Cursos

L’espiritualitat dels pobles indígenes: veus d'ara i sempre

Del 2 al 4 de juliol de 2024
Organitzador:
ISCREB, DIM, Abadia de Montserrat
Localització
Abada de Montserrat

MODALITAT D'IMPARTICIÓ

Presencial

CALENDARI

Monestir de Montserrat, del 2 al 4 de juliol de 2024

Més informació:

PREU

Allotjament:

  • Hostatgeria del Monestir, habitacions individuals o dobles.
  • En inscriure’s hom es compromet a respectar l’horari i silenci de l’hostatgeria.
  • Hi ha la possibilitat d’arribar un o dos dies abans de l’inici del curs.
  • Matrícula i estada completa: 300 €

MATRÍCULA

Matrícula i estada completa: 300 €

Inscripció i pagament:

Cal emplenar el formulari online i un cop confirmada la inscripció fer una transferència bancària a: 

  • Caixabank ES50 2100 0215 3402 0003 2689.
  • Titular: Fundació Abadia de Montserrat 2025.
  • Indicar nom i cognoms.
  • Data límit per inscriure's i fer el pagament: 21 de juny (places limitades).

CONTINGUTS

  • Obertura del curs Rebuda i presentacions

    2 de juliol a les 10:00h

    Horaris de les xerrades

    9:15 – 10:30  12:15 – 13:00  16:00 – 17:30

    2 de juliol:  ABORÍGENS AUSTRALIANS NATURA, CULTURA i ESPIRITUALITAT (Ponent: Anna Piella Vila)

    1. Aborígens Australians. Canvis i Continuïtats.
    2. The Dreaming (Època d’Ensomni). L’Espiritualitat dels mites d’origen
    3. Totemisme, Rituals i Creences. Espiritualitat i entorn

    3 i 4 de juliol: L’ESPIRITUALITAT DELS NADIUS AMERICANS (Ponent: Josep M. Mallarach)

    1. Qui son els pobles indígenes avui dia? Estat i tendències: diversitat de territoris /ecosistemes, llengües, cultures i tradicions espirituals. Resistència i heroisme enfront d’amenaces creixents.
    2. Religions / espiritualitats ancestrals: cosmovisions, creences, valors i pràctiques espirituals.
    3. Els pobles indígenes de les grans praderies de l’Amèrica del Nord: el cas dels absáloka / crow, lakota / sioux: Cosmologia, la vida en «reserves indígenes», espiritualitat i creences.
    4. Principals ritus individuals (inipi, cerca de visió) i col·lectius (dansa del sol).
    5. Els pobles indígenes de la Sierra Nevada de Santa Marta (el cor del món): el cas dels iku/ arahuaco i kággaba / kogi. Cosmovisions, estratègia i resiliència.
    6. Els pobles indígenes de l’Amazònia: el cas dels ye'pá masa /tukano. L’espiritualitat que sosté i conforma els “plans de vida”. Principals ritus col·lectius (yuruparí).
    7. Diversitat de vincles de les tradicions ancestrals amb les esglésies cristianes d’avui.

Més informació: https://www.iscreb.org/ca/formacio/linies-formatives/lespiritualitat-de…

Altres notícies
General

L’hospitalitat com a camí espiritual i vincle de fraternitat universal

20 gener 2025
L’hospitalitat és més que un gest d’acollida: és un compromís profund amb l’altre que revela la dimensió espiritual i transformadora de la humanitat. Francesc-Xavier Marín, en la conferència "L’hospitalitat: deure d’obertura a la transcendència", la va explorar des de la fenomenologia, subratllant-la com a nucli de la fe i la convivència.
Conferència "I després del Sínode... què?"
Jornada presencial

Cap a una Església sinodal: comunió, participació i missió

El Sínode sobre la sinodalitat, iniciat l’octubre del 2021, ha estat un llarg camí de reflexió i discerniment dins de l’Església catòlica. La seva missió ha estat escoltar el que l’Esperit diu avui a la Església, promovent la participació activa de tots els fidels en la vida i la missió eclesial. Aquest procés, que s’ha estès durant tres anys, ha permès aprofundir en la importància d’un caminar units, oberts al diàleg i compromisos amb els signes dels temps.
General

Ocell de bosc

No és el mateix ser un ocell de bosc que un ocell de gàbia. L’ocell de bosc gaudeix de llibertat, viu en plena natura, exercita constantment el vol, s’alimenta de manera variada, interactua amb altres ocells, corre riscos, és més vulnerable… L’ocell de gàbia observa sempre la realitat a través dels barrots, es mou en un espai reduït, la seva alimentació és repetitiva, la seva interacció social és limitada, se sent més protegit, obté més seguretat a costa de reduir la seva llibertat…