Reviure a la societat els valors evangèlics del Nadal implica uns desafiaments que poden canviar a cada època històrica. Cada celebració important té una inici en el temps i una font que li dona el sentit. El Nadal es refereix a un esdeveniment de fa més de dos mil·lennis: el naixement de Jesús de Natzaret, que n’és la clau. Com a naixement, és un cant a la vida. Com a Jesús, és el nucli de la fe cristiana. Estem experimentant a casa nostra una gran transformació en aquestes dimensions. La vida pugna per allargar-se en el temps a través de l’alimentació i la medicina. Per altra banda, però, la darrera estadística parla del descens del nombre de naixements a la primera meitat del 2018 que ens remet al primer semestre de 1941. Aquesta situació té unes causes i provoca unes conseqüències de gran abast en tots els nivells. La fe en Jesús s’ha confós a voltes per la religió dominant en la societat tot generant un cristianisme de masses. Ara, però, amb els canvis sociopolítics i culturals dels nostres dies, el model és polièdric. Aconfessionalitat, laïcisme, laïcitat positiva, multireligiositat, ateisme... Retorna a poc a poc el cristianisme de diàspora.

Les tradicions continuen vigents, encara que en determinats àmbits són combatudes. Els pessebres vivents, que palesen les reminiscències franciscanes de Greccio, són una realitat a casa nostra. Les representacions dels pastorets, la missa del gall (i ara també del pollet), les felicitacions nadalenques... A la vegada, volgudament, es pretén desactivar la força del Nadal, segrestant el seu sentit a través de reduir-lo a unes pràctiques econòmiques de gastronomia i de regals, de deixar-ne de parlar substituint-lo per la festa de l’hivern, arraconant les nadalenques, eliminant la paraula Nadal del rètols lluminosos. La desvinculació del sentit mena cap al desencant, el regne de la postmodernitat.

No plorem pels canvis, per les dificultats, per la pèrdua de protagonisme... Alguns aspectes de la tradició són plenament evangèlics, Altres, no. S’ha de saber distingir. Cal recordar el primer Nadal perquè ens proporciona la clau per viure’l avui en profunditat. Alguns indicadors: Josep i Maria estaven de viatge, no hi havia lloc per ells a l’hostal, van anar als afores del poblat, Jesús va néixer en les condicions més precàries... Els primers en celebrar-ho foren els pastors, un col·lectiu social dels més marginats, i uns cercadors que llegien les estrelles, que nosaltres hem convertit en reis mags. Hem edulcorat massa la realitat. La família fou amenaçada pel polític de torn com Herodes i va haver d’exiliar-se a Egipte, un país nou, una llengua nova, uns costums nous...

El Regne de Déu neix en la pobresa, en la solidaritat, en la foscor de la nit i sota la llum dels estels. Si ens allunyem dels valors evangèlics del primer Nadal, la celebració de les festes que s’apropen oscil·laran entre la tradició i la postmodernitat. Si obrim el nostre cor a Jesús i escoltem la seva paraula, viurem l’essència del Nadal amb alegria i fraternitat. L’Evangeli és compromès, no avorrit.