La Sagrada Família de Crist designa la família terrenal formada per Jesús, Maria i Josep. Aquesta figura és celebrada per l’Església catòlica el primer diumenge de l’octava de Nadal, és a dir, el diumenge immediatament posterior a la festa de la Nativitat o el 30 de desembre si no hi ha diumenge en aquesta setmana.

Avui, aquesta devoció està àmpliament estesa. El Papa Francesc, en la seva exhortació apostòlica Amoris Laetitia, ens convida a prendre-la com a model de vida familiar. Entre els llocs destacats d’aquesta devoció es troba Cotignac, al Var (França), conegut per les aparicions de la Mare de Déu amb l’Infant el 1519 i, més tard, de Sant Josep el 1660.  

Cal destacar que, tot i que la família composta per Jesús, Maria i Josep apareix als primers capítols dels Evangelis, la idea de la seva figura com a Sagrada Família és una construcció relativament tardana. Aquesta està estretament vinculada al desenvolupament del culte a Sant Josep, que no es va consolidar fins al segle XV. Per això, la iconografia medieval gairebé no inclou representacions de la Sagrada Família, i no va ser fins al segle XVII, al Canadà, quan aquesta devoció va començar a prendre forma. Inspirat pels relats de miracles ocorreguts a Cotignac, el religiós Sant Francesc de Laval va fundar el 1684 la primera parròquia dedicada a la Sagrada Família a l’illa d’Orleans, a la regió de Quebec. Uns anys abans, ja havia creat la Confraria de la Sagrada Família. Aquesta devoció es va estendre ràpidament per altres regions de la cristiandat, com ho demostra la rica iconografia dels segles XVII i XVIII.

A finals del segle XIX, el culte a la Sagrada Família va adquirir un caràcter més universal. El papa Lleó XIII, amb el breu Neminem fugit de juny de 1892, va instituir l’Associació de la Sagrada Família a Roma, amb l’objectiu d’unificar les confraries existents amb aquest nom. L’any següent, va decretar que la festa de la Sagrada Família es celebrés als llocs on ja hi havia devoció, assignant-li una missa i un ofici especials amb himnes compostos per ell mateix. Finalment, el papa Pius XI, l’any 1921, va estendre l’obligatorietat d’aquesta celebració a tota l’Església.

Tot i això, la devoció a la Sagrada Família no es pot fonamentar fàcilment en els Evangelis, que són força discrets pel que fa a la infància de Jesús i la seva educació. Només tres passatges evangèlics s’han associat tradicionalment a la festa litúrgica de la Sagrada Família: la fugida a Egipte, la presentació de Jesús al Temple i l’episodi de Jesús perdut i retrobat al Temple.

Aquest últim passatge, relatat a l’Evangeli segons Sant Lluc, és el que ofereix més informació sobre la vida familiar de Jesús. Els altres dos episodis són essencialment simbòlics, ja que situen Jesús en el context de la història d’Israel. En el relat del retrobament de Jesús al Temple, el jove s’escapa de la vigilància dels seus pares per ensenyar entre els savis. Quan Maria i Josep el troben, l’Evangeli expressa de manera general la preocupació dels pares, tot i que Maria reflexiona en silenci sobre aquest episodi: «La seva mare conservava tot això en el seu cor» (Lc 2,51).

De fet, el Nou Testament no es construeix al voltant de l’educació de Jesús. Sant Lluc es va conformar amb especificar per descriure la seva infantesa que «creixia en edat i saviesa, i tenia el favor de Déu i dels homes» (Lc 2,52). Aquestes observacions generals semblen ser suficients per als evangelistes, per als quals la naturalesa divina de Jesús revelada en la seva passió és més important que la seva infantesa. L’interès, al començament de l’Evangeli, rau en l’encarnació de Jesús com a home. En aquest sentit, cal mostrar que Jesús va tenir un naixement i una infància normals.

Més enllà de l’evident caràcter de santedat dels seus membres, la família de Crist és santa per la seva funció essencial: un lloc on un infant pot créixer i ser educat en l’amor. La santedat d’aquesta família es manifesta en la manera com s’hi viu l’amor. Josep va adoptar Jesús sense vacil·lacions, i Maria va romandre fidel fins al peu de la creu, al costat d’un dels Dotze.

En la seva homilia del 27 de desembre de 2015, amb motiu de la primera festa de la Sagrada Família després del Sínode sobre la Família, el Papa Francesc va subratllar que Jesús no hauria estat qui va ser sense l’acompanyament de la seva família terrenal. «Quant bé ens fa pensar que Maria i Josep van ensenyar a Jesús a dir les seves pregàries!», va dir, destacant que l’aliança entre les naturaleses divina i humana de Crist va contribuir a fer de Jesús l’home que ens expliquen els Evangelis. Així, la humil família de Judea formada per Maria, Josep i Jesús és, sens dubte, la Sagrada

Família.