La pedagogia religiosa de l'art romànic al nord d'Aragó. Un apassionant descobriment.
El romànic és molt més que un estil artístic, és tot un estudi de pedagogia aplicada. Aquells artistes van ser capaços de plasmar en la pedra, en les pintures, en miniatures, etc., tota una sèrie de missatges perquè els que ho veiessin, comprenguessin.
Per a comprendre el que va suposar el romànic hem de tenir les claus necessàries per a poder interpretar-ho. Hem de tenir un coneixement rigorós del que significava el cristianisme, de la seva manera d'entendre la fe i la vida, ja que en aquest moment anaven estretament lligades. Sense uns coneixements mínims i bàsics de cultura religiosa, no sols no podrem entendre l'estil romànic en profunditat, sinó que també coixejarà el nostre coneixement de la història en aquesta època.
És fonamental, per tant, posar en valor la formació en cultura religiosa, entre tots aquells qui per la seva professió hauran d'estar en contacte amb el nostre patrimoni cultural, estudiants d'art, de magisteri, de geografia i història, de turisme, etc. Els prejudicis contra la religió ens estan fent perdre la cultura religiosa i això, indiscutiblement, implica un greu empobriment cultural i, per què no dir-ho, personal.
Però crec que això no seria suficient, encara cal anar un pas més enllà i, per això, reivindico la importància de treballar-lo en profunditat des de l'escola, que és la plataforma perfecta per a emplenar aquestes llacunes i, alhora, aconseguiríem dignificar l'assignatura de religió, cara als més crítics amb ella. Aconseguiríem donar-li el valor que realment es mereix, en convertir-la, a més de tots els valors que ja posseeix, en una eina imprescindible per a descobrir les claus que ens permetin entendre l'art religiós i, per tant, la vida, la societat, el pensament i la història dels quals van desenvolupar un determinat estil artístic, en aquest cas, el romànic.
Amb aquest treball he pretès crear una eina que faciliti el descobriment de la riquesa que tenim “a l'abast de la mà”. Poder esprémer el fet de trobar-nos en un lloc privilegiat per a comprendre el que va suposar l'art romànic, la relació que té amb l'origen d'Aragó, així com la seva estreta vinculació amb la història, la fe i la cultura. Per aquestes terres es van passejar comtes, reis, reines i infants fent créixer aquest regne, i no podem permetre'ns empobrir el llegat que ens van deixar; i és que només hi ha una manera que protegim els nostres tresors, el nostre patrimoni, i és des del coneixement. Perquè, com se sol dir, la ignorància és molt atrevida.
Els docents tenim una gran responsabilitat. És imprescindible contagiar als joves amb les ganes de descobrir les seves arrels, el seu patrimoni. Despertar en ells inquietuds. Que gaudeixin el recorregut pels llegats que els van deixar els seus avantpassats, com si d'una meravellosa aventura es tractés. Hem d'animar-los a fer aquest viatge en el temps. Tenim l'obligació d'ajudar-los a desxifrar els secrets del romànic; amb fe o sense fe, a descobrir el sentit de la transcendència; acostar-los al suggestiu món de la simbologia; fer-los creure en el valor de la humanitat. Però, sobretot, hem de ser capaços de fer-los sentir orgull de les seves arrels i del seu patrimoni, només així seran capaços de gaudir-ho, protegir-ho i posar-ho en valor, i qui sap si, de pas, experimentaran la trobada amb Déu.