invisibilització de l'aspecte femení de la divinitat en elles? Aquesta pregunta és la que es fa Iosu Murgia González de Mendoza, titulada: "La invisibilizada dimensión femenina de la divinidad en el origen de las grandes religiones". 
General

Preparem els camins del Senyor a través del desert

Aquesta setmana, amb el Dimecres de Cendra, iniciem la Quaresma, un temps que ens convida al silenci i a la pregària per recentrar-nos en Déu. Durant aquests 40 dies, ens retirem al desert, seguint l’exemple de Crist entre el seu baptisme i l’inici de la seva vida pública. En aquest esperit de recolliment, rellegeixo amb atenció la magnífica carta de sant Jeroni a Heliodor, en què l’exhorta a abandonar el món i tornar al desert.