L’hospitalitat és més que un gest d’acollida: és un compromís profund amb l’altre que revela la dimensió espiritual i transformadora de la humanitat. Francesc-Xavier Marín, en la conferència "L’hospitalitat: deure d’obertura a la transcendència", la va explorar des de la fenomenologia, subratllant-la com a nucli de la fe i la convivència.

Hi ha bases històriques, teològiques, culturals o socials, en l'origen de les diferents religions per a defensar que hi hagi hagut històricament una invisibilització de l'aspecte femení de la divinitat en elles? Aquesta pregunta és la que es fa Iosu Murgia González de Mendoza, titulada: "La invisibilizada dimensión femenina de la divinidad en el origen de las grandes religiones". 

La relació entre política i religió ha estat sempre un tema complex i, sovint, polèmic. Des dels temps bíblics fins a l'actualitat, l'Església s'ha trobat en la difícil posició d'interactuar amb el poder polític sense perdre la seva missió profètica. Ja Sant Agustí diferenciava entre la civitas Dei i la civitas terrena, recordant que l'Església ha de mantenir la seva independència crítica davant els poders temporals. A l'edat mitjana i moderna, l'aliança entre tron i altar sovint va portar a abusos i a una pèrdua del testimoni evangèlic. En l'actualitat, aquesta temptació segueix present, especialment en moments de polarització política.