L’Institut Superior de Ciències Religioses de Barcelona (ISCREB) ha inaugurat, aquest dimarts dia 24 d’octubre, el nou curs acadèmic 2023-2024. L’acte, celebrat a l’Aula Magna del Seminari Conciliar de Barcelona, ha comptat amb la participació del bisbe auxiliar de Barcelona, Mns. Javier Vilanova i Pellisa; el Dr. Joan Torra Bitlloch, pro rector de l’Ateneu Universitari Sant Pacià; el director de l’ISCREB, Ramon Batlle i Tomàs; la subdirectora de l’ISCREB, Núria Caum i Aregay; i el doctor Antoni Pou-Muntaner, encarregat d’oferir la lliçó inaugural. A més, s’ha comptat amb l’actuació de Schola Gregoriana de Catalunya, grup musical format per una dotzena d’homes que interpreten cant gregorià.

En començar la lliçó inaugural, Antoni Pou ha mencionat, el conflicte entre Hamàs i Israel, la Guerra d'Ucraïna i la tensió entre Occident i Rússia, que ha fet revifar el temor a una guerra nuclear.  El professor ha reflexionat sobre la capacitat destructiva de la humanitat.

A partir d’aquí, Pou ha explorat la idea de "l’Ombra", un concepte de C.G. Jung que es refereix als aspectes no acceptats personals o col·lectius i projectats en altres. Ha sostingut que la guerra implica projectar l’Ombra en l'enemic i trobar satisfacció en la lluita.

Durant la ponència, s’ha defensat la importància de l'anàlisi psicoanalítica per comprendre i reconciliar el jo conscient amb l’Ombra. Jung també parla en la seva obra d'arquetips, com el del "Si-mateix", que ens fa tendir al desenvolupament personal i a la totalitat de l’individu, gràcies al coneixement de l’Ombra.

El professor ha comparat la idea de l’Ombra de Jung amb el concepte de "tenebres" a l'Evangeli de Joan. S’ha proposat una hermenèutica psicològico-simbòlica per interpretar l'Evangeli de Joan, analitzant símbols, context històric i arquetips psicològics.

L'Evangeli de Joan fa servir símbols com la llum i la foscor per representar la lluita entre el bé i el mal. La llum simbolitza Jesús i la veritat, mentre que les tenebres representen la manca de fe i la inconsciència. Aquesta dualitat es reflecteix en les accions dels personatges, com ara Judes, que simbolitza la traïció motivada per la inconsciència. A més, la ceguesa es fa servir per descriure la manca de comprensió espiritual. En resum, l'Evangeli de Joan utilitza aquests simbolismes per destacar la importància de la fe, la consciència i la lluita entre les forces del bé i el mal en la vida de Jesús i els seus seguidors.

A l'hora de fer una aproximació històrica al simbolisme de la foscor, s'han de tenir en compte dos nivells temporals: el de la vida de Jesús i el de l'evangelista. L'època de l'evangelista es caracteritza pel fet que els cristians ja han estat expulsats de les sinagogues i els criptocristians (cristians d'amagat) són una preocupació important. Hi ha un repte en confessar obertament el cristianisme amb les conseqüències que això pot comportar.

El conflicte principal no és amb els saduceus i notables del poble jueu, sinó amb els fariseus, anomenats "jueus" en l'Evangeli de Joan, que dominen el judaisme de l'època del Quart Evangeli a finals del s.I. La sectarització de la comunitat cristiana on sorgeix aquest escrit és evident.

L'Evangeli també destaca la influència política en la mort de Jesús i presenta a Judes com un col·laborador amb els romans. El motiu de la traïció de Judes no és clar, però hi ha una  negativitat associada amb ell. La seva figura està descrita amb elements que evoquen els falsos messies i la deserció dels cristians de la comunitat joànica. En resum, l'Evangeli de Joan utilitza la història de Jesús i Judes per transmetre les tensions i divisions de la comunitat cristiana en la seva època.

Pou també ha analitzat simbolismes de la nit, la foscor, el mal, i els dimonis en diferents cultures i religions. Aquesta dualitat entre la nit i el dia, la llum i la foscor, està vinculada a la Lluna i el Sol. S'associa la nit amb el son, els somnis, la mort i els esperits ancestrals. El mal sovint es relaciona amb el déu de la mort o les forces malignes. L'Evangeli de Joan no presenta exorcismes, però destaca la figura del diable com a representant del mal ètic. Es refereixen els personatges de Pere, Judes i el Deixeble Estimat com personatges que dramatitzen el dinamisme de l’arquetipus de l’Ombra quan influeix en la història.

També subratlla la seva funció compensadora i integradora en la societat: una alternativa al legalisme fariseu i una experiència de la comunitat més fraternal basada en l’amor intracomunitari de l’època. Sense desmerèixer la riquesa simbòlica, i la profunditat espiritual i teològica d’aquest Evangeli, Pou ha reflexionat sobre com la caritat i la tolerància envers l'Ombra i els aspectes no ideals de la vida hi apareixen poc, cosa que sí que es troba en els evangelis sinòptics.

El professor ha analitzat la relació entre l'Evangeli de Joan i el concepte d'Ombra de la psicologia analítica de Carl Gustav Jung.  S’ha destacat com les imatges de la foscor, les tenebres i la ceguesa a l'Evangeli de Joan poden ser interpretades com a símbols d'una inconsciència ètica i moral, amb alguns aspectes comuns a la concepció de l'Ombra en la psicologia de Jung. També s'ha donat importància a com la "demonització" de l'altre, que es troba en aquest evangeli, pot ser vista com un resultat de la projecció de l'Ombra en l'altre i de la manca de consciència del funcionament d'aquest aspecte de l'Ombra. Aquesta comprensió del relat evangèlic, des de la Psicologia analítica i la mitocrítica, segons el professor Pou, pot ajudar a una hermenèutica bíblica més completa i crítica.

Durant el curs 2022- 23, l’ISCREB ha comptat amb un total de 1.127 alumnes. Aquesta xifra és la resultant de la suma de presencials, virtuals i d’extensió universitària. A l’acte, també s’han lliurat els diplomes de diplomat i de llicenciat en Ciències Religioses corresponents al curs 2022-2023.

Recuperar la lliçó inaugural - Canal Youtube