La relació entre política i religió ha estat sempre un tema complex i, sovint, polèmic. Des dels temps bíblics fins a l'actualitat, l'Església s'ha trobat en la difícil posició d'interactuar amb el poder polític sense perdre la seva missió profètica. Ja Sant Agustí diferenciava entre la civitas Dei i la civitas terrena, recordant que l'Església ha de mantenir la seva independència crítica davant els poders temporals. A l'edat mitjana i moderna, l'aliança entre tron i altar sovint va portar a abusos i a una pèrdua del testimoni evangèlic. En l'actualitat, aquesta temptació segueix present, especialment en moments de polarització política.

La Doctrina Social de l'Església ha subratllat constantment la necessitat de mantenir aquest equilibri. Documents com la Gaudium et Spes recorden que la fe ha d'impregnar la societat amb valors de justícia i solidaritat, sense sotmetre's als interessos polítics. Com diu el Concili Vaticà II en aquesta constitució pastoral: «La comunitat política i l'Església són independents i autònomes l'una de l'altra en el seu camp. Però ambdues, encara que per títols diferents, estan al servei de la vocació personal i social dels mateixos homes. [...] L'Església, per raó de la seva missió i competència, no es confon en cap manera amb la comunitat política ni està lligada a cap sistema polític. És alhora senyal i salvaguarda del caràcter transcendent de la persona humana.» (Gaudium et Spes, 76).

El papa Francesc ha insistit en aquesta idea en diverses ocasions. A Fratelli Tutti, per exemple, adverteix: «Perquè un individu pot ajudar una persona necessitada, però quan s'uneix a d'altres per generar processos socials de fraternitat i de justícia per a tothom, entra en «el camp de la caritat més àmplia, la caritat política». Es tracta d'avançar cap a un ordre social i polític l'ànima del qual sigui la caritat social. Una vegada més, convido a rehabilitar la política, que «és una altíssima vocació, és una de les formes més preuades de la caritat, perquè busca el bé comú » (Fratelli Tutti, 180).

Als Estat Units d’Amèrica, aquest debat es va fer particularment visible l'any 2020, quan la bisbe Marian Budde, que lidera la diòcesi episcopal de Washington, va alçar la veu davant la instrumentalització política de la fe. Enmig de les protestes per la justícia racial als Estats Units, el president Donald Trump va ordenar desallotjar manifestants pacífics per poder-se fer una fotografia amb una Bíblia davant l'església de Saint John, prop de la Casa Blanca. Aquest gest, percebut com una instrumentalització de la fe cristiana amb finalitats polítiques, va provocar una resposta contundent de la bisbe Budde. En aquell moment, ella va denunciar que Trump utilitzava la religió com a eina de poder, obviant els valors fonamentals de l'Evangeli.

L’endemà de la presa de possessió de Trump com a 47è president dels EUA el passat 20 de gener, es va celebrar el tradicional Service of Prayer fort the Nation. Aquest acte va tenir lloc a la Catedral Nacional de Washington i hi van participar diversos representants religiosos. Durant el servei, la bisbe Budde va intervenir advocant per la compassió cap a les comunitats vulnerables, incloent-hi la comunitat LGTBI+, els immigrants i els refugiats. Aquestes paraules van generar tensió entre els assistents, especialment en el president Trump, qui va considerar el sermó com a irrespectuós i va exigir una disculpa.

En una entrevista recent a la revista Time, Budde subratlla que la política i la religió no poden ser alienes l'una a l'altra, però tampoc s'han de confondre. L'Església té una missió profètica que exigeix alçar la veu davant la injustícia, però no ha de caure en la temptació d'identificar-se amb un projecte polític concret. Quan això passa, la fe esdevé una simple eina de propaganda, nua del seu veritable sentit. En aquest mateix article, Budde també afirma amb fermesa: «No demanaré perdó per demanar misericòrdia.»

Aquest compromís amb la justícia social no sempre és fàcil. La veritat, tal com la va ensenyar Crist, sovint resulta incòmoda i fins i tot, impopular. Denunciar les injustícies pot portar-nos a la marginació o fins i tot a la persecució, com ha passat amb tants testimonis de fe al llarg de la història. No obstant això, és precisament en aquests moments de dificultat quan més hem d'aferrar-nos a la nostra missió cristiana. Com diu el papa Francesc, el cristianisme no pot ser una religió de comoditat, sinó de compromís amb els més vulnerables, encara que això impliqui enfrontar-se a poders establerts.

Budde defensa una Església que no resti callada davant les injustícies, però que tampoc es deixi instrumentalitzar. La seva postura ens recorda el paper fonamental que la religió ha de jugar en la societat: no com a eina de divisió, sinó com a veu profètica que denuncia l'opressió i crida a la reconciliació i la concòrdia. Això implica, per als cristians, un discerniment constant per evitar que la nostra fe sigui utilitzada per interessos polítics que poden allunyar-se dels valors de l'Evangeli.

El testimoni de la bisbe Budde és un recordatori per a totes les confessions cristianes. En un món on sovint es busquen eslògans religiosos per justificar polítiques contràries a la justícia i a la dignitat humana, és fonamental mantenir una mirada crítica. L'Església ha d'estar al servei de la veritat i no dels interessos d'un grup o líder concret. Així ho ensenya l'Evangeli i així ho han testimoniat molts sants al llarg de la història.

En definitiva, política i religió estan destinades a conviure, però amb un límit clar: la fe ha d'il·luminar la política, no ser-ne una eina. La nostra fidelitat no ha de ser a cap líder terrenal, sinó als valors de l'amor, la justícia i la misericòrdia que Crist ens va ensenyar. En aquest compromís, encara que els vents no ens siguin favorables, hi trobem la veritable missió cristiana.

Per saber-ne més: 

Châtelet, F. et alii (2004): Histoire des idées politiques

Pontifici Consell de Justícia i Pau (2004): 

https://www.vatican.va/roman_curia/pontifical_councils/justpeace/documents/rc_pc_justpeace_doc_20060526_compendio-dott-soc_sp.html

Revista TIME: https://time.com/7209222/bishop-mariann-budde-trump/

Ullmann, W.: (1965): A history of political thought: The Middel Ages.

Washington National Cathedral: https://cathedral.org/wp-content/uploads/2025/01/Service-of-Prayer-for-the-Nation-2025-Online.pdf