Jornada presencial

Els reptes de la Intel·ligència Artificial

Dr. Xavier Casanovas Combalia; Llic. Abel Jiménez
Font:
Carrer Diputació 231, 08007, Barcelona
Localització
Barcelona

Ha començat un nou cicle de jornades presencials a la seu de Barcelona. En aquestes jornades hi són convocats tots els alumnes virtuals de l'ISCREB que visquin a Barcelona o prop de Barcelona. Tanmateix, qualsevol persona que provi interès per la temàtica proposada, serà sempre benvinguda.

El matí del dissabte 21 d’octubre, vam reflexionar sobre els reptes de la intel·ligència artificial. És per això que vam convidar a participar en una taula rodona a Xavier Casanovas, professor de l'IQS i a Abel Jiménez, professor de l’ISCREB.

A finals de 2022, la presentació de ChatGPT va revolucionar el món de la intel·ligència artificial. Aquest programari, dissenyat amb l'objectiu de simular el llenguatge humà i generar respostes sorprenentment semblants a les converses humanes, va col·locar la noció d'"intel·ligència artificial" a l'abast de tothom. Tanmateix, més enllà de la seva habilitat per simular converses humanes, aquesta tecnologia planteja un seguit de dilemes ètics i socials que no poden ser obviats.

La controvèrsia que envolta ChatGPT i altres Models de Llenguatge Extens (LLM) com aquests no se centra en la veracitat o falsedat de les seves afirmacions, sinó més aviat en la seva increïble capacitat per generar respostes que esdevenen indistingibles de les converses humanes reals. Aquesta semblança pot crear una falsa percepció de realitat, ja que les respostes es generen sense una comprensió real del seu contingut. Això genera inquietuds significatives en relació amb la postveritat i la manipulació de la informació.

Una altra preocupació se centra en la substitució de la força laboral humana. Malgrat les anticipacions que indicaven que la tecnologia digital incrementaria la productivitat, sembla que està més orientada a la transformació de les funcions laborals que a la seva substitució. La pregunta clau és a qui beneficiarà aquest canvi i com aquestes tecnologies podrien contribuir a la centralització del poder en uns pocs. 

Potser el dilema més profund rau en com les persones es relacionaran amb la IA. La tendència a voler evadir la humanitat pot conduir a una desconnexió de l'essència natural de l'ésser humà i a la pèrdua de la comprensió de la finitud de la nostra existència.

En aquesta era de la secularització generalitzada, la transcendència s'ha traslladat al món digital. La tecnologia es presenta com una solució als nostres dilemes morals i com un camí cap a la redempció. Malgrat tot, és essencial recordar que les experiències autèntiques dels humans no poden ser reemplaçades per simulacions digitals.

En conclusió, la relació amb la intel·ligència artificial planteja una sèrie de dilemes ètics, socials i personals. Hem de ser conscients dels riscos i oportunitats que aquesta tecnologia ofereix i recordar que, tot i les seves capacitats sorprenents, no pot substituir l'experiència autèntica de la vida humana ni resoldre tots els nostres dilemes morals. La clau rau en el discerniment i en l'ús responsable de la IA per millorar la nostra societat sense comprometre la nostra humanitat.
 

Altres notícies
Cursos

Música i espiritualitat: un viatge Interior amb els Beatles

En aquesta entrevista, Ivan Sánchez, doctor en Psicologia i professor del curs "La Música Callada", explora la intersecció entre la música dels Beatles i la recerca espiritual. A través de pràctiques de silenci, reflexió i escolta, Sánchez detalla com les cançons del mític quartet de Liverpool poden obrir camins d’autoconeixement i introspecció personal. 
General

El millor missatge és no parar?

Aquests dies, tot i conèixer-se ja les dimensions de la catàstrofe que la DANA havia ocasionat sobretot a la zona d’Albacete i València, la Lliga de futbol professional va decidir que no es podia suspendre la jornada, i ho va fer amb un argument que va explicar entre llàgrimes el seu president, el sempre polèmic Javier Tebas: «El millor missatge és no parar».
General

Testament de Job. Vers una religiositat més humana

Testament de Job és una obra intertestamentària jueva del segle I aC, segons la majoria d’autors, probablement escrita en grec, inspirada en el Job bíblic (LXX Job) amb ampliacions i digressions narratives i amb afinitats amb el llibre de Tobit. Vol ser una catequesi dirigida als jueus de la diàspora.