General

L'humor i la burla

[Josep Otón / Pastoral SJ] Riure és un símptoma de bona salut emocional. Suposa una injecció d'alegria i d'optimisme. Ens permet eludir els paranys de l'amargor. Contribueix a relativitzar els problemes. És una teràpia natural assequible a tothom, sense necessitat de prescripció mèdica.

L'humor esperona el riure. Exercita la intel·ligència i l'aplom. Ressalta la cara més còmica de la realitat. Treu ferro a situacions complexes. Fer broma teixeix complicitats i consolida les relacions. Riure junts enrobusteix els vincles. Tot discorre en un clima distès, però respectuós.

En canvi, la burla és una versió subtil de l'agressivitat. Reforça el sentiment de superioritat en ridiculitzar a l'altre. S'ataca la seva autoestima per a desposseir-li de la seva dignitat.

S'exposen grollerament els seus defectes i deficiències. L'exageració distorsiona els fets. Es perd l'objectivitat en imposar un relat grotesc difícil de contraargumentar. L'objectiu és caricaturitzar a l'altre per a despersonalitzar-lo i convertir-lo en la riota d'un col·lectiu. És una forma de violència simbòlica que legitima la injustícia, i la normalitza.

Per això, la burla és un ingredient fonamental de les relacions asimètriques: l'assetjament psicològic, el bullying, la dependència tòxica i en qualsevol abús de poder.

Tanmateix, també pot ser un recurs subversiu en mans dels quals sofreixen algun tipus d'opressió. Mancant altres armes, esgrimeixen el sarcasme i la sàtira per a denunciar situacions injustes. És una via que fa més suportable la tensió social.

Però, sota l'aparença de la crítica pot subjeure un engany sofisticat. En processos de victimització, l'agressor es disfressa d'agredit i es converteix en un despietat botxí. Titlla d'impiu a qui, en realitat, és el blanc de diatribes injustes o, com a mínim, desmesurades. I, en sentir-se atacat de manera arbitrària, pot reaccionar amb una violència que li pot deslegitimar. Tot sembla orquestrat a propòsit.

La burla sol encobrir malícia i la presenta com una mostra simpàtica d'enginy. Ara bé, amb l'humor, riem tots. Amb la burla, uns riuen a costa de la humiliació d'uns altres.

Altres notícies
General

L’hospitalitat com a camí espiritual i vincle de fraternitat universal

20 gener 2025
L’hospitalitat és més que un gest d’acollida: és un compromís profund amb l’altre que revela la dimensió espiritual i transformadora de la humanitat. Francesc-Xavier Marín, en la conferència "L’hospitalitat: deure d’obertura a la transcendència", la va explorar des de la fenomenologia, subratllant-la com a nucli de la fe i la convivència.
Jornada presencial

Cap a una Església sinodal: comunió, participació i missió

El Sínode sobre la sinodalitat, iniciat l’octubre del 2021, ha estat un llarg camí de reflexió i discerniment dins de l’Església catòlica. La seva missió ha estat escoltar el que l’Esperit diu avui a la Església, promovent la participació activa de tots els fidels en la vida i la missió eclesial. Aquest procés, que s’ha estès durant tres anys, ha permès aprofundir en la importància d’un caminar units, oberts al diàleg i compromisos amb els signes dels temps.
General

Ocell de bosc

No és el mateix ser un ocell de bosc que un ocell de gàbia. L’ocell de bosc gaudeix de llibertat, viu en plena natura, exercita constantment el vol, s’alimenta de manera variada, interactua amb altres ocells, corre riscos, és més vulnerable… L’ocell de gàbia observa sempre la realitat a través dels barrots, es mou en un espai reduït, la seva alimentació és repetitiva, la seva interacció social és limitada, se sent més protegit, obté més seguretat a costa de reduir la seva llibertat…
Parella que riu. Imatge de Pexels, Pixabay