Inauguració del curs acadèmic 2021-2022

La “caritat política” a l’encíclica Fratelli Tutti del Papa Francesc

Gaspar Mora recorda que l’encíclica Fratelli Tutti promou la fraternitat universal de tots els homes i dones del món. Això inclou també la dimensió política, i es fa palès quan el text fa referència a “caritat social i política” (FT 176), “amistat social” (FT 198), i ”amor polític” (FT 180). 

El professor adverteix que el llenguatge polític es mou en els termes dels drets humans, de la justícia, de les relacions internacionals, dels valors fonamentals o de la pau; no apareixen categories com l’amistat, la caritat o l’amor. Mora subratlla que el Papa Francesc elabora el seu pensament amb detenció al voltant d’aquestes expressions “té tot l’interès de dir que la seva aportació segueix la línia del Magisteri precedent de l’Església”

El Papa Francesc no fa al·lusió a la sorpresa d’un llenguatge tan allunyat del discurs polític real, i per això val la pena subratllar aquest accent i analitzar-lo “va al nucli del pensament cristià sobre el tema”, afirma el professor.

Gaspar Mora ha ordenat el seu discurs en tres eixos: La fomentació del missatge polític cristià on reflexionarà sobre el missatge salvífic cristià, la fe i la caritat, i els desafiaments de l’Església actual; la recerca de sentit evangèlic de l’àgape on exposarà el sentit de l’amor en el nostre món present, de l’àgape evangèlic, i la intenció de Fratelli Tutti en l’accent sobre la “caritat política”; i finalment, la recerca del bé en les decisions concretes on s’argumentarà el pas de l’actitud del cor a les decisions singulars, i la història perennement jutjada.

L'acte ha comptat amb la presència d'autoritats polítiques com Excm. Sr. Salvador Illa, I. Sr. Josep Rius, I. Sra. Silvia Romero, I. Sr. Ramon Espadaler, I. Sr. Kahlil Ghali; i amb autoritats acadèmiques com Excm. Sr. Antoni Matabosch. 

Algunes afirmacions durant l'acte: 

"El Papa Francesc utilitza a Fratelli Tutti expressions sorprenents com Caritat social i política, Amistat social, Amor polític" 

"La fe cristiana no és bàsicament una proposta política, ni una proposta ètica en general, és un missatge de salvació." 

"La vida de fe i de caritat té lloc allà on les persones i els grups viuen i decideixen la seva vida i relació."

"Els polítics i pensadors cristians han de tenir present que el missatge ètic cristià es realitza també en la gestió política, cercant convivència, justícia, pau...es juga el misteri de crida de Déu i resposta en l'Esperit del Senyor."

"Els desafiaments pastoral i teològic plantegen la qüestió greu i complexa del lloc i la missió de l'Església en el nostre món, desequilibrat, postcristià, plural i molt de sofriment." 

"Les comunitats cristianes tenim la missió de superar les preteses evidències de la nostra cultura i aproximar-nos al sentit genuí cristià de les expressions que ens defineixen." 

"L'amor evangèlic no és bàsicament una emoció o una intensificació del sentiment; és una actitud de la persona respecte a tot el que és altre". 

"En l'àmbit polític cal un llenguatge més amorós, tou, amable, parlar de sensibilitat social, solidaritat entre els pobles, fer camí junts...valorar el factor humà, les alegries, el reconeixement del treball i l'esforç." 

"El binomi caritat-política evoca aquesta tensió. Per una banda, l'actitud fonamental del cor, la caritat; per l'altra, les decisions concretes adequades a cada moment i a cada decisió: les decisions polítiques." 

"L'exigència d'un discerniment ètic a la recerca d'un bé social i polític té conseqüències antropològiques greus; posa tota la història sota el judici de la veritat, el judici de Déu... però inevitablement el coneixement de la història provoca vergonya" 

"La simple expressió "caritat política" evoca un inacabable conjunt d'injustícies i de sofriment, i una exigència urgent de justícia" 

Gaspar Mora (Sant Andreu de Llavaneres, 1939) és doctor en teologia moral i professor emèrit de la Facultat de Teologia de Catalunya, de la qual va ser vicedegà i degà-president. És també professor jubilat de Moral de l’amor i la sexualitat a l’Institut Superior de Ciències Religioses. És autor, entre altres obres, de Reflexions sobre l’estatut de la moral cristiana (1983), Eutanàsia (1988), Ètica sexual (1992), Què és ser cristià? (2004) i La vida cristiana. Teologia moral fonamental (2004). Amb La marginació: dolor, mirall i repte va obtenir el premi Joan Maragall de l’any 1996.

Podeu descarregar aquí el parlament de l'acte

 Podeu descarregar aquí les fotografies de l'acte