En el moment històric-cultural actual, hi ha un moviment sociològic actiu que està socialitzant una visió crítica del patró patriarcal que inunda i ha modelat les societats modernes en qualsevol dels seus àmbits: econòmics, socials, polítics, religiosos…

Aquest moviment reivindica una de-construcció dels rols de gènere, que en el nostre cas afectaria els rols de gènere transmesos des de les tradicions religioses. Una de-construcció que seria una part de la base ideològica de la teologia feminista.

La teologia feminista en les grans religions, més que una moda, és un moviment de pensament que busca reconsiderar les tradicions, pràctiques, escriptures i les teologies de les diferents religions amb la finalitat que siguin més igualitàries i reconeguin el paper de la dona i del femení en les religions i en les seves respectives divinitats.

Històricament i culturalment, la lectura, interpretació i dogmes de les religions tenen un marcat caràcter patriarcal, una visió únicament des de la perspectiva del gènere masculí, de l’home baró.

Parlar de desigualtat de gènere en les religions és molt més que parlar de dones o de gènere; es tracta de recuperar personatges històrics, però també qualitats anomenades "femenines", que algunes vegades s’han qualificat de "formes d’energia", altres com a qualitats mentals, etc.

Desaprendre o de-construir no és reinterpretar o destruir, sinó buscar un nou sentit i una nova visió des de la base de l’existent, sense invents ni paràmetres nous. És per això que voldria començar aquesta petita aportació acadèmica amb una aposta per ser persones obertes i estar disposades a aprendre a desaprendre allò que durant anys ens han ensenyat culturalment, socialment o educativament. Per desaprendre, hem de fer una ruptura epistemològica que ens porti a criticar i rebutjar la noció d’una teologia que sigui mecanisme per establir veritats eternes i a assumir conscientment la parcialitat històrica de nombrosos coneixements.

Cal prendre distància dels centres de poder que van redactar les grans teologies per obrir-nos a altres centres de saviesa i pensament, i això ens porta a la necessitat d’afirmar la relació igualitària en els processos de generar coneixement i saviesa teològica. Una teologia actualitzada i renovada, més propera a la veritable realitat de les dimensions essencials de la divinitat. Una divinitat igualitària. Una humanitat d’homes i dones, de dones i homes.

L’origen de les actuals grans religions, basades en la creença en una divinitat, es produeix principalment per la influència de creences més antigues, creences d’èpoques primitives que abasten des del paleolític i el neolític fins a les èpoques finals de l’edat de bronze i principis de l’edat del ferro. Cal tenir en compte l’àmbit geogràfic en què sorgeixen les grans religions, que s’estén al sud, des de Grècia fins a Egipte, i a l’est fins a la vall de l’Indus a l’Índia.

Aquest marc històric-religiós, previ al naixement de les grans religions, està molt ben treballat per escriptores com Anne Bering i Jules Cashford en el seu llibre El mite de la deessa i per Merlin Stone en el seu llibre Quan Déu era dona. Ambdues referències bibliogràfiques són la base d’aquest context introductori que em serveix per contextualitzar i desenvolupar la resta de la tesina.

Segons Ana Pániker, en el pròleg del llibre de Merlin Stone Quan Déu era dona, Déu va ser femení durant centenars d’anys, probablement milers. Les dones van ser molt més que cossos productors d’altres cossos, molt més que pecadores i temptadores. La divinitat existent era femenina; el culte a la divinitat era el culte a la Deessa.

Els estudis arqueològics ens estan demostrant que, durant milers d’anys, previs al sorgiment d’algunes de les grans religions actuals, van existir altres tipus de cultes a la divinitat. Una religiositat on la rellevància de la dona en aquestes societats antigues estava reflectida en les diferents divinitats femenines i en el seu culte com a creadores de tota l’existència.

Tanmateix, fa 4000 anys, a finals de l’edat de bronze i principis de l’edat del ferro, es fa evident el desprestigi i gairebé desaparició de la cultura de la deessa mare, així com el sorgiment d’una visió masculina del diví, allunyada de l’esfera de la Deessa.

A finals de l’edat de bronze, onades de pobles del nord van descendir cap a l’Orient Pròxim. La seva arribada va ser gradual, en forma d’una sèrie d’agressions o incursions invasives que van desembocar en la conquesta progressiva dels pobles de la deïtat femenina i en la implementació de la deïtat masculina i patriarcal que portaven amb ells. Aquests invasors del nord eren coneguts com a indoeuropeus i van introduir la seva pròpia religió, el culte a un jove déu guerrer i pare suprem.

Els grans canvis en les creences religioses d’algunes de les grans religions actuals, i les costums socials que van donar peu a la visió actual de la divinitat i als models sociològics existents, semblen haver tingut lloc amb l’aparició d’aquests invasors del nord amb les seves tradicions patriarcals i patrilineals. És evident que en altres latituds i en altres moments històrics es van produir també altres esdeveniments sociològics que van comportar canvis socials i religiosos diversos, però em centraré en la zona ja esmentada de Mesopotàmia fins a la vall de l’Indus, per la seva influència en diverses de les grans religions actuals i que intento treballar en aquesta tesina.

El xoc entre aquestes dues cultures religioses, la matrilineal de la Deessa, amb aquest aspecte femení de la divinitat tan predominant, i la cultura religiosa del Déu patriarcal i patrilineal dels indoeuropeus o invasors del nord, no es va donar simplement per qüestions religioses, sinó que també es va emmarcar en una lluita pel poder polític i econòmic de l’època, que fins aleshores donava a les dones un poder econòmic molt fort, permetent-los tenir més accés a la terra, heretar el patrimoni familiar i controlar els governs.

Aquesta usurpació i invisibilització va comportar un atac no només físic, sinó també normatiu i social, on les dones van ser invisibilitzades i menyspreades sota el jou del patriarcat que va buscar no només acabar amb la Deessa, sinó subjugant-la radicalment. Les lleis levítiques que van sorgir posteriorment amb l’aparició d’Israel i el Déu Jahvè en són un clar exemple.

També es visualitza aquesta realitat en un mite Sumeri i Babiloni, on la Deessa va crear a homes i dones simultàniament, per parelles. Però en la nova religió masculina era molt important que l'home fos creat en primer lloc, i a imatge del seu creador.

En resum, sembla possible, segons les restes arqueològiques trobades i la reconstrucció hipotètica de l'esdevingut en aquesta època de finals de l'Edat del Bronze i principis de l'Edat del Ferro, moment en el qual sorgeixen religions com el judaisme (que comparteix protagonistes amb el cristianisme i l'islamisme) i l'hinduisme, que ens trobem amb els primers moviments històrics per a invisibilitzar la dimensió femenina de la divinitat.

Després d'aquesta introducció cal fer-se la següent pregunta: Hi ha bases històriques, teològiques, culturals o socials, en l'origen de les diferents religions per a defensar que hi hagi hagut històricament una invisibilització de l'aspecte femení de la divinitat en elles? Aquesta pregunta és la que dona vaig piular a l'objectiu d'aquesta tesina.

Un objectiu que busca analitzar en algunes de les religions majoritàries, la possible existència i convivència del femení en la dicotomia del Déu-Deessa, en unes altres aquesta coexistència es troba encarnat en el més espiritual, en el misticisme d'aquestes religions, no obstant això, hi ha altres religions on el femení no es troba en aquesta dicotomia transcendent, sinó en els escrits fundacionals d'aquestes religions. Des d'aquests escrits fundacionals cal veure com l'aspecte femení o igualitari de gènere ens ha arribat fins als nostres dies i com ha pogut ser invisibilitzat aquest aspecte femení, donant peu a l'actual desigualtat de gènere present també en aquestes religions.

És per això que, per a aprofundir en aquest objectiu, intentaré analitzar en les pròximes pàgines la possibilitat que en les religions majoritàries i en els seus escrits quedin restes d'aquesta dimensió femenina de la divinitat, d'aquest Déu/Diosa creadora de l'ésser humà en la seva integritat. Una dimensió femenina que es complementi amb la seva dimensió masculina, de manera que puguem trobar teològicament a aquest Déu/Diosa que va fer a l'home i dona a la seva semblança en contraposició a aquest Déu que l'Home patriarcal va fer a imatge i semblança seva.

Per a començar amb aquesta anàlisi em centraré en la recerca d'algunes de les grans religions actuals i el vaig fer seguint l'ordre cronològic del seu sorgiment, és a dir, Hinduisme, Judaisme, Budisme, Cristianisme i Islam. Del capítol 2 al capítol 6 d'aquesta recerca treballaré sobre cadascuna de les religions anteriorment comentades i en el seu ordre cronològic, analitzant els seus escrits sagrats, els seus conceptes filosòfics, el paper de la dona a l'origen, el paper de la dona en el seu desenvolupament, les posicions posteriors a l'època inicial, etc... amb l'objectiu de trobar punts de convergència que ens portin a la possible existència d'un invisibilitzat aspecte femení de la divinitat en les diverses religions.

En el capítol setè em centraré en mostrar aquells conceptes o qüestions que es repeteixen o conflueixen de manera natural en les diferents religions, malgrat les diferències culturals, cronològiques i geogràfiques existents. Qüestions com la presència constant d'aquest possible aspecte femení en la realitat de cadascuna de les religions, l'existència, en totes les religions, d'un clar i predeterminat exercici d'invisibilització de qualsevol aspecte femení que pogués donar-se en la divinitat i finalment, els conceptes coincidents i convergents que es donen entre totes les religions, conceptes presents en la divinitat com la igualtat del masculí i el femení, la naturalesa, la saviesa, la imatge de la deessa mare o reina sobirana.

Aquest grup de confluències li donaran una força major de legitimitat i versemblança a les conclusions finals. Finalment desenvoluparé un capítol especifico de conclusions que intentaran justificar i validar el treball d'aquesta tesina i els seus objectius.

Abans de començar voldria aclarir que, al costat de la bibliografia al final exposada, el text bíblic de referència per a aquesta recerca ha estat la Bíblia amb text bíblic de la casa de la Bíblia i de l'editorial Verb Diví, i per a l'Alcorà he utilitzat la segona edició de l'Alcorà de l'editorial Optima de l'any 2000.