L’esperit sant i donar testimoni de l’evangeli. Reflexió sobre mc 13,11
En el capítol que Marc dedica a les profecies i exhortacions per als temps finals (Mc 13,1-37), trobem un fragment que situa l’anunci universal de l’evangeli en el context de les persecucions (Mc 13,9-13). És precisament aquí que, segons l’evangelista Marc, l’Esperit Sant serà al costat dels deixebles perquè sàpiguen què han de dir (Mc 13,11), quan aquests hagin de defensar l’evangeli davant dels governants i de les autoritats.
Aquest anunci a tots els pobles és la voluntat de Déu. Així ens ho fa entendre la inclusió de l’expressió «cal que». Aquesta expressió ens indica que aquest anunci a tots els pobles és part del projecte salvífic universal de Déu. I pel context de Mc 13, és un anunci que cal dur a terme abans que arribi la fi dels temps (Mc 13,4-8). Els deixebles són els qui tindran la missió de portar aquest anunci a tots els pobles, ara bé, no estaran exempts de patir dificultats, hostilitats i persecucions, tant per part dels jueus com dels romans.
Tanmateix, els deixebles no estan sols en aquesta tasca. Davant d’aquestes dificultats Jesús els encoratja i els diu que qui dona testimoni de l’evangeli no ha de témer res perquè l’Esperit Sant és amb ell. És probable que el rerefons de la presència de l’Esperit en la missió dels deixebles sigui l’Antic Testament. Per exemple en el relat de la vocació de Moisès, el Senyor assegura a Moisès que serà amb ell i el seu germà Aaron quan parlin al poble i al faraó (Ex 4,10-17). També en el relat de la vocació de Jeremies, quan el profeta s’excusa dient que ell és massa jove per a saber parlar, el Senyor li respon que no s’amoïni perquè serà al seu costat i dirà el que li ordenarà (Jr 1,6-10). Tal vegada podríem concloure que el protagonista principal de l’evangelització a totes les nacions és en el fons l’Esperit Sant. Els deixebles són els instruments imprescindibles, però al darrere sempre hi haurà l’Esperit Sant com a garantia de què els deixebles parlaran de manera assenyada i eficient.
Aquest text és un exemple de la preocupació de Marc per transmetre als seus oients què significa ser deixeble de Jesús. Encara que no es digui de manera explícita, en aquests versets hi ha un vincle entre les persecucions que patiran els deixebles i la passió de Jesús (Mc 14,53-15,20). Una mostra d’això és que el verb per a designar que els deixebles seran lliurats a les autoritats (Mc 13,11), és el mateix que es fa servir quan Jesús serà lliurat per Judes (Mc 14,42). Probablement Marc era conscient que proposava un camí molt difícil als deixebles i, per tant, també a la seva comunitat. Per això els dona també una esperança ferma: No esteu sols, l’Esperit Sant és amb vosaltres.