Jornada presencial

Els reptes de la Intel·ligència Artificial

Dr. Xavier Casanovas Combalia; Llic. Abel Jiménez
Font:
Carrer Diputació 231, 08007, Barcelona
Localització
Barcelona

Ha començat un nou cicle de jornades presencials a la seu de Barcelona. En aquestes jornades hi són convocats tots els alumnes virtuals de l'ISCREB que visquin a Barcelona o prop de Barcelona. Tanmateix, qualsevol persona que provi interès per la temàtica proposada, serà sempre benvinguda.

El matí del dissabte 21 d’octubre, vam reflexionar sobre els reptes de la intel·ligència artificial. És per això que vam convidar a participar en una taula rodona a Xavier Casanovas, professor de l'IQS i a Abel Jiménez, professor de l’ISCREB.

A finals de 2022, la presentació de ChatGPT va revolucionar el món de la intel·ligència artificial. Aquest programari, dissenyat amb l'objectiu de simular el llenguatge humà i generar respostes sorprenentment semblants a les converses humanes, va col·locar la noció d'"intel·ligència artificial" a l'abast de tothom. Tanmateix, més enllà de la seva habilitat per simular converses humanes, aquesta tecnologia planteja un seguit de dilemes ètics i socials que no poden ser obviats.

La controvèrsia que envolta ChatGPT i altres Models de Llenguatge Extens (LLM) com aquests no se centra en la veracitat o falsedat de les seves afirmacions, sinó més aviat en la seva increïble capacitat per generar respostes que esdevenen indistingibles de les converses humanes reals. Aquesta semblança pot crear una falsa percepció de realitat, ja que les respostes es generen sense una comprensió real del seu contingut. Això genera inquietuds significatives en relació amb la postveritat i la manipulació de la informació.

Una altra preocupació se centra en la substitució de la força laboral humana. Malgrat les anticipacions que indicaven que la tecnologia digital incrementaria la productivitat, sembla que està més orientada a la transformació de les funcions laborals que a la seva substitució. La pregunta clau és a qui beneficiarà aquest canvi i com aquestes tecnologies podrien contribuir a la centralització del poder en uns pocs. 

Potser el dilema més profund rau en com les persones es relacionaran amb la IA. La tendència a voler evadir la humanitat pot conduir a una desconnexió de l'essència natural de l'ésser humà i a la pèrdua de la comprensió de la finitud de la nostra existència.

En aquesta era de la secularització generalitzada, la transcendència s'ha traslladat al món digital. La tecnologia es presenta com una solució als nostres dilemes morals i com un camí cap a la redempció. Malgrat tot, és essencial recordar que les experiències autèntiques dels humans no poden ser reemplaçades per simulacions digitals.

En conclusió, la relació amb la intel·ligència artificial planteja una sèrie de dilemes ètics, socials i personals. Hem de ser conscients dels riscos i oportunitats que aquesta tecnologia ofereix i recordar que, tot i les seves capacitats sorprenents, no pot substituir l'experiència autèntica de la vida humana ni resoldre tots els nostres dilemes morals. La clau rau en el discerniment i en l'ús responsable de la IA per millorar la nostra societat sense comprometre la nostra humanitat.
 

Altres notícies
Cursos

Acaba amb èxit la primera edició de l’Escola de Campaners de la Vall d’en Bas

"Donem-ne gràcies i donem-nos gràcies", així s'expressava Pere Domènech, rector d'Olot, en dirigir-se al públic que esperava per gaudir de la mostra de tocs. I és que aquest passat dissabte una cinquantena de persones, entre amics, veïns i curiosos van aplegar-se a redós de l'església de Sant Romà de Joanetes per escoltar els diferents tocs manuals de campanes que s'han ensenyat durant aquesta primera edició a l'Escola de Campaners. La mostra era a càrrec dels primers alumnes que dissabte acabaven el curs després de gairebé un any formant-se.
General

Creixement i vulnerabilitat

El Centre d'Art Amatller, situat al Passeig de Gràcia de Barcelona, acull una exposició singular titulada Sorolla, una nova dimensió, en homenatge al pintor amb motiu del centenari de la seva mort, ocorreguda el 10 d'agost 1923. La proposta satisfà, malgrat l'escàs pes d'obres exhibides originals de l'autor, gràcies a l'experiència immersiva, que envolta l'espectador en una bombolla d'imatges. Moments de contemplació per deixar-se penetrar de la llum i del colorit mediterranis que l'autor plasma en els seus quadres. Hi ha altres ofertes que també agraden als visitants, però aquesta és la que més destaca.
General

Entrevista al Dr. Jaume Duran. Hospital de Mollet: Liderant la Revolució Verda en el Sector Sanitari

El metge i professor Jaume Duran, director gerent de la Fundació Sanitària Mollet (FSM), parla en una entrevista a Sabadell TV, al programa Parlem de Jaume Barbarà, sobre la transformació de l'Hospital de Mollet en un hospital verd. Aquest és un projecte que ha convertit aquest centre en una referència de sostenibilitat en l'àmbit català i internacional. Com a societat, podem aprendre molt d'aquest model integrador i innovador, que ens recorda que la salut de les persones està indissolublement lligada a la salut del planeta.